Llengües dàrdiques i kafirs
| Tipus | grup de llengües  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Afganistan oriental, Pakistan septentrional (Gilgit Baltistan, Khyber Pakhtunkhwa), Índia del nord (Jammu i Kashmir) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries del període mitjà i modern llengües indoàries modernes | |
| Subdivisions | |
|
Chitral
Kohistani
Kunar
Xina
| |
Les llengües dàrdiques i kafirs són un grup format per gairebé una trentena de llengües indoàries, que es parlen a l'àrea muntanyosa del nord-oest del Pakistan, l'est de l'Afganistan i a la regió índia de Caixmir.[1][2][3] L'orientalista britànic Gottlieb William Leitner (1840-1899) va encunyar durant el segle xix el nom Dardistan per designar territoris on es parlen idiomes dàrdics.
El caixmiri és l'idioma dàrdic més destacat, amb una sòlida tradició literària i el reconeixement oficial com un dels idiomes nacionals de l'Índia.[1][2][3]
Classificació
[modifica]Llengües de la família
[modifica]No està clar que les llengües dàrdiques constitueixen un grup filogenèticament vàlid, però dins d'elles poden reconèixer-se sis subfamílies:[4]
- Llengües pashai: Pashayi
- Lengües kunar: gawar-bati, dameli, shumashti i nangalami (inclou el Grangali).
- Llengües chitral: Khowar i kalash.
- Lengües kohistani: Kalami, torwali, kalkoti, kohistani de l'Indus, bateri, chilisso, gowro, wotapuri-katarqalai i tirahi.
- Llengües Xina:[5] Xina, brokskad (xina de Baltistan i Ladakh), ushojo, domaaki, palula, savi i kundal shahi.
- Caixmiri (Kashtawari/Kishtwari, Poguli, Rambani)
En altres classificacions, el grup pashai s'agrupa amb el grup kunar, el cachemiro i el grup xina. El khetrani podria ser una llengua sobrevienete a la regió de Siraiki.
Posició dins del grup indoiranià
[modifica]El grup dárdico va ser considerat tradicionalment com un subgrup de les llengües indoàries que va sofrir una important influència de les llengües nuristanis i les llengües iranianes orientals. El grup nuristani, que ocupava una petita regió al nord-est de l'Afganistan, en un altre temps va ser inclòs dins del grup dàrdic, però actualment es considera un grup independent, sent de fet una de les tres branques de les llengües indoiranianes en la classificació de Georg Morgenstierne.
Sobre les llengües d`qrdiques específicament encara existeix certa discussió sobre la seva posició dins de les llengües indoiranianes. De fet s'ha qüestionat que les llengües dàrdiques en si mateixes constitueixin un subgrup filogenètic vàlid, encara que les llengües dàrdiques comparteixes algunes característiques comunes que les col·loquen a part de la resta de l'indoari, com la metàtesi que apareix en karma → krama.
Llevat el caixmiri, la resta de llengües dárdicas tenen pocs parlants i han estat insuficientment estudiades. En moltes casos, es parlen en regions de difícil accés a causa del muntanyenc del terreny o a l'existència de conflictes armats que afecten a aquestes regions. Totes les llengües dàrdiques (incloent també al caixmiri) han estat influïts històricament per les llengües veïnes no-dàrdiques. Encara que és cert que moltes llengües dàrdiques han estat influïdes per les llengües no dàrdiques veïnes, el dàrdic sembla haver deixat una influència clara en llengües indoàries no dàrdiques com el punjabi[6] i fins i tot més enllà.[7][8] S'ha afirmat que algunes llengües pahari d'Uttarakhand mostren influència del grup dàrdic.[6][9] Encara que no ha estat establert de manera concloent, alguns lingüistes conjeturan que el dárdico en temps antics podria haver-se estendido en una àrea lingüística més àmplia, que podria haver anat des de la desembocadura del Indus (a Sindh) cap a en nord en forma d'arc, i que s'estendria cap a l'est a través de l'actual Himachal Pradesh fins a Kumaon.[10][11][12]
Història
[modifica]Kohistan és una paraula farsi que significa 'terra de muntanyes', kohistani pot ser traduït com '[gent] de les muntanyes' o '[llengua] de les muntanyes' i s'ha usat històricament per referir-se a diferents llengua sde regions muntanyenques del nord de Pakistan, entre elles el maiya, el kalami i el torwali. Abans de la invasió al segle xvi per part de Yusufzai Pashtun, els torwals (una tribu no paixto) ocupaven tant l'alt com el baix Swat juntament amb els Garhwis:
| « | The Pathans call them, and all other Muhammadans of Indian descent in the Hindu Kush valleys, Kohistanis.Denzil Ibbetson, Edward MacLagan, H.A. Rose "A Glossary of The Tribes & Casts of The Panjab & North-West Frontier Province", 1911 AD, pàg. 472, Vol II1, | » |
Lingüística
[modifica]Les llengües del grup dàrdic comparteix algunes característiques definitòries comunes, que inclouen la pèrdua dels sons aspirats i el canvi d'ordre sintàctic, que no es dona de manera generalitzada en la resta de branques del grup indoiranià.
Pèrdua d'aspiració
[modifica]Virtualment totes les llengües dàrdiques han experimentat una pèrdua parcial o completa de consonants aspirades[4][13] El khowar usa la paraula duum per 'fum' (dhuan en hindi) i el caixmiri usa la paraula dod per 'llet' (sànscrit: dugdha, hindi: doodh).[4][13] Algunes llengües dàrdiques han desenvolupat to com a mecanisme de compensació fonètic, entre elles hi ha el Khowar o el pashai.[13] El punjabi i el pahari occidental han perdut l'aspiració, però han desenvolupat to a manera de compensació parcial (e.g. punjabi kar 'casa', davant l'hindi ghar).[4] Pel que l'antiga existència d'aspiració en gran part pot reconstruir-se de la distribució moderna de to.
Epèntesi i metàtesi
[modifica]Tant en dàrdic antic com a modern, es registra una marcada tendència cap a la metàtesi en posicions on apareix una r preconsonàntic o postconsonàntic, que es desplaça a la síl·laba precedent.[6][14] Això es reflecteix ja en els edictes d'Asoka (erigits entre el 269 a. de C. i el 232 a. de C.) a la regió de Gandhara, on els dialectes dárdicos se segueixen parlant en l'actualitat. Exemples d'aquestes metàtesis inclouen la tendència a cometre errors ortogràfics en paraules sánscritas com priyadarshi (un dels títols de Asoka) que és escrit erròniament com priyadrashi o dharma com dhrama.[14] Actualment en kalasha s'usa la paraula driga (sànscrit: dirgha 'llarg').[14] Palula usa drubalu (sànscrit: durbala 'feble') i brhuj (sánscrito: bhurja ' Betula' ). El cachemiro usa drolid (sánscrito: daridra 'empobrit') i krama (sànscrit: karma 'treball, acció'). Les llengües pahari occidentals (com el Dogri), el sindhi i el lahnda (punjabi occidental) també mostren aquesta tendència del dárdic a la metàtesi encara que no es considerin llengües dárdicas, per exemple en panyabí la paraula drakhat (del persa: darakht 'arbre').[6][15]
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en diferents llengües dàrdiques són:[16]
GLOSA Kohistani Chitral Kunar Caixmiri PROTO-
DÀRDICBateri Gowro
(Gabral)Kalami
(Bashkarik)Maiya
(Jijāli)Torwali Kalasha
(Rumbur)Khowar Dameli Gawar-Bati Pashayi
Norocc.'1' yak̚ ekʰ aːk ʌkʰ ek ek i ɛk yɜkʰ i ɐkʰ *ek '2' du̝ː du̝ː duː dṳː du du ʤʊ d̪ʊ d̪uː do zɨ *dui(ː) '3' ʈ͡ʂɑː ʈ͡ʂŭɐː ɬɑː ʈ͡ʂɐː t͡ʂa tɾe t̪rɔy t̪ra ɬeː tɾaː tre *trai '4' ʦor ʦoːr ʧoːr ʦʌuːr ʧəw ʧaw ʧɔr ʧor ʦʊɾ ʧuɾ ʦoːr *ʧawr '5' pɑ̃z̥ pɐ̃ːz pɑ̃ʧ pɐ̃ːz pãy pɔɲʧ pɔnʤ panʤ pɜns panʧ pɐ̃ːʦʰ *panʧ '6' ʂo ʂoʰ ʂo ʂoʰ ʂo ʂo ʦɔy ʂo ʂoː ʧaː ʃe *ʂo- '7' sɑt sɐːt sɑt sɐːt- sat sat sɔt̪ sat̪ sɜt̪ saːtə sɐtʰ *saːt- '8' ɑʈ̚ ɐːʈʰ aʈ͡ʂ ɐːʈʰ aʈʰ aʂʈ ɔʃt̪ aʂ ɜʂʈ aʃtə əːʈʰ *aʂʈ- '9' nõ nɐːv nom nɐv nom nõ niyɔf nʊ n̪uː naːu nɐw *naw '10' daʃ dɐʃ daʃ dʌʲʃ dəʃ daɕ ʤɔʃ d̪aʃ d̪ɛʂ daːi dɐh *daś
GLOSA Xina PROTO-
XINABrokskat Kundal
ShahiPhalura Savi Xina Kohistani
XinaUshojo '1' ek yɔk ɑːk yɛk ɛk ɛk ɛk *(y)ɛk '2' du duiː duː d̪uː du dùː du *duiː '3' trə trɑː troː ɬɑː ʈʂe ʈʂèː tʂe *trɑy '4' ʧor ʧoːr ʧuːr ʨoːɾ ʧar ʧɑ̀ːr ʧar *ʧoːr '5' puŋs pɑ̃ːʤ pɑːnʤ pãːɲʥ poʃ poʃ poʃ *pɑnʧ '6' ʂæ ʃɑ ʂo ʂʊˑ ʂă ʂɑ ʂɑ *ʂɑ '7' sat sɑt̪ sɑːt saːt̪ sət sʌt sɑt *saːt '8' əʂʈə aɑ̃ʃʈ ɑːʂʈ aːɕ ãʂ ɑ̃ʂ ɑʈʰ *aʂʈ- '9' nu nɔ̃ː nũː n̪oː nau nʌ̃õ̯ nəo *naw '10' daʃ dɑy dɑːʃ d̪ɛɕ dai dàːe dae *daʃ
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Peter K. Austin. One thousand languages: living, endangered, and lost. University of California Press, 2008. ISBN 0-520-25560-7.
- ↑ 2,0 2,1 Hadumod Bussmann, Gregory Trauth, Kerstin Kazzazi. Routledge dictionary of language and linguistics. Taylor & Francis, 1998. ISBN 0-415-20319-8. «... Dardic Group of about fifteen Indo-Iranian languages in northwestern India; the most significant language is Kashmiri (approx. 3 million speakers) ...»
- ↑ 3,0 3,1 H. Kloss, G.D. McConnell, B.P. Mahapatra, P. Padmanabha, V.S. Verma. The Written Languages of the World: A Survey of the Degree and Modes of Use, Volume 2: India. Les Presses De L'Université Laval, 1989. ISBN 2-7637-7186-6. «Among all the languages of the Dardic group, Kashmiri is the only one which has a long literary tradition ...»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 S. Munshi, Keith Brown (editor), Sarah Ogilvie (editor) (2008), Concise encyclopedia of languages of the world, Elsevier, ISBN 0-08-087774-5, accedido 2010-05-11, "Based on historical sub-grouping approximations and geographical distribution, Bashir (2003) provides six sub-groups of the Dardic languages ..."
- ↑ «dàrdic | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Colin P. Masica. The Indo-Aryan Languages. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-29944-6. «... he agreed with Grierson in seeing Rajasthani influence on Pahari and 'Dardic' influence on (or under) the whole Northwestern group + Pahari [...] Sindhi and including 'Lahnda', Dardic, Romany and West Pahari, there has been a tendency to transfer of 'r' from medial clusters to a position after the initial consonant ...»
- ↑ Dayanand Narasinh Shanbhag, K. J. Mahale. Essays on Konkani language and literature: Professor Armando Menezes felicitation volume. Konkani Sahitya Prakashan, 1970. «... Konkani is spoken. It shows a good deal of Dardic (Paisachi) influence ...»
- ↑ Gulam Allana. The origin and growth of Sindhi language. Institute of Sindhology, 2002. «... must have covered nearly the whole of the Punjabi ... still show traces of the earlier Dardic languags that they superseded. Still further south, we find traces of Dardic in Sindhi ...»
- ↑ Arun Kumar Biswas (editor). Profiles in Indian languages and literatures. Indian Languages Society, 1985. «... greater Dardic influence in the western dialects of Garhwali ...»
- ↑ Irach Jehangir Sorabji Taraporewala. «Elements of the science of language», 1932. [Consulta: 12 maig 2010]. «At one period, the Dardic languages spread over a very much wider extent, but before the oncoming 'outer Aryans' as well as owing to the subsequent expansion of the 'Inner Aryans', the Dards fell back to the inaccessible ...»
- ↑ Sharad Singh Negi. Kumaun: the land and the people. Indus Publishing, 1993. ISBN 81-85182-89-2 [Consulta: 12 maig 2010]. «It may be possible that the Dardic speaking Aryans were still in the process of settling in other parts of the western Himalaya in the Mauryan times ...»
- ↑ Sudhakar Chattopadhyaya. «Racial affinities of early North Indian tribes», 1973. [Consulta: 12 maig 2010]. «... the Dradic branch remained in northwest India – the Daradas, Kasmiras, and some of the Khasas (some having been left behind in the Himalayas of Nepal and Kumaon) ...»
- ↑ 13,0 13,1 13,2 George Cardona, Dhanesh Jain. The Indo-Aryan Languages. Routledge, 2007. ISBN 0-415-77294-X [Consulta: 11 maig 2010]. «In others, traces remain as tonal differences (Khowar buúm 'earth', Pashai dum 'smoke') ...»
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Timothy Lenz, Andrew Glass, Dharmamitra Bhikshu. A new version of the Gandhari Dharmapada and a collection of previous-birth stories. University of Washington Press, 2003. ISBN 0-295-98308-6 [Consulta: 11 maig 2010]. «... 'Dardic metathesis,' wherein pre- or postconsonantal 'r' is shifted forward to a preceding syllable ... earliest examples come from the Aśokan inscriptions ... priyadarśi ... as priyadraśi ... dharma as dhrama ... common in modern Dardic languages ...»
- ↑ Amar Nath Malik. The phonology and morphology of Panjabi. Munshiram Manoharlal Publishers, 1995. ISBN 81-215-0644-1 [Consulta: 26 maig 2010]. «... drakhat 'arbre' ...»
- ↑ «Indo-Aryan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2012-02-12. [Consulta: 24 desembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Morgenstierne, G.: Irano-dardica. Wiesbaden (Alemania), 1973.
- Morgenstierne, G.: «Die Stellung der Kafirsprachen». En: Irano-Dardica, págs. 327-343. Wiesbaden: Reichert, 1975.
- Decker, Kendall D.: Sociolinguistic survey of Northern Pakistan, volumen 5: «Languages of Chitral».
- Koul, Omkar N. «Dardic Languages». A: Vennelakanti Prakāśam. Encyclopaedia of the Linguistic Sciences: Issues and Theories. Allied Publishers, 2008, p. 142–147. ISBN 978-81-8424-279-9.
- Masica, Colin P. The Indo-Aryan Languages. Cambridge University Press, 1993. ISBN 978-0-521-29944-2.