Llengües de l'Afganistan
 Grups etnolingüístics de l'Afganistan  | |
| Tipus | llengües d'un país |
|---|---|
| Parlat a | Afganistan |
| Classificació lingüística | |
| ens entitat no física llenguoide llengua languages of the Earth (en)  | |
L'Afganistan és un estat multilingüe en el qual els dos idiomes més parlats, el paixtu i el darí, tenen caràcter d'oficials.[1] El darí és el nom oficial de l'idioma persa a Afganistan. Sovint se'l coneix com el «persa afganés».[2][3] Tant el paixtu com el persa són llengües indoeuropees dins de les llengües iràniques. Altres idiomes presents, com l'uzbek, el turcman, el balutxi, les llengües pashayi i el nuristaní són parlades per grups minoritaris arreu de l'estat.
Dins dels idiomes menors es poden esmentar el panjabi, l'ashkunu, el kamkata-viri, el vasi-vari, el tregami i el kalasha-ala, les llengües pamir (sugní, munji, ishkashimi i wají), el brahui, el qizilbash, l'aimaq, el pashai i el kirguís.[4][5][6] El lingüista Harald Haarmann creu que Afganistan alberga més de 40 idiomes, i al voltant de 200 dialectes diferents.[7]
Política lingüística
[modifica]
El darí és l'idioma més parlat dels idiomes oficials de l'Afganistan.[1] El 1980, a altres idiomes minoritaris se'ls va atorgar l'estatus oficial a les regions on són l'idioma de la majoria.[8] L'article 16 de la Constitució afganesa de 2004 estableix que els uzbeks, els turcmans, els balutxis, els pashayi, els nuristanís i els pamiri són, a més del paixtu i el darí, el tercer idioma oficial a les zones on la majoria els parla. Les modalitats pràctiques per a la implementació d'aquesta disposició s'especificaran per llei."[1]
Política de noms
[modifica]Darí és un terme àmpliament recomanat per les autoritats afganeses per designar els dialectes perses parlats a l'Afganistan, en contrast amb els dialectes parlats al veí Iran.[9] Tot i que encara és àmpliament conegut com a "farsi" ('persa') per als seus parlants nadius, el nom fou canviat oficialment a darí el 1964,[10] que no s'ha de confondre amb el dialecte de Kabul, que és el dialecte persa dominant a Afganistan. A part d'uns pocs conceptes bàsics de vocabulari (i més estils cal·ligràfics indoperses en l'escriptura iranoàrab), hi ha poca diferència entre el persa formal escrit de l'Afganistan i el de l'Iran. El terme darí sovint s'usa lliurement per al característic persa parlat de l'Afganistan, en general el dialecte de Kabul, però es restringeix millor als registres formals parlats (poesia, discursos, noticiaris i altres anuncis de difusió).[10]
Visió general
[modifica]Les xifres exactes sobre l'extensió i composició dels diversos grups etnolingüístics no estan disponibles, ja que no s'han realitzat censos sistemàtics a l'Afganistan en dècades.[12] Les estimacions suggereixen els següents idiomes principals:
Segons un sondeig d'opinió de 2006 que involucrava 6.226 ciutadans afganesos seleccionats a l'atzar per la Fundació Asia, el darí n'és el primer idioma: el 49% de la població global, amb el 37% que indica la capacitat de parlar darí com a segon idioma; el 42% poden llegir el darí. En segon lloc, el paixtu té un 40% de parlants entre les persones enquestades, mentre que un 28% el parla com a segon idioma; i el 33% poden llegir-lo. El tercer idioma fou l'uzbek, amb un 9% i com a segon idioma el té un 6% dels enquestats; després ve el trucmé, amb un 2% i com a segon idioma té un percentatge del 3%. S'hi parla anglés per un 8% i l'urdú per un 7%.[13]
Un estudi posterior constatà que el darí era, per un ampli marge, l'idioma més parlat a l'Afganistan urbà, amb el 93% dels afganesos que deien parlar-lo, però només el 75% dels afganesos rurals afirmaven el mateix.[14]
Una població considerable a l'Afganistan, especialment a Kabul, també pot parlar i entendre l'hindustànic a causa de la popularitat i influència de les pel·lícules i cançons de Bollywood a la regió.[4][5]
El darí funciona com la llengua franca de l'estat i és la llengua nadiua de diversos grups ètnics afganesos, inclosos el tadjics, hazares i aimak.[16] El paixtu és la llengua materna del poble paixtus, el grup ètnic dominant a l'Afganistan.[17] A causa del caràcter multiètnic de l'Afganistan, la varietat d'idiomes, així com el bilingüisme i el multilingüisme, hi són fenòmens comuns.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «What Languages are Spoken in Afghanistan?». [Consulta: 13 juny 2012].
- ↑ «Documentation for ISO 639 identifier: prs». Sil.org, 18-01-2010. [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ «The World Factbook: Afghanistan». Cia.gov. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Hakala, Walter N. «Languages as a Key to Understanding Afghanistan's Cultures». National Geographic Society. Arxivat de l'original el 2018-03-14. [Consulta: 13 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Krishnamurthy, Rajeshwari. «Kabul Diary: Discovering the Indian connection». Gateway House: Indian Council on Global Relations, 28-06-2013. [Consulta: 13 març 2018].
- ↑ Wahab, Shaista; Youngerman. A Brief History of Afghanistan (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 18. ISBN 9781438108193.
- ↑ Harald Haarmann, Sprachen-Almanach – Zahlen und Fakten zu allen Sprachen der Welt. Campus-Verl., Frankfurt/Main 2002, ISBN 3-593-36572-3, S.273–274; Afghanistan
- ↑ «AFGHANISTAN v. Languages». Ch. M. Kieffer. Encyclopædia Iranica. [Consulta: 8 abril 2012].
- ↑ Ch. M. Kieffer, "AFGHANISTAN v. Languages", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, originally from 1982.
- ↑ 10,0 10,1 R. Farhadi and J. R. Perry, Kaboli, Encyclopaedia Iranica, Online Edition, originally in Vol. XV, Fasc. 3, pp. 276–280, 2009.
- ↑ «Textbooks, Afghan Ministry of Education». Arxivat de l'original el 2018-08-10.
- ↑ BBC News.
- ↑ «Afghanistan in 2006 - A survey of the Afghan people» (PDF). The Asia Foundation. [Consulta: 29 octubre 2010].
- ↑ «Afghanistan in 2013 - A survey of the Afghan people» (PDF). The Asia Foundation. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ «South Asia ::AFGHANISTAN». CIA The World Factbook. Arxivat de l'original el 2020-04-24. [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ «Languages of Afghanistan». Encyclopædia Britannica.
- ↑ «Ethnic groups». BBC News. [Consulta: 7 juny 2013].
