Llengües hispanocèltiques
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic | |
Les llengües hispanocèltiques són el conjunt de varietats dialectals de filiació cèltica que es parlaven a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans (el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica).[1][2]
Algunes d'aquestes llengües estan documentades per l'epigrafia, i altres es poden conèixer, amb major o menor grau, a partir de l'onomàstica. Ara per ara, no hi ha evidències que les llengües hispanocèltiques formessin un grup filogenètic, tot i que usualment són classificades com a part del grup de les llengües cèltiques continentals, però aquesta adscripció és essencialment definida per raons geogràfiques.
Llengües hispanocèltiques identificats
[modifica]- Celtiber o hispanocèltic de l'interior. Es tracta d'un conjunt de parles que, identificades com a celtiber, estan documentades en un extens corpus epigràfic. Tot i que, durant molt de temps, s'han considerat gairebé l'única expressió del celta peninsular, Jordán Colera proposa anomenar aquest grup com hispanocèltic del nord-est.[1]
- Galaic o hispanocèltic del nord-oest. És la llengua cèltica de l'extrem nord-occidental de la península, amb uns límits definits per l'oceà Atlàntic, el riu Douro en el sud i un límit imprecís a l'est, però que inclouria una part occidental d'Astúries.[3]
Altres llengües cèltiques peninsulars
[modifica]- Astur. Situat a la confluència entre el galaic i el celtiber. La majoria dels autors l'enquadren dins l'hispanocèltic del nord-oest amb les llengües dels vetons, càntabres, galaics i vacceus[4]
- Càntabre. Tot i que ha estat en discussió, el càntabre sembla una llengua indoeuropea del tronc cèltic. Les seves afinitats amb les altres àrees de parla cèltica encara són poc clares.[5]
- Cèltic del sud-oest. La presència cèltica en el sud-oest és un fet ben documentat: els cèltics ocupaven l'Alentejo occidental, el sud de la província de Badajoz i el nord de la província de Huelva, formant la zona occidental de la Betúria: la Betúria Cèltica.
- Cèltic pirinenc. Aquest és el nom usat per Joan Coromines per referir-se al celta del nord-est que originà una massa toponímica considerable en el nord de Catalunya.i d'Aragó.
Teoria de l'hispanocèltic de l'oest
[modifica]L'hispanocèltic de l'oest és un concepte proposat per John T. Koch per a definir el conjunt de dialectes cèltics que ocuparien tot l'oest peninsular, incloent el tartessi, el cèltic de la Betúria i el galaic.[6] Segons Koch, les varietats occidentals del cèltic peninsular comparteixen amb el celtiber un nucli suficient d'afinitats com per a poder qualificar l'hispanocelta en conjunt com una subfamília lingüística definida, dins el tronc celta, enfront d'una classificació purament geogràfica.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jordán Cólera, Carlos «The Celts in the Iberian Peninsula:Celtiberian». e-Keltoi, 6, 16-03-2007, pàg. 749–750. Arxivat de l'original el 24 de juny 2011 [Consulta: 16 juny 2010]. Arxivat 24 de juny 2011 a Wayback Machine.
- ↑ Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005, p. 481. ISBN 978-1-85109-440-0.
- ↑ Prósper, Blanca María. Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica. Ediciones Universidad de Salamanca, 2002, p. 422–427. ISBN 84-7800-818-7.
- ↑ Patrizia de Bernardo Stempel "Centro y áreas laterales: La formación del celtibérico sobre el fondo del celta peninsular hispano" Palaeohispánica 2 (2002)
- ↑ Peralta Labrador, Eduardo; Los cántabros antes de Roma, p. 283. Ed. Real Academia de la Historia (2003). ISBN 978-84-89512597
- ↑ KOCH, John T. Tartessian: Celtic from the South-west at the Dawn of History. "Acta Palaeohispanica" 9 (2009)339–351