Llengües mixes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Istme de Tehuantepec |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes Llengües mixezoque | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | mixe1286 |
Les llengües mixes (o mikses) constitueixen una de les dues branques de la llengües mixezoque localitzades al sud de Mèxic. Les llengües d'aquesta branca es parlen principalment a Oaxaca on es denominen propiment mixe i també a Veracruz on se'ls denomina popoluca. El terme popoluca és una mica confús perquè existeix una llengua de la branca zoque que també es denomina popoluca. Antigament a Chiapas es va parlar el tapachulteca que era una altra llengua independent de la branca mixe.
Classificació interna
[modifica]Les llengües mixes semblen tenir un temps de diversificació estimat d'uns 13 segles.[1] Davant dels 36 segles de diversificació del proto-mixezoque. Quant a les llengües de la branca mixe aquesta està formada pròpiament per les següents varietats:
- Variants de Mixe d'Oaxaca
- Mixe de Coatlán (mco)
- Mixe de l'Istme (mir)
- Mixe de Totontepec (mto)
- Mixe de Tlahuitoltepec (mxp)
- Mixe de Juquila (mxq)
- Mixe de Mazatlán (mzl)
- Mixe nord-central (neq)
- Mixe de Quetzaltepec (pxm)
- Variants de Popoluca de Veracruz
- Popoluca d'Oluta (plo)
- Popoluca de Sayula (pos)
- Variants de Chiapas
Comparació lèxica
[modifica]El següent quadre resumeix els numerals en diferents varietats de llengües mixes:[2]
| GLOSSA | Popoluca de Sayula |
Popoluca d'Oluta |
Mixe de Totontepec |
Mixe de Tlahuiltotepec |
proto-mixe |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | tuʔk | tuʔk | toʔk | tuʔuk | *tuʔ.k |
| 2 | mečk | mesko | mehʦk | mahʦk | *mehʦ.k |
| 3 | tūgup | tuv |
tōhk | tûkûk | *tuku.k |
| 4 | mak.tašp | mak.tasko | mak.tāšk | mak.tɔšk | *mak.tas.k |
| 5 | mogošp | mokoško | mugošk | makošk | *mokoš.k |
| 6 | tuhtup | tuhtuhko | toht |
tutuhk | *tuhtu.k |
| 7 | guš.tuhtup | huš.tuhkuhtuh- | vuš.toht |
wuš.tuhk | *wuš.tuhtu.k |
| 8 | tuku.tuhtup | tuku.tuhko | todoht |
tuktuhk | *tuku.tuhtu.k |
| 9 | taš.tuhtup | tās.tutuhko | taš.toht |
tɔš.tohk | *tas.tuhtu.k |
| 10 | makp | maku | mahk | mɔhk | *mah.k |
Referències
[modifica]- ↑ Swadesh, "Languages of the World" de la Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 787.
- ↑ Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean
Bibliografia
[modifica]- Dieterman, Julia Irene, 1995, Participant reference in Isthmus Mixe Narrative Discourse, MA. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate school of the University of Texas at Arlington.
- Hoogshagen, Searle & Hilda Halloran Hoogshagen, 1993, Diccionario Mixe de Coatlán, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 32. SIL, Mexico, D.F.
- Schoenhals, Alvin & Louise Schoenhals, 1965, Vocabulario Mixe de Totontepec, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 14. SIL, Mexico, D.F.
- Wichmann, Søren, 1995, The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6.
Enllaços externs
[modifica]- Online resources for Mixe of Chuxnabán (Midlands) by Carmen Jany
- Bachillerato bilingüe Mixe de Tlahuitoltepec
| Mixe |
| | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Zoque |
| |||||||
Proto-mixezoque († – Extingit). | ||||||||
