Llengües mongòliques
| Tipus | família lingüística i disciplina acadèmica  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àsia central, i Mar Càspia) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana | |
| Subdivisions | |
|
Mongòlic
| |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Distribució de les llengües mongòliques | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | xgn |
| Codi Glottolog | mong1329 |
Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat.
Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià.
Classificació
[modifica]Les llengües mongòliques tenen trets estructurals i fonològics compartits amb altres llengües de l'Àsia central com són les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús. Tradicionalment hi ha hagut un debat important sobre si aquestes característiques compartides són el resultat del contacte lingüístic perllongat o el resultat d'un parentiu lingüístic genuí. Els defensors del parentiu consideren que les llengües mongòliques són una de les branques de la macrofamília altaica i, per tant, aquestes característiques tipològiques són el resultat d'una retenció des de l'hipotètic proto-altaic.
Els defensors del contacte lingüístic o sprachbund sostenen que els trets tipològics compartits també estan presents en llengües no relacionades (o almenys no clarament relacionades) com són les llengües uralianes i en menor mesura en el coreà i les llengües japòniques. Aquests trets inclouen tant l'harmonia vocàlica, com l'absència de gènere, el caràcter fortament aglutinant, l'ordre SOV i la presència de postposicions en lloc de preposicions.
Escriptura
[modifica]La llengua s'ha escrit amb una varietat d'alfabets al llarg de la història. L'alfabet oficial mongol es va crear al segle xii. Ha sofert diverses modificacions i ha estat substituït a vegades per altres tipus d'escriptura. Es va usar fins a 1943, any que es va substituir pel ciríl·lic, que actualment és el més estès al país. El sistema tradicional està sent reintroduït lentament a les escoles. A Mongòlia Interior l'alfabet tradicional ha estat usat sempre.
Llengües de la família
[modifica]
- Mongol històric
- Mongol mitjà (s. XIII-XVI)
- Mongol clàssic
- Mongol contemporani
- daur (a Mongòlia Interior, 100.000 parlants)
- Mongòlic central
- Khamnigan (ca. 2.000 parlants)
- Buriat (Dialectes: Bargu, Khori, Aga, Ekhirit, Unga, Nizhne-Udinsk, Barguzin, Tunka, Oka, Alar, Bohaan, Bulagat) (ca. 300.000 parlants)
- Mongol (inclou Khalkha a Mongòlia i Chakhar, Khorchin, Kharchin, Baarin, Shilin gol a Mongòlia Interior) (ca. 5-6 mil. parlants)
- Ordos (ca. 100,000 parlants)
- Oirat (Varietats: Torgut, Dörbet, Olot (Ööld, Elyut, Eleuth), Zakhchin, Mingat, Bayad, Calmuc, Khoshut (Khoshuud), Alasha) (ca. 300.000 parlants)
- Shirongòlic (part de Gansu–Qinghai)
- Iugur oriental (Shira Yugur) (ca. 3.000 parlants)
- Monguor (també conegut com a Tu; dialectes: Mongghul (Huzhu), Mangghuer (Minhe)) (ca. 100.000+30.000 parlants)
- Bonan (ca. 10,000 parlants)
- Dongxiang (Santa) (ca. 600,000 parlants)
- Kangjia
- Moghol (=Mogholi) (no se sap si té parlants)
La classificació i el nombre de parlants s'ha obtingut de Janhunen[1] llevat que Mongghul i Mangghuer són tractats com una sub-branca[2] i s'hi ha afegit el Kangjia.[3] En un altre enfocament classificacional,[4] hi ha una tendència per anomenat mongol central al mongol pròpiament dit, oirat i buriat, mentre que l'ordos (i implícitament el Khamnigan) és vist com una varietat del mongol pròpiament dit. En el mongol pròpiament dit, es fa una distinció entre Khalkha d'una banda i el mongol meridional (que conté tota la resta) en l'altra.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Moreno Cabrera, Juan Carlos. Lenguas del Mundo Visor. Madrid. 1990.
- Janhunen, Juha (ed.) (2003): The Mongolic languages. London: Routledge.
- Janhunen, Juha (2003a): Proto-Mongolic. In: Janhunen 2003: 1–29.
- Janhunen, Juha (2003b): Para-Mongolic. In: Janhunen 2003: 391–402.
- Janhunen, Juha (2006): Mongolic languages. In: Brown, K. (ed.): The encyclopedia of language & linguistics. Amsterdam: Elsevier: 231-234.
- Luvsanvandan, Š. (1959): Mongol hel ajalguuny učir. Mongolyn sudlal, 1.
- Poppe, Nicholas (1964 [1954]): Grammar of Written Mongolian. Wiesbaden: Harrassowitz.
- Rybatzki, Volker (2003): Middle Mongol. In: Janhunen 2003: 47–82.
- Sechenbaatar, Borjigin (2003): The Chakhar dialect of Mongol – A morphological description. Helsinki: Finno-Ugrian society.
- [Sechenbaatar] Sečenbaγatur, Qasgerel, Tuyaγ-a, B. ǰirannige, U Ying ǰe. 2005. Mongγul kelen-ü nutuγ-un ayalγun-u sinǰilel-ün uduridqal. Kökeqota: ÖMAKQ.
- Siqinchaoketu [=Sečenčoγtu] (1999): Kangjiayu yanjiu. Shanghai: Shanghai Yuandong Chubanshe.
- Slater, Keith (2003): A grammar of Mangghuer. London: RoutledgeCurzon.
- Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, Oleg A. Mudrak (2003): Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Leiden: Brill.
- Svantesson, Jan-Olof, Anna Tsendina, Anastasia Karlsson, Vivan Franzén (2005): The Phonology of Mongolian. Nova York: Oxford University Press.
- Vovin, Alexander (2005): The end of the Altaic controversy (review of Starostin et al. 2003). Central Asiatic Journal 49.1: 71–132.
Enllaços externs
[modifica]
- Reportatge de PROEL
- Diccionari Mongol - Anglès
- Iacut - Mongol - Rus - Anglès - Alemany MultyDictionary Arxivat 2007-02-09 a Wayback Machine.
- Mongol clàssic Arxivat 2009-04-24 a Wayback Machine.
- GB18030 Paquet de suport per a Windows 2000/XP, inclou fonts de Microsoft per a xinès, tibetà, yi, mongol clàssic i tailandès
