Llengües papús
| Tipus | grup de llengües  |
|---|---|
| Nadius | 4.600.000 |
| Parlat a | Indonèsia, Papua Nova Guinea, Salomó i Timor Oriental |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | paa |
El terme llengües papús designa una extensió geogràfica i no una família lingüística pròpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea[1] i que poden agrupar-se en més de 10 grups genètics diferents. No obstant això, el terme està força estès entre la comunitat científica.[2]
L'etimologia de papú sembla que ve d'una paraula que volia dir 'de cabells arrissats', característica de la majoria de parlants. Les gramàtiques són força complexes; en destaca l'ordre subjecte-objecte-verb en l'oració, declinacions en el substantiu i una gran varietat de regles de concordança. Per contra, la seva fonètica, tot i tractar-se de llengües tonals, és molt senzilla.
La majoria d'idiomes són pràcticament desconeguts pel món occidental i molts estan en perill d'extinció.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Hammarström, Harald. «Papuan Languages» (en anglès). Oxford Bibliographies. Oxford University Press, 30-01-2014. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ «Papuan languages» (en anglès). Britannica. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ Foley, William A.; Foley, William A. The Papuan Languages of New Guinea (en anglès). Cambridge University Press, 1986-11-20. ISBN 978-0-521-28621-3.
