Vés al contingut

Llengües shahaptianes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües shahaptianes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües penutianes
llengües penutianes de l'altiplà Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologsaha1239 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listshap Modifica el valor a Wikidata

Les llengües shahaptianes o sahaptianes són un grup de llengües Penutians dels Turons parlades pels pobles amerindis dels Estats Units als estats de Washington, Oregon, i Idaho, al nord-oest dels EUA.

Fonts

[modifica]

La família shahaptiana està formada per dues llengües, el sahaptin pròpiament dit i el nez-percé. El nez-percé està ben documentat i hi ha textos publicats (Phinney 1934, Aoki 1979, i Aoki & Walker 1988) que es basen principalment en un sol dialecte (poc se sap dels altres dialectes nez-percé fora d'aquests texts). Aoki (1994), és molt útil per als estudis comparatius, ja que llista totes les paraules testimoniades en els textos. D'altra banda pel sahaptin es troben compilacions en dues col·leccions de textos diferents (Jacobs 1929; 1937), aquestes dues compilacions es basen bàsicament en el dialecte klikitat. A més d'aquestes fonts hi ha texts inèdits en molts dels dialectes sahaptin mútuament intel·ligibles amb el klikitat, que Rigsby (1965) agrupa en tres: Sahaptin nord-occidental (que inclou els dialectes klikitat, yakama, etc.), Sahaptin de riu Columbia (Umatilla, Warm Springs, etc.), i Sahaptin del nord-est (Walla Walla, Palouse, Priest Rapids, etc.).

Classificació

[modifica]

Classificació interna

[modifica]

Les llengües shahaptianes pròpiament dites inclouen dues llengües o continus dialectals:

1. Nez percé 100 (1980)[1] 200 (1997)[2]
  • Alt Nez Percé
  • Baix Nez Percé
2. Sahaptin (Sħáptənəxw, Ichishkíin Sínwit)
  • Dialectes: Yakima 3.000 (1977),[3] 1.000 (1980);[1] Walla Walla 100 (1977);[4] Umatilla 50 (1977);[5] Tenino 200 (1977)[6]
  • Grup sahaptin del nord
  • Complex dialectal sahaptin del nord-oest
  • Complex dialectal sahaptin del nord-est

El nez percé té dues varietats (alta i baixa) i el sahaptin té una considerable diversitat interna amb moltes varietats diferents.

Relació amb altres llengües

[modifica]

El projecte comparatiu ASJP Arxivat 2014-01-27 a Wayback Machine. troba certa similitud lèxica entre les llengües sahaptin, nez-percé i molala[7] però aquesta similitud podria deure's a raons accidentals i no és prova en ferma de parentiu. Atès que el molala ha estat relacionat amb el cayuse s'ha especulat amb una hipotètica família sahpatin-wayilatpu, amb les següents relacions de proximitat:


Sahaptià

Nez-percé



Sahaptin



Wayilatpu

Molala



Cayuse




Els defensors de la validesa total o parcial de la hipòtesi penutiana engloben a les llengües sahaptin-wayilatpu dins del subgrup de llengües penutianes dels turons.

Descripció lingüística

[modifica]

Gramàtica

[modifica]

L'ordre dels constituents és extremadament lliure en les llengües shahaptianes. A més usen gairebé per igual l'estratègia de marcatge de nucli i la de marcatge de complement. Les llengües shahaptianes posseeixen cas gramatical i alineament morfosintàctic de tipus ergatiu. El subjecte d'una oració intransitiva, exemples (1) i (2); i el pacient-experimentador d'una oració transitiva no porten marca explícita en certs casos (veu directa en sahaptin, exemple (3), i antipassiva en Nez Percé exemple (4)).

(1) i-wiyánáwi-ya iwínš (Sahaptin)
3SUBJ-arribar-PRET home
'l'home va arribar'
(2) hi-páayn-a ʔáayat (Nez Percé)
3SUBJ-arribar-PRET dona
'la dona va arribar'
(3) iwínš i-tuχwínan-a yáamaš-na (Sahaptin)
home 3SUBJ-disparar-PRET cérvol mul
'l'home disparà un/el cérvol mul'
(4) ʔáayat hi-χʔní-s-e qémʼes (Nez Percé)
mujer 3SUBJ-excavar.arrels-IMPERF-NOM Camassia
'la dona està excavant (arrels de) camassia'

El sistema de casos comparat dels casos del nez-percé i el Sahptin es resumeix en el següent quadre:

Cas Nez Percé Sahaptin Klamath
Acusatiu -(n)en -na/-(n)an -(ʔa)s
Ergatiu -(n)îm -(n)im
Associatiu -iʔin -in
Genitiu -(n)îm -(n)mí -(ʔa)m
Benefactiu -ʔayn -ay
Datiu -(p)k -yaw
Al·latiu -(p)kek -kan -dal
Ablatiu -(p)kînʼik -kni(k) -knii
Locatiu -pe -pa -da(n)t
Instrumental -ki -ki -tga

Tribus

[modifica]

Hi ha un nombre considerable de tribus, organitzades com a grups separats, que parlen o parlaven llengües shahaptianes:

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8
  2. ↑ Ethnologue report for language code: Nez Perce
  3. ↑ Ethnologue report for language code: Yakima
  4. ↑ Ethnologue report for language code: Walla Walla
  5. ↑ Ethnologue report for language code: Umatilla
  6. ↑ Ethnologue report for language code: Tenino
  7. ↑ «ASJP - World Language Tree 03». Arxivat de l'original el 2010-07-30. [Consulta: 10 març 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Aoki, Haruo. (1966). Nez Percé vowel harmony and proto-Sahaptian vowels. Language, 42, 759-767.
  • Aoki, Haruo. (1970). Nez Percé grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09259-7.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Rigsby, Bruce. (1965). Continuity and change in Sahaptian vowel systems. International Journal of American Linguistics, 31, 306-311.
  • Rigsby, Bruce; & Silverstein, Michael. (1969). Nez Percé vowels and proto-Sahaptian vowel harmony. Language, 45, 45-59.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_shahaptianes&oldid=32861043»