Vés al contingut

Llengües ienisseianes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llengües yeniseianes)
Infotaula de família lingüísticaLlengües ienisseianes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües paleosiberianes Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologyeni1252 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües ienisseianes formen una família lingüística hipotètica que pertany al conjunt de les llengües paleosiberianes. Les llengües d'aquesta família es parlen a Sibèria Occidental, al llarg del curs del riu Ienissei, al krai de Krasnoiarsk.

L'antic nom de la família, derivat de l'antic nom de la llengua quet, era ienissei-ostiak. Aquest nom pot provocar confusió, atès que l'ostiak és l'antic nom per a l'khanti, llengua que pertany a la família ugrofinesa, i per tant, uraliana.

Només han sobreviscut les llengües quet, amb aproximadament 500 parlants el 1989, i el iug, amb menys de 5 parlants.

Llengües de la família

[modifica]

Es té coneixement de cinc llengües que actualment s'adscriuen a la família ienisseiana, de les quals avui dia només es parla una: les altres quatre desaparegueren entre els segles XVIII i xix, tot i que se n'han conservat alguns testimonis que permeten classificar-les:

Pertanyen a les llengües ienisseianes meridionals:

  • Arin (†)
  • Kott (†)

Pertanyen a les llengües ienisseianes septentrionals:

  • Quet (500 parlants)
  • Iug (5 parlants el 1980, actualment extingit) (†)
  • Pumpokol (†)

Els parlants d'aquestes llengües canviaren al rus, com és el cas dels arin, o a les llengües turqueses, com els kots.

Quet

[modifica]

El quet (els parlants l'anomenen ostigan) és una llengua tonal, amb cinc tons diferents i una estructura fonètica poc comuna. El 1930, 1988 i 1991 es crearen alfabets per a aquesta llengua, l'últim basat en l'escriptura ciríl·lica. S'han realitzat esforços per introduir la llengua a les llars d'infants i als col·legis. Tanmateix, l'estatus social de la llengua és força baix, i això fa que no se'n creïn nous parlants, cosa que fa que sigui una llengua en perill d'extinció.

Relació amb altres famílies lingüístiques

[modifica]
Llengües dené-ienisseianes d'acord amb la hipòtesi d'Edward Vajda.

El març del 2008, Edward Vajda, de la Universitat Western Washington, publicà un treball en què plantejà l'evidència lèxica i morfològica que apuntaria a una relació entre les llengües ienisseianes amb la família na-dené d'Amèrica del Nord. Tot i que aquest treball comptà amb una bona recepció entre alguns especialistes, Lyle Campbell ha fet una crítica sobre la proposta de Vajda i mostra que l'evidència no és gens sòlida, per tant cal que es continuï estudiant abans de considerar la relació entre aquestes dues famílies lingüístiques.[1]

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals en diferents llengües ienisseianes són:[2][3]

GLOSA Ienissei septentrional Ienissei meridional
Quet Iug Pumpokol PROTO-
YENISEI N.
Kott Arin PROTO-
YENISEI S.
'1' qɔˀk (an.)
qūsʲ (in.)
χɔˀk (an.)
χus̝~qusʲ (in.)
χúta *qūča
(*qūša)
huːča qúsej *qūča
(*qūšaj)
'2' ɨ̄n ɨ̄n híneaŋ *hin- iːna kína *xina
'3' dɔˀŋ dɔˀŋ dóŋa *doŋa toːŋa toŋa *toŋa
'4' sʲīk sik cía-ŋ *šiga šégaŋ šaja *šaj-ga
'5' qāk χak χej-laŋ *qal-ga χeːgä qala *qaj-ga
*qala
'6' ā ~ à aʰː / aˑ ággiaŋ *ag- χel-uːča ögga *5+1
*ög-ga
'7' ɔˀn ɔˀn ón'aŋ *on- χel-iːna
(= 5 + 2)
in'a
'8' ɨnam bənʲsʲaŋ
qō (= 10 - 2)
(bɔsim) hinbásiaŋ *10-2 χal-toːŋa
(= 5 + 3)
kinamančau
(= 10 - 2)
'9' qusʲam bənʲsʲaŋ
qō (= 10 - 1)
(dɛbet) χúta hamósa
χajáŋ
*10-1 čumu-aːga kusamančau *10-1
'10' χo χajáŋ *qo- haːga qoa *qo-ga

Les diferències en el numeral '1' es refereixen a la diferència de gènere: animat/inanimat. Els termes entre parèntesis per al iug indiquen que es tracta de préstecs lèxics procedents del rus.

Referències

[modifica]
  1. Campbell, Lyle (2011). «Review of The Dene-Yeniseian Connection, ed. by James Kari and Ben A. Potter». International Journal of American Linguistics 77(3):445-451.
  2. Yenisean Numerals (M. Rosenferder)
  3. «Yensisean Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 27 juny 2013].