Vés al contingut

Llengües yuruna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües yuruna
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües tupí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologyuru1262 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües yuruna (o llengües jurúna[1]) del Brasil formen una branca de la família lingüística tupí.[2]

Són les llengües juruna, maritsauá, i xipaya.

Varietats

[modifica]

A continuació es mostra una llista de les varietats de llengua yuruna llistades per Loukotka (1968), incloses els noms de varietats no verificades.[3]

  • Yuruna / Paru-podeari - parlat al curs mig del riu Xingu.
  • Arupai / Urupaya - parlat una vegada al riu Xingú al sud de la tribu Yuruna. (sense atestar).
  • Shipaya / Achipaya / Jacipoya - un cop parlat al riu Iriri i riu Curua, ara probablement extingit.
  • Manitsauá / Mantizula - parlat en un sol poble del riu Manissauá-Miçu, afluent del riu Xingu.

L'Instituto Socioambiental llista el yudjá i els extingits arupaia (Arupai), Xipaia, Peapaia, Aoku (no identificat), i Maritsawá.[4]

Reconstrucció

[modifica]

Les consonants del proto- juruna (Fargetti i Rodrigues 2008: 556):[5]

p t k ʔ
b d g
m n
ɾ
s ʃ
z
ɮ
w j

Les vocals (Carvalho 2019):[1]

Anterior Central Posterior
Alta i ɨ u
Mitjana e
Baixa a

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.
  2. Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
  3. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  4. Instituto Socioambiental
  5. Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Rodrigues, Aryon, Tupi Languages in Rondônia and in Eastern Bolivia, Language Endangerment and Endangered Languages, Leo Wetzels (Éditeur), pp. 355-363, Indigenous Languages of Latin America 5, Leyde, CNWS Publications, 2007 ISBN 978-90-5789-154-0.