Gen (llengua)

Gen

Altres noms	Ge, Gebe, Gen-Gbe, Mina, popo
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	327.000 (ethnologue) 589.900(joshuaproject)
Autòcton de	regió Marítima de Togo Departaments de Mono i Atlantique de Benín
Estat	Benín i Togo
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües gbe
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	gej
SIL	gej
Glottolog	genn1243
Ethnologue	gej
IETF	gej

El gen (o gebe, o mina, o popo) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo. El gen és una llengua tonal. El seu codi ISO 639-3 és gej i el seu codi al glottolog és genn1243.

Forma part del grup de les llengües kwa i de la branca Volta-Níger de la família Níger-Congo. Té aproximadament 330.000 parlants (ca 200.000 a Togo i ca. 130.000 a Benin). Com la resta de llengües Gbe, és una llengua tonal. I, a més, té diferents dialectes: Agoi, Anex i Gliji.

Família lingüística

El maxi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes. Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina. Segons el glottolog, és una de les llengües gbes occidentals juntament amb l'adagbe, amb l'aguna, amb l'ewe, el kpessi i el waci.

Situació geogràfica i etnologia

Els gen són els membres del poble que parlen la llengua gen. El seu territori està a la zona costanera de Benín i Togo.

Llengües gbes

Gen a Togo

El 1991 hi havia 201.000 gen a Togo i segons el joshuaproject n'hi ha 413.000.

El seu territori està situat a la regió Marítima, al municipi de Lacs, entre Lomé i la frontera de Benín. Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori gen d'aquest estat està situat al sud-est del país, a la zona de la desenvocadura del riu Sio. Al sud del territori hi ha l'oceà Atlàntic i una estreta franja de Benín, a l'oest limiten amb el territori dels kabiyès, dels lames i dels ewes; al nord limiten amb el territori dels watxis i a l'est limiten amb el territori dels xwles occidentals.

Gen a Benín

El 2006 hi havia 126.000 gen a Benín i segons el joshuaproject n'hi ha 177.000.

El territori dels gen beninesos està situat a l'extrem sud-oest, als departaments Mono i Atlantique. Segons el mapa lingüístic de Benín, el territori gen de Benín, que comparteixen amb els xwles occidentals, està situat en una estreta franja a l'extrem sud-occidental del país, al llarg de la costa. Aquest territori limita amb l'oceà Atlàntic al nord, amb Togo al nord i l'oest i amb territori dels xwles occidentals a l'est.

Dialectes i semblança amb altres llengües

Els dialectes de la llengua gen són l'agoi, l'anexo, el gen central i el gliji.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

La llengua gen és una llengua de comunicació de masses (EGIDS 3): s'utilitza per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en societat, en el treball i en els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té cap estatus oficial ni a Togo ni a Benín. Existeixen programes de ràdio, gramàtica i el 2014 s'hi va traduir la Bíblia. La llengua gen també és utilitzada com a segona llengua pels agunes, els aja, els akebus, els ginyangues, els kpessis i els xwles occidentals a Togo. Els gen de Benín també parlen el francès i en aquest país el gen també és parlat com segona llengua pels agunes, els aja, els gbesis, els kotafons, els saxwes, els xwles occidentals i els xweles. A Benín el gen s'ensenya a les escoles de primària des de 2014.

Sistema fonològic

Fonemes i símbols ortogràfics

/p/	p		/m/	m		/f/	f
/b/	b		/n/	n		/v/	v
/t/	t		/ɲ/	ny		/s/	s
/d/	d		/ŋ/	ŋ		/z/	z
/ɖ/	ɖ					/l/	l,r
/tʃ/	c					/x/	x
/dʒ/	j					/ɤ/	ɤ
/k/	k					/h/	h
/g/	g					/w/	w
/kp/	kp					/y/	y
/gb/	gb
/i/	i					/u/	u
/e/	e					/o/	o
/ɛ/	ɛ					/ɔ/	ɔ
			/a/	a
/Ṽ/	Ṽ

Exemples

a ---- ama ---- verdura
b ---- ebo ---- amulet
c ---- eco ---- funeral
d ---- edã ---- serp
ɖ ---- aɖi ---- sopa
e ---- ege ---- barba
ɛ ---- mɛlɛ ---- vaixell
f ---- efu ---- pell
g ---- ege ---- barba
gb ---- agba ---- carregar
ɤ ---- ɤetri ---- lluna
h ---- eha ---- porc
x ---- exa ---- escombra
i ---- aɖi ---- sopa
j ---- eje ---- sal
k ---- ekɔ ---- sorra
kp ---- ekpe ---- roca
l ---- lã ---- carn
m ---- ama ---- verdura
n ---- enu ---- boca
ny ---- enyi ---- bou
ŋ ---- aŋu ---- espina
o ---- ebo ---- amulet
ɔ ---- esɔ ---- cavall
p ---- epu ---- os
r ---- ajre ---- baralla
s ---- esɔ ---- cavall
t ---- eto ---- orella
u ---- efu ---- pell
v ---- eve ---- dos
w ---- ewɔ ---- farina
y ---- aya ---- pinta
z ---- ezi ---- seient

Alfabet

a b c d ɖ e ɛ f g gb ɤ h i j k kp l m n ny ŋ o ɔ p r s t u v w y z

Gramàtica

Existeixen tons lèxics (lexemes amb fonemes) i tons sintàctics (gramemes tonals).

Gen, igual que el conjunt de llengües Gbe, és una llengua analítica que presenta poca variació morfològica. De fet, categories com el nombre i la persona s'expressen mitjançant clítics col·locats darrere el nom.

L'ordre aparent en les oracions pot variar, ja que hi ha construccions en què es troba: nucli-complement i d'altres en què és a l'inrevés. Aquest canvir en l'ordre es produeix depenent del tipus de forma verbal que es trobi: perfet (SVO) o imperfet (SOV). Exemple:

• Dàwé á plè kéké ("L'home va comprar una bicicleta" - Perfet, SVO)
• Dàwé á lá plè kéké ("L'home comprarà una bicicleta" - Perfet, SVO)
• Dàwé á lè kéké plè ("L'home està comprant una bicicleta" - Imperfet, SOV)

* plè = "comprar"

Altres

Sistema numeral:

1 - èɖě

2 - èvè

3 - ētɔ̃̀

4 - ēnɛ̀

5 - àtɔ̃́ː

6 - ādɛ̃́

7 - ǎdrɛ̃́

8 - ēɲí

9 - ēɲíɖé

10 - ēwó

Quant al desenvolupament d'aquesta llengua, es pot dir que hi ha entre un 1% i 5% d'alfabetització, es duen a terme programes de ràdio i tot just el 2014 es va fer la Bíblia en aquesta llengua.

Bibliografia

• Mensah, B. 1991. Le système tonal du Gɛgbe. Universitat de la Sorbona Noa París III. 143pp. - Fonologia
• Kangni, Atah-Ekoué. 1989. La syntaxe de ge: étude d'un parler gbe (ewe), le ge du sud-Togo. (European Univ. studies, series 21: linguistics, 73.) Frankfurt: Peter Lang. vi+193pp. (Publicació de la tesi de l'autor, Universitat d'Hamburg, 1986.). - Gramàtica
• Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentale): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Publicació de part de la tesi: Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentale: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín-Lomé, 1986.) - Sociolingüística
• Bedou-Jondoh, Edina Ayaba Elemawusi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. Gramàtica
• Houngues, Desire Mensanh Komi. 1997. Topics in the syntax of Mina. Universitat de Boston. Ann Arbor: UMI. xiii+159pp. (Inclou referències bibliogràfiques (S. 152-156))
• Capo, Hounkpati B. Christophe. 1977. Etude phonologique comparée du wacígbe et du gengbe. Universitat Nacional de Benín. Fonologia comparada
• Atsou, Kodjo Mawussé. 1987. Zur Syntax des Ge: eine generative Studie. Universitat de Bayreuth. Bayreuth: [s.n.]. 150pp. (Inclou bibliografia (p. 148-149)). Sintaxi
• Jondoh, Edina Ayaba Elemawussi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. - Sintaxi
• de Barros, Philip and Ako, Leopold. 1969 [2006]. Grammaire Mina. Lomé, Togo: Ecole Professionnelle. 118pp.
• Bolé-Richard, Rémy. 1983. Systématique phonologique et grammaticale d'un parler ewe: le gen-mina du sud-Togo et sud-Bénin. París: L'Harmattan. 350pp.

Enllaços externs

• Gen al multitree

Viccionari