Vés al contingut

Gen (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llengua Gen)
Infotaula de llenguaGen
Altres nomsGe, Gebe, Gen-Gbe, Mina, popo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants327.000 (ethnologue)[1] 589.900(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Marítima de Togo
Departaments de Mono i Atlantique de Benín
EstatBenín i Togo
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües gbe Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3gej Modifica el valor a Wikidata
SILgej
Glottologgenn1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegej Modifica el valor a Wikidata
IETFgej Modifica el valor a Wikidata

El gen (o gebe, o mina, o popo[1]) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo.[2] El gen és una llengua tonal. El seu codi ISO 639-3 és gej i el seu codi al glottolog és genn1243.[3]

Forma part del grup de les llengües kwa i de la branca Volta-Níger de la família Níger-Congo. Té aproximadament 330.000 parlants (ca 200.000 a Togo i ca. 130.000 a Benin).[1] Com la resta de llengües Gbe, és una llengua tonal. I, a més, té diferents dialectes: Agoi, Anex i Gliji.

Família lingüística

[modifica]

El maxi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes occidentals juntament amb l'adagbe, amb l'aguna, amb l'ewe, el kpessi i el waci.[3]

Situació geogràfica i etnologia

[modifica]

Els gen són els membres del poble que parlen la llengua gen. El seu territori està a la zona costanera de Benín i Togo.

Llengües gbes

Gen a Togo

[modifica]

El 1991 hi havia 201.000 gen a Togo i segons el joshuaproject n'hi ha 413.000.[2]

El seu territori està situat a la regió Marítima, al municipi de Lacs, entre Lomé i la frontera de Benín.[1] Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori gen d'aquest estat està situat al sud-est del país, a la zona de la desenvocadura del riu Sio. Al sud del territori hi ha l'oceà Atlàntic i una estreta franja de Benín, a l'oest limiten amb el territori dels kabiyès, dels lames i dels ewes; al nord limiten amb el territori dels watxis i a l'est limiten amb el territori dels xwles occidentals.[5]

Gen a Benín

[modifica]

El 2006 hi havia 126.000 gen a Benín i segons el joshuaproject n'hi ha 177.000.[2]

El territori dels gen beninesos està situat a l'extrem sud-oest, als departaments Mono i Atlantique.[1] Segons el mapa lingüístic de Benín, el territori gen de Benín, que comparteixen amb els xwles occidentals, està situat en una estreta franja a l'extrem sud-occidental del país, al llarg de la costa. Aquest territori limita amb l'oceà Atlàntic al nord, amb Togo al nord i l'oest i amb territori dels xwles occidentals a l'est.[6]

Dialectes i semblança amb altres llengües

[modifica]

Els dialectes de la llengua gen són l'agoi, l'anexo, el gen central i el gliji.[3]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

La llengua gen és una llengua de comunicació de masses (EGIDS 3): s'utilitza per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en societat, en el treball i en els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té cap estatus oficial ni a Togo ni a Benín.[7] Existeixen programes de ràdio, gramàtica i el 2014 s'hi va traduir la Bíblia.[1] La llengua gen també és utilitzada com a segona llengua pels agunes, els aja, els akebus, els ginyangues, els kpessis i els xwles occidentals a Togo. Els gen de Benín també parlen el francès i en aquest país el gen també és parlat com segona llengua pels agunes, els aja, els gbesis, els kotafons, els saxwes, els xwles occidentals i els xweles.[1] A Benín el gen s'ensenya a les escoles de primària des de 2014.[1]

Sistema fonològic[8]

[modifica]

Fonemes i símbols ortogràfics

[modifica]
/p/ p /m/ m /f/ f
/b/ b /n/ n /v/ v
/t/ t /ɲ/ ny /s/ s
/d/ d /ŋ/ ŋ /z/ z
/ɖ/ ɖ /l/ l,r
/tʃ/ c /x/ x
/dʒ/ j /ɤ/ ɤ
/k/ k /h/ h
/g/ g /w/ w
/kp/ kp /y/ y
/gb/ gb
/i/ i /u/ u
/e/ e /o/ o
/ɛ/ ɛ /ɔ/ ɔ
/a/ a
/Ṽ/

Exemples

a ---- ama ---- verdura
b ---- ebo ---- amulet
c ---- eco ---- funeral
d ---- edã ---- serp
ɖ ---- aɖi ---- sopa
e ---- ege ---- barba
ɛ ---- mɛlɛ ---- vaixell
f ---- efu ---- pell
g ---- ege ---- barba
gb ---- agba ---- carregar
ɤ ---- ɤetri ---- lluna
h ---- eha ---- porc
x ---- exa ---- escombra
i ---- aɖi ---- sopa
j ---- eje ---- sal
k ---- ekɔ ---- sorra
kp ---- ekpe ---- roca
l ---- lã ---- carn
m ---- ama ---- verdura
n ---- enu ---- boca
ny ---- enyi ---- bou
ŋ ---- aŋu ---- espina
o ---- ebo ---- amulet
ɔ ---- esɔ ---- cavall
p ---- epu ---- os
r ---- ajre ---- baralla
s ---- esɔ ---- cavall
t ---- eto ---- orella
u ---- efu ---- pell
v ---- eve ---- dos
w ---- ewɔ ---- farina
y ---- aya ---- pinta
z ---- ezi ---- seient

Alfabet

a b c d ɖ e ɛ f g gb ɤ h i j k kp l m n ny ŋ o ɔ p r s t u v w y z

Gramàtica

[modifica]

Existeixen tons lèxics (lexemes amb fonemes) i tons sintàctics (gramemes tonals).

Gen, igual que el conjunt de llengües Gbe, és una llengua analítica que presenta poca variació morfològica. De fet, categories com el nombre i la persona s'expressen mitjançant clítics col·locats darrere el nom.

L'ordre aparent en les oracions pot variar, ja que hi ha construccions en què es troba: nucli-complement i d'altres en què és a l'inrevés. Aquest canvir en l'ordre es produeix depenent del tipus de forma verbal que es trobi: perfet (SVO) o imperfet (SOV). Exemple:

  • Dàwé á plè kéké ("L'home va comprar una bicicleta" - Perfet, SVO)
  • Dàwé á lá plè kéké ("L'home comprarà una bicicleta" - Perfet, SVO)
  • Dàwé á kéké plè ("L'home està comprant una bicicleta" - Imperfet, SOV)
* plè = "comprar"

Altres

[modifica]

Sistema numeral:

1 - èɖě

2 - èvè

3 - ētɔ̃̀

4 - ēnɛ̀

5 - àtɔ̃́ː

6 - ādɛ̃́

7 - ǎdrɛ̃́

8 - ēɲí

9 - ēɲíɖé

10 - ēwó

Quant al desenvolupament d'aquesta llengua, es pot dir que hi ha entre un 1% i 5% d'alfabetització, es duen a terme programes de ràdio i tot just el 2014 es va fer la Bíblia en aquesta llengua.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Gen, a language of Togo». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Gen». joshuaproject. [Consulta: 9 març 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Language: Gen». glottolog. [Consulta: 9 març 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Togo. Els gen són el número 40». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Benín. El gen és el número 34». ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].
  7. «Gen in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
  8. Alphabets of Africa, Hartell, Rhonda L. 1993. Dakar: UNESCO.

Bibliografia

[modifica]
  • Mensah, B. 1991. Le système tonal du Gɛgbe. Universitat de la Sorbona Noa París III. 143pp. - Fonologia
  • Kangni, Atah-Ekoué. 1989. La syntaxe de ge: étude d'un parler gbe (ewe), le ge du sud-Togo. (European Univ. studies, series 21: linguistics, 73.) Frankfurt: Peter Lang. vi+193pp. (Publicació de la tesi de l'autor, Universitat d'Hamburg, 1986.). - Gramàtica
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentale): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Publicació de part de la tesi: Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentale: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín-Lomé, 1986.) - Sociolingüística
  • Bedou-Jondoh, Edina Ayaba Elemawusi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. Gramàtica
  • Houngues, Desire Mensanh Komi. 1997. Topics in the syntax of Mina. Universitat de Boston. Ann Arbor: UMI. xiii+159pp. (Inclou referències bibliogràfiques (S. 152-156))
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1977. Etude phonologique comparée du wacígbe et du gengbe. Universitat Nacional de Benín. Fonologia comparada
  • Atsou, Kodjo Mawussé. 1987. Zur Syntax des Ge: eine generative Studie. Universitat de Bayreuth. Bayreuth: [s.n.]. 150pp. (Inclou bibliografia (p. 148-149)). Sintaxi
  • Jondoh, Edina Ayaba Elemawussi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. - Sintaxi
  • de Barros, Philip and Ako, Leopold. 1969 [2006]. Grammaire Mina. Lomé, Togo: Ecole Professionnelle. 118pp.
  • Bolé-Richard, Rémy. 1983. Systématique phonologique et grammaticale d'un parler ewe: le gen-mina du sud-Togo et sud-Bénin. París: L'Harmattan. 350pp.

Enllaços externs

[modifica]