Vés al contingut

Fon (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaFon
fɔ̀ngbè Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsFongbe, Dahomeà
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.435.000 (ethnologue)[1] 2.139.000 (joshuaproject)[2]
Parlants nadius1.935.500 Modifica el valor a Wikidata (2016 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton dedepartaments de Zou, Atlantique i Littoral a Benín
Regió dels Altiplans a Togo
EstatBenín i Gabon
També comunitats a França, Gabon i Ghana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües gbe Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2fon Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3fon Modifica el valor a Wikidata
SILfon ]
Glottologfonn1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefon Modifica el valor a Wikidata
IETFfon Modifica el valor a Wikidata

El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.[1] El fon és la llengua materna dels fon, que també tenen comunitats emigrades a França, Ghana i Gabon.[2] El territori fon està sobretot als departaments Atlantique i Zou i es parla molt a la ciutat de Cotonou, al departament Littoral. A Togo, hi ha petites zones que són territori fon a la regió dels Altiplans.[1] Hi ha entre 1.435.500[1] i 2.139.000 fons[2] que tenen el fon com a llengua materna. El seu codi ISO 639-3 és fon i el seu codi al glottolog és fonn1241.[3] Com les altres llengües gbes, el fon és una llengua analítica i SVO.

Família lingüística

[modifica]

El fon és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el defi; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]

Fon a Benín

[modifica]
Mapa lingüístic de les llengües gbes

Població, territori i pobles veïns

[modifica]

El 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín.[1] Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000.[2] Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.[1]

Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.[5]

Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a Benín

[modifica]

Els agunes, ayizos, ci, xwles orientals, idaques, ijes, gbesis, guns, kotafons, maxis, els txumbulis, els tofins, els wemes, els xwles occidentals i els xweles parlen el fon com a segona llengua.[1]

Fon a Togo

[modifica]

Població, territori i pobles veïns

[modifica]

A Togo el 1991 hi havia 35.500 fons[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000.[2] El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.[1]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.[6]

Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a Togo

[modifica]

A Togo també parlen el fon com a segona llengua els agunes, els maxi i els xwles occidentals.[1]

El fon a altres països

[modifica]

Segons el joshuaproject, els països en els que hi ha comunitats fons significatives fora del seu territori són França (19.000), Gabon (17.000) i Ghana (13.000).[2]

Dialectes

[modifica]

Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.[3]

Fonologia

[modifica]

El fon té set fonemes vocals i cinc vocals nasals.

Fonemes vocals del Fon[7]
Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ u ũ
Semitancada e o
Semioberta ɛ ɛ̃ ɔ ɔ̃
Oberta a ã
Fonemes consonants del fon[7]
Bilabial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Labiovelar
"Nasal" m ~ b n ~ ɖ    
Oclusiva (p) t d t͡ʃ d͡ʒ   k ɡ k͡p ɡ͡b
Fricativa f v s z     x ɣ ɣʷ
Aproximant   l ~ ɾ   ɲ ~ j   w

/p/ només passa en ideòfons i en préstecs, tot i que sovint és reemplaçada per /f/ al final, com a cɔ́fù (botiga). Diverses de les oclusives sonores només es produeixen abans de les vocals orals mentre que la nasal homorgànica només deixa de produir-se abans de les vocals nasals, cosa que indica que [b] [m] i [ɖ] [n] són al·lòfones.[ɲ] està en una variació lliure amb la [j̃]; A vegades s'argumenta que el fongbe no té fonemes de consonants nasals, un patró normal a Àfrica Occidental.[8] /w/ i /l/ també es nasalitzen abans de vocals nasals;/w/ podria ser assimilada a [ɥ] quan esta abans de la /i/.

Els grups de consonats del fon tenen la /l/ o /j/ com a segona consonant; després de la postalveolar, /l/ algunes vegades es converteix en [ɾ]: klɔ́ (rentar), wlí (agafar), jlò [d͡ʒlò] ~ [d͡ʒɾò] (voler).

El fon té dos tons fonèmics; alt i baix. El to alt és realitzat des d'un punt creixent (baix-alt) després d'una consonant tònica. Les paraules bàsiques dissíl·làbiques tenen quatre possibilitats: alt-alt, alt-baix, baix-alt i baix-baix.

En paraules fonològiques més llargues com verbs i frases, hi ha un to alt que tendeix a persistir fins al final de la síl·laba; si aquesta síl·laba té un to fonèmic baix, aquesta decau (alt-baix). Els tons baixos desapareixen entre els tons alts, però el seu efecte roman com to abaixat. Els tons creixents (baix-alt) es simplifiquen en to alt després de to alt i to baix abans de to alt.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

A Benín, el fon és una llengua d'ampli ús en la comunicació (EGIDS 3): És una de les llengües principals del país i s'utilitza en el treball i els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té estatus oficial.[9] A Togo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): està estandarditzada i és utilitzada per persones de totes les edats en la comunicació social. A Benín el 10% dels que tenen el fon com a llengua materna estan escolaritzats en aquesta llengua. El 10% la poden llegir i el 7% la pot escriure. Existeix literatura i poesia, revistes i diaris, programes de ràdio i televisió, diccionari, gramàtiques i hi ha traduïda la Bíblia.[1] S'escriu en alfabet llatí. Els fon beninesos també parlen el francès i els fon togolesos l'ewe.[1]

Ortografia

[modifica]
Alfabet Fon
Majúscules A B C D Ɖ E Ɛ F G GB I J K KP L M N NY O Ɔ P R S T U V W X Y Z
Minúscules a b c d ɖ e ɛ f g gb i j k kp l m n ny o ɔ p r s t u v w x y z
So a b d ɖ e ɛ f ɡ ɡb i k kp l m n ɲ o ɔ p ɣ s t u v w x j z

Generalment el to no es representa en l'escriptura si no és necessari. En algunes ortografiex, la x es representa amb la h.

Text d'exemple

[modifica]

De la Declaració Universal dels Drets Humans:

GBETA GBƐ Ɔ BI TƆN EE ƉƆ XÓ DÓ ACƐ E GBƐTƆ ƉÓ KPODO SISI E ƉO NA ƉÓ N'I LƐ KPO WU E WEXWLE
Ee nyi ɖɔ hɛnnu ɖokpo mɛ ɔ, mɛ ɖokpoɖokpo ka do susu tɔn, bɔ acɛ ɖokpo ɔ wɛ mɛbi ɖo bo e ma sixu kan fɛn kpon é ɖi mɛɖesusi jijɛ, hwɛjijɔzinzan, kpodo fifa ni tiin nu wɛkɛ ɔ bi e ɔ, ...

Bibliografia

[modifica]
  • Fadaïro, Dominique. 2001. Parlons fon: langue et culture du Bénin, bilingue français-fon. (Col·lecció Parlons.) París: L'Harmattan. 260pp. (inclou referències bibliogràfiques p. [253]-254).
  • Kihm, Alain and Lefebvre, Claire. 1993. Aspects de la grammaire du fongbè: études de phonologie, de syntax et de sémantique. (Langues et cultures Africaines, 18.) Paris: Peeters. 161pp. (Inclou bibliografia. SELAF. SELAF; 342).
  • Höftmann, Hildegard. 1993. Grammatik des Fon. Leipzig: Langenscheidt, Verl. Enzyklopädie. 216pp. (Inclou bibliografia (p. -27) i índex).
  • Brousseau, Anne-Marie. 1998. Réalisations argumentales et classes de verbes en Fongbè. (Langues et cultures Africaines, 22.) Paris: Peeters. xv+196pp. (en francès, resum en anglès).
  • Delafosse, Maurice. 1894. Manuel Dahoméen. París: Érnest Leroux.
  • Lambert-Brétière, Renée. 2005. Les constructions sérielles en fon: approche typologique. Universitat de Lió. Lió: Univ. xix+453pp. (Tesi dirigida pel dr. D. Creissels, del desembre de 2005).
  • Bonnaventure, A. 1895. Eléments de grammaire de la langue fon ou dahoméenne, suivis d'un vocabulaire et d'un recueil de conversations. París: Charles-Lavauzelle.
  • Lefebvre, Claire and Brousseau, Anne-Marie. 2002. A Grammar of Fongbe. (Mouton Grammar Library, 25.) Berlín: Mouton de Gruyter. xi+582pp.
  • Ellis, Alfred Burton. 1890. The Ewe-speaking peoples of the Slave Coast, their religion, manners, customs, laws, languages, &c. London: Chapman & Hall. Etnologia
  • Alapini, Julien. 1950. Le petit dahoméen: grammaire, vocabulaire, lexique en langue du Dahomey. Avignon: Presses Universelles. 284pp.

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Fon. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Language: Fon». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Language: Fon». glottolog. [Consulta: 16 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Benín. El fon és el número 36». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Togo. Els fon són el número 29». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
  7. 7,0 7,1 Claire Lefebvre; Anne-Marie Brousseau. A Grammar of Fongbe. Walter de Gruyter, 2002, p. 15-29. ISBN 3-11-017360-3. 
  8. Això és una qüestió de perspectiva; també es podria argumentar que [b] i [ɖ] són al·lòfones desnasalitzades de /m/ i /n/ abans de vocals orals.
  9. «Fon in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].

Enllaços externs

[modifica]