Llengua ammonita
|
No s'ha de confondre amb Llengua amorrita. |
| Tipus | llengua morta i dialecte  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals llengües canaanites | |
| Codis | |
| Glottolog | ammo1234 |
| Linguist List | qgg |
L'ammonita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels ammonites. Se situaven al nord de l'actual Jordània (la capital de la qual, Amman, ha pres d'ells el seu nom).
De l'idioma ammonita sobreviuen solament alguns fragments. Destaca sobretot la inscripció de la ciutadella d'Amman, del segle xi aC, l'ampolla de bronze de Tell Siran (segle VII-VI aC[1]) i uns pocs òstracons.
Fins on pot determinar-se en funció del reduït corpus trobat, l'ammonita era extremadament similar a l'hebreu bíblic, amb certes possibles influències aramees. Aquestes inclourien l'ús del verb ʿbd (עבד) en lloc de la més comuna ʿśh (עשה). L'única diferència notable amb l'hebreu bíblic és la retenció esporàdica de la marca -t del femení singular (p. ex. ʾšħt, «cisterna» però ʿlyh «elevada»).
D'acord amb Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Amman Citadel Inscription
- ↑ «Ammonite». A: Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin. . Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013.
Bibliografia
[modifica]- Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS, 1988.
- Aufrecht, WE (1989). Aufrecht, WE. A Corpus of Ammonite Inscriptions. Lewiston: E. Mellen Press, 1989. ISBN 0-88946-089-2.Lewiston: I. Mellen Press. ISBN 0-88946-089-2.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
