Lleonard II d'Alagó i Arborea
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1436 (Gregorià)  Oristany (Itàlia) | ||
| Mort | 1494 (Gregorià) (57/58 anys) Xàtiva (la Costera) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Marquès d'Oristany Comte de Goceà | ||
 | |||
Lleonard II d'Alagó i Arborea[1] (Oristany, 1436- 1494, Xàtiva, Regne de Valencia) fou un noble sard d'origen català, dels Alagó.
Era nebot de Lleonard I d'Alagó i Arborea. Va tenir un fill, Artal d'Alagó i Arborea, i una filla, Eleonora, a qui no va permetre casar-se amb el virrei Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur, i la ofensa va provocar repressió[2] i la conseqüent revoltà contra el virrei el 1470, a qui va vèncer a la batalla d'Uras.[3]
El 12 de juliol de 1473 fou confirmat com marquès d'Oristany,[4] però Carròs d'Arborea li segrestà els béns a Càller i ell s'hi encaminà en to de guerra, prenent el castell de Monreale[5] i altres terres reials i pretenia casar-se amb la filla del comte de Modica,[5] de manera que el virrei va anar a Barcelona acusant Lleonard II de revoltar l'illa contra el rei i obtingué la sentència de mort i la confiscació de béns el 15 d'octubre de 1477.[5]
Els revoltats van atacar el 1478 el Logudor però no aconseguiren prendre el castell d'Ardara[5] i foren vençuts per Angelo Marongio a Mores.[5] El rei envià tropes a Sardenya, on els revoltats foren vençuts a la batalla de Macomer el 1478[5] i traït en la fugida, capturat en alta mar, fou dut a València i més tard al Castell de Xàtiva, on va morir. Els seus títols passaren a la corona.
Referències
[modifica]- ↑ «Lleonard II d'Alagó i Arborea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 58.
- ↑ Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 59.
- ↑ Casalis, Goffredo. Dizionario Geografico-Storico-Statistico-Commerciale Degli Stati Di S. M. Il Re Di Sardegna (en italià). Nabu Press, 2012 (1853), p.885. ISBN 1275178367.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tipografia Chirio e Mina, 1837, p. vol.1 p.64.