Vés al contingut

Llevant septentrional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Llevant septentrional és una regió de la Mediterrània oriental que forma part de la zona més àmplia coneguda com a Llevant, i s'estén cap al sud fins al riu Litani.

En arqueologia, el Llevant septentrional es pot definir com la part nord del que en àrab es coneix com a Bilad aix-Xam, o "la terra del Xam [Síria]", és a dir, la zona septentrional de la Gran Síria.[1] El manual d'Oxford de l'arqueologia del Llevant: c. 8000–332 aC (The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000–332 BCE (OHAL; 2013) delimita els seus límits, per als propòsits específics del llibre, de la següent manera:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Steiner, Margarete Laura; Killebrew, Ann E. The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: C. 8000-332 BCE (en anglès). OUP Oxford, 2014. ISBN 978-0-19-921297-2. 
  2. Steiner, Margarete Laura; Killebrew, Ann E. The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: C. 8000-332 BCE (en anglès). OUP Oxford, 2014. ISBN 978-0-19-921297-2. 
  3. 3,0 3,1 Steiner, Margarete Laura; Killebrew, Ann E. The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: C. 8000-332 BCE (en anglès). OUP Oxford, 2014. ISBN 978-0-19-921297-2. 
  4. 4,0 4,1 Steiner, Margarete Laura; Killebrew, Ann E. The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: C. 8000-332 BCE (en anglès). OUP Oxford, 2014. ISBN 978-0-19-921297-2. 

Bibliografia

[modifica]