Vés al contingut

Llicència per matar (pel·lícula de 1975 de Cyril Frankel)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLlicència per matar
Permission to Kill
Fitxa
DireccióCyril Frankel
Protagonistes
Ava Gardner
Dirk Bogarde
Bekim Fehmiu
Timothy Dalton
ProduccióPaul Mills (Warner Bros/Sasha-Films)
GuióRobin Estridge adaptació de la seva novel·la
MúsicaRichard Rodney Bennett Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFreddie Young
MuntatgeErnest Walter
ProductoraSascha-Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEmbassy Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Àustria
Estrena1975
Durada97 min.
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeÀustria Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereespionatge
aventures
Lloc de la narracióÀustria Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0073530 FilmAffinity: 165360 Allocine: 125406 Letterboxd: permission-to-kill Allmovie: v37768 TCM: 86530 AFI: 56313 TMDB.org: 115555 Modifica el valor a Wikidata

Llicència per matar (Permission to Kill) és una pel·lícula estatunidenco-austríaca dirigida per Cyril Frankel estrenada el 1975. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula és una adaptació d'una novel·la de Robin Estridge. Alan Curtis (Dirk Bogarde) és un misteriós espia que treballa al servei d'un país dominat per una dictadura militar. La seva missió consisteix a evitar la tornada d'Alexander Diakim, un líder polític exiliat que ha lluitat sempre en defensa de la llibertat i la justícia. Per aconseguir el seu objectiu utilitzarà com a esquer Katina (Ava Gardner).[2]

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]

Aquesta pel·lícula menor en les carreres respectives de Dirk Bogarde i Ava Gardner és mal acollit pels crítics cinematogràfics en la seva estrena. Així, Stanislas Grégeois a Télérama del 10 de març de 1976 es lamenta que els dos actors estiguin compromesos en aquesta inversemblant història.[3] A La saison cinematographique, 1976, n°309-310 Bertrand Duffort troba que no hi ha res de verdaderament original en aquesta pel·lícula d'espionatge. (...) l'espectador no se sentirà mai realment interessat.[4]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Llicència per matar. esadir.cat. 
  2. «Permission to kill». The New York Times.
  3. Dagneau, pàg.191.
  4. Dagneau, pàg. 191, 192.