Vés al contingut

Lliga del Peloponnès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Lliga del Peloponnès al 431 aC.

La Lliga del Peloponnès va ser una aliança d'estats del Peloponnès als segles VI i V aC.

Al segle vi Esparta havia esdevingut l'estat més poderós de tot el Peloponnès. Havia aconseguit 2 potents aliats, Corint i Elis. Va expulsar de Corint la tirania i va assegurar a Elis el control dels jocs olímpics. Esparta va continuar amb estratègies com aquestes per tal guanyar nous membres per a la seva lliga. Va derrotar a Tegea en una guerra de frontera i li va oferir una aliança permanent; aquest va ser el punt d'inflexió de la política exterior d'Esparta.

Molts altres estats del centre i del nord del Peloponnès es van unir a la lliga, que en algun moment va incloure tots els estats del Peloponnès tret de la Ciutat d'Argos i Acaia.

L'any 546 aC Esparta va derrotar a Argos a la batalla dels "tres-cents campions" i va garantir la seva supremacia.

La Lliga estava organitzada amb Esparta com a hegemònica, i estava controlada per un consell dels aliats dividit en dos cossos. El primer cos era l'assemblea dels espartans, i el congrés dels aliats en el qual cada aliat tenia un vot amb independència de la seua mida o del seu valor estratègic. No es pagaven tributs, excepte en temps de guerra, en els quals fins a un terç dels seus militars podia ser reclamat.

Esparta era el centre de la lliga. Només Esparta podia convocar el consell i només podien haver-hi aliances amb Esparta.

Després de les guerres mèdiques la Lliga del Peloponnès va créixer fins a formar la Lliga Hel·lènica, de la qual també formaven part Atenes així com altres estats. La Lliga Hel·lènica va ser dirigida per Pausànies i després per Cimó II d'Atenes. Esparta la va abandonar i va tornar a fundar la Lliga del Peloponnès amb els seus aliats originals.

La lluita entre els membres restants de la Lliga hel·lènica i la Lliga del Peloponnès van donar lloc a la Guerra del Peloponnès