Lliga iugoslava de futbol
Aparença
Tipus | campionat estatal |
---|---|
Esport | futbol |
Organitzador | Associació de Futbol de Iugoslàvia |
Lliga inferior | Yugoslav Second League (en) |
Localització i dates | |
Estat | Iugoslàvia |
Vigència | 1923 – 1992 |
Freqüència | anual |
La lliga iugoslava de futbol (Prva Liga) fou la màxima competició futbolística de l'antiga Iugoslàvia.
Història
[modifica]La competició es disputà entre 1923 i 1991 (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) i República Federal Socialista de Iugoslàvia (1945-1991)).
Entre 1991 i 2003 (República Federal de Iugoslàvia), la competició es mantingué però amb la participació només de clubs de Sèrbia i Montenegro. Per a informació sobre la lliga iugoslava aquests anys vegeu lliga serbo-montenegrina de futbol. Les actuals competicions successores de la lliga iugoslava són:
- Sèrbia - lliga sèrbia de futbol
- Montenegro - lliga montenegrina de futbol
- Croàcia - lliga croata de futbol
- Eslovènia - lliga eslovena de futbol
- Bòsnia i Hercegovina - lliga bòsnia de futbol
- Macedònia - lliga macedònia de futbol
Historial
[modifica]Palmarès
[modifica]- FK Crvena Zvezda - 19
- FK Partizan - 11
- HNK Hajduk Split - 9
- Građanski Zagreb - 5
- OFK Beograd - 5 (com a BSK Beograd)
- NK Dinamo de Zagreb - 4
- Jugoslavija Beograd - 2
- FK Vojvodina - 2
- FK Sarajevo - 2
- Concordia Zagreb - 2
- HAŠK Zagreb - 1
- FK Željezničar - 1
Màxims golejadors de la competició
[modifica]Llista completa dels jugadors amb més de 100 gols en el període 1946-1992.
Font: RSSSF; Darrera modificació 14 de desembre 2007[4]
# | Nom | Gols | Clubs | Carrera |
---|---|---|---|---|
1 | Slobodan Santrač | 218 | OFK Beograd, Partizan, Galenika | |
2 | Darko Pančev | 169 | Vardar, Crvena Zvezda | 1982-1992 |
3 | Dušan Bajević | 166 | Velež Mostar | 1966-1977, 1981-1983 |
4 | Bora Kostić | 158 | Crvena Zvezda | |
5 | Frane Matošić | 149 | Hajduk Split | 1946-1953 |
6 | Todor Veselinović | 145 | Vojvodina | 1951-1961 |
=7 | Stjepan Bobek | 129 | Partizan | 1946-1956 |
=7 | Zoran Prljinčević | 129 | Radnički Beograd, Crvena Zvezda | |
9 | Dušan Savić | 120 | Crvena Zvezda | 1973-1982 |
10 | Dragan Džajić | 113 | Crvena Zvezda | 1961-1975 |
11 | Vojin Lazarević | 112 | Sutjeska, Crvena Zvezda | 1962-1970, 1972-1974 |
12 | Josip Bukal | 111 | Željezničar | 1963-1973, 1977-1978 |
13 | Petar Nadoveza | 108 | Hajduk Split | 1963-1973 |
14 | Kosta Tomašević | 105 | Crvena Zvezda, Spartak Subotica | 1946-1956 |
15 | Vahid Halilhodžić | 104 | Velež Mostar | 1972-1981 |
16 | Snješko Cerin | 103 | Dinamo de Zagreb | |
17 | Petar Nikezić | 102 | Vojvodina, Osijek | 1967-1978, 1979-1982 |
18 | Zlatko Vujović | 100 | Hajduk Split | 1977-1986 |
Referències i notes
[modifica]- ↑ Un torneig especial es disputà el 1945, per reafirmar la nova unitat iugoslava. Hi participaren vuit equips: Sèrbia, Croàcia, Macedònia, Vojvodina, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i l'exèrcit iugoslau.
- ↑ La Federació Iugoslava decidí que la darrera jornada es repetís, després de les acusacions que certs resultats havien estat prèviament fixats. El Partizan, que havia guanyat el títol amb un 4-0 sobre el Željeznicar Sarajevo, refusà la decisió i el seu partit li fou donat per perdut per 3-0 pel Željeznicar, fet que donava el títol al Crvena Zvezda, permetent a aquest darrer participar en la Copa d'Europa de futbol 1986-87. Més tard, després dels diversos processos legals, la classificació original fou donada per bona, retornant el títol al Partizan, oficialment reconegut el 1987.
«Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008]. - ↑ Deu clubs iniciaren la competició amb 6 punts de sanció, entre ells el Partizan i Crvena Zvezda, pels fets de la temporada anterior. Vardar Skopje fou el campió final i participà en la Copa d'Europa de futbol 1987-88, però els punts de sanció foren més tard anul·lats i el títol for a parar al Partizan.
«Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008]. - ↑ «Yugoslavia - list of topscorers». RSSSF, 14-12-2007. [Consulta: 26 juny 2008].