Lliri xifioide
Iris latifolia  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Color de les flors | blau |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Iridaceae |
| Tribu | Irideae |
| Gènere | Iris |
| Espècie | Iris latifolia Voss |
.svg){kind=icon}
Iris latifolia, el lliri xifioide és una espècie del gènere Iris, de la família Iridàcies. Els espècimens naturals són endèmics dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica, encara que és un dels lliris més cultivats per les seves boniques flors blaves.[1]
Morfologia
[modifica]Iris latifolia creix entre 30 i 70 cm. i produeix dues o tres flors de color blau profund amb marques grogues al centre dels pètals inferiors. Les flors tenen sis tèpals i fan 12-13 cm diàmetre. Les fulles comencen a créixer a principis de primavera, abans que la neu s'hagi fos completament, i (a diferència dels altres lliris del nostre país) són linears i canaliculades, amb l'anvers clarament diferent del revers. A més, és una espècie bulbosa, i no rizomatosa com els altres. El bulb amb una pell fina i de color marró fosc, creix entre 10 i 15 cm de profunditat a terra.
Ecologia
[modifica]Es una planta d'alta muntanya, que prefereix prats assolellats i amb sòls profunds que poden retenir la humitat que trobarem principalment en els prats de sudorn (Festuca paniculata), escenari d'altres espècies de flors tan vistoses com el lliri xifioide.[2]
Sinònims
[modifica]Iris xiphioides Ehrh.
Referències
[modifica]- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.158. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició). ISBN 9788492583249.