Llissa vera
Chelon labrosus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 135689 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Mugiliformes |
| Família | Mugilidae |
| Gènere | Chelon |
| Espècie | Chelon labrosus Risso, 1827 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La llissa vera, caluga blanca, llissa agut o llíssera vera (Chelon labrosus) és un peix marí costaner de la família dels mugílids.[1][2]
Morfologia
[modifica]- La seua talla màxima és de 60 cm i pot arribar als 8 kg de pes.
- El cos és fusiforme, allargat i de secció cilíndrica.
- La línia lateral no és visible.
- Les escames són grosses.
- El cap és curt i ample.
- La boca és transversal i petita, té el llavi superior molt gruixat i es troba recobert per nombroses papil·les còrnies disposades en dues o tres fileres.
- Les dents són molt petites.
- Les parpelles adiposes no es troben desenvolupades.
- Les dues dorsals es troben bastant separades i són triangulars.
- La caudal és grossa i ampla.
- El dors és gris blavós i platejat als costats. Presenta línies longitudinals fosques.[3][4]
Reproducció
[modifica]La maduresa sexual arriba als 4 anys. Es reprodueix durant l'hivern. Les femelles poden arribar a pondre fins a 2.000.000 d'ous, els quals són pelàgics.[5]
Alimentació
[modifica]La seua boca, petita, i els llavis, gruixats, estan adaptats per esquinçar la fina capa superficial de les roques i de la sorra per alimentar-se de detritus i d'algues. A llocs calmats pot alimentar-se en superfície: filtren la pel·lícula superficial on hi ha matèria orgànica i on creixen microalgues.
Hàbitat
[modifica]És costanera, d'aigües poc profundes, badies, albuferes, ports i estuaris. Ocasionalment es troben dins coves, sobretot si hi desemboca aigua dolça (és una espècie que resisteix variacions de temperatura i salinitat).[6]
Distribució geogràfica
[modifica]Apareix al Mediterrani, al sud-oest de la mar Negra i a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins al Senegal i Cap Verd).[7]
Costums
[modifica]- Neden tan a prop de la superfície com pel fons fins als 20 m.
- Els joves són més gregaris, formen bancs de devers 100 individus. Els adults formen bancs menys nombrosos o són solitaris, i es troben a major fondària.
- En cas de perill o per desparasitar-se pot botar fora de l'aigua.
Es captura amb canya de suret i grumejant. També es captura amb fusell amb la tècnica de l'espera i és una presa molt fàcil quan es troba enrocada. Antigament es capturava amb el rall (xarxa rodona emprada des de la vorera).
Curiositats
[modifica]La seua carn no és gaire apreciada i, freqüentment, és emprada com a aliment per a peixos de piscifactoria o en captivitat.[5]
Referències
[modifica]- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 254-256 .
- ↑ El maestro pescador Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 Asturnatura (castellà)
- ↑ «Llissa vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)
- Fotografies (anglès)