Vés al contingut

Llista Bernhard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLlista Bernhard
Tipuscatàleg i index of prohibited publications (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1940 Modifica el valor a Wikidata
EditorialPropaganda-Abteilung Frankreich (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La llista Bernhard és la primera llista establerta, des de 1940, per les autoritats d'ocupació alemanya a França per eliminar de llibreries i biblioteques franceses els llibres jutjats indesitjables pels Nazis.

Posada en marxa

[modifica]

Sobre la base d'aquesta llista, preparada per la Propaganda Abteilung i que incloïa 143 obres, es van confiscar una mica més de 20.000 llibres durant una batuda a les llibreries de París que va començar el 27 d'agost de 1940.[1] Segons el periodista nord-americà Ansel Mowrer,[2] els agents alemanys, actuant en parelles i acompanyats per un policia francès, donaven a cada llibreter mitja hora perquè presentés els llibres designats en una llista, que després es retiraven amb cura.

Contingut

[modifica]

La llista Bernhard[3] inclou títols d’oponents alemanys, com Heinrich Mann i Otto Strasser, però també títols d’autors francesos considerats anti-alemanys, com Louis Aragon, André Malraux,[4] Charles Andler, Wladimir d’Ormesson, Georges Duhamel,[2] Georges Blondel [5] i André Chevrillon. S'inclouen tres llibres de les edicions de Denoël : Les dictateurs de Jacques Bainville (1935), La croisade gammée de Louis Roubaud (1939) i La victoire des vaincus d'André Fribourg (1938).[6] Els llibres confiscats a la NRF el 30 d’agost [7] incloïa L'Allemagne, essai d'explication d'Edmond Vermeil, Le temps du contis de Malraux, La C.G.T. ce qu'elle est ce qu'elle veut de Léon Jouhaux i, curiosament, Nous autres Français, mentre que aquest assaig de Georges Bernanos no sembla haver aparegut a la llista Bernhard, ni tan sols a la primera llista Otto. Cinc nord-americans també són a la llista de Bernhard : Franz Boas per a Race et milieu,[8] Louis Fischer, HR Knickerbocker, el professor Calvin B. Hoover i Leon G. Turrou. Fernand Sorlot, designat com a redactor d'Andler, de Boas, però també de Robert de Beauplan, Maximilian Beck,[9] P. Bloch i el general Tilho,[10] Jules Brutzkus.[11] està especialment afectat.

Hauria existit una segona versió de la llista, comportant vint títols suplementaris.[2]

Esdeveniments

[modifica]

La llista de Bernhard es va incloure a la fi de setembre de 1940 a la llista Otto, que va ampliar el nombre de llibres prohibits a més de mil.

Ficció

[modifica]

Una de les variacions oulipiena del conte Le Voyage d'hiver de Georges Perec es basa en la suposició que le mystérieux Voyage d'hiver d'Hugo Vernier hauria aparegut a la llista de Bernhard, que tindria per tant, en una primera versió 144 títols i no 143.[12]

Referències

[modifica]
  1. Anton Ridderstad. «L'édition française sous l'Occupation (1940-1944)» (en francès). XV Skandinaviske romanistkongress. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2016. [Consulta: 27 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Edgar Ansel Mowrer. «Germans slowly strangling France's culture; Libraries 'purified', catholicism suppressed» (en anglès). Google News. [Consulta: 28 novembre 2013].
  3. Reproduite dans Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} La Liste Bernhard]». Les Revues littéraires en France sous l'occupation allemande, 03-04-2015. [Consulta: 18 maig 2019]. d'après Pascal Fouché. L'Édition française sous l'Occupation 1940-1944. Bibliothèque de Littérature française contemporaine de l'Université Paris 7, 1987, p. 287-290 (L'Édition contemporaine). BNF 36630944z. 
  4. Jonathan M. Weiss. «Irène Némirovsky: Her Life and Works» (en anglès). Stanford University Press. [Consulta: 27 novembre 2013].
  5. «Liste Bernhard». Internet Archive. [Consulta: 29 novembre 2013].
  6. «Robert Denoël, éditeur». [Consulta: 27 novembre 2013].
  7. «Bordereau des Messageries de journaux Hachette indiquant le titre des premiers livres interdits à la vente par les autorités allemandes». BNF. [Consulta: 29 novembre 2013].
  8. Probablement plutôt «Hérédité et milieu». Races et racisme, 5, 1937, pàg. 18.
  9. M. Beck «L'indépendance de la culture à l’égard de la race». Races et racisme, 5, 1937, pàg. 14.
  10. Mis en cause sous l'intitulé approximatif
    « Bloch, le général, Tilho, Pierre: La politique raciale et les colonies. Coll. "Races et racismes". Paris: Ed·Fernand Sorlot »
    , alors que le titre véritable
    « La politique raciste et les Colonies »
    n'est que celui de l'éditorial du numéro de Races et racisme qui présente leurs deux articles : Général Tilho «Les revendications coloniales allemandes et la sécurité française». Races et racisme, 6, 1937, pàg. 3. et Pierre Bloch «Les exigences coloniales de l'Allemagne raciste au Parlement». Races et racisme, 6, 1937, pàg. 7.
  11. J. Brutzkus «Les groupes sanguins parmi les populations juives». Races et racisme, 5, 1937, pàg. 10.
  12. Le Tellier, Hervé. Le voyage d'Hitler, 1999 (La Bibliothèque oulipienne).