Vés al contingut

Llista de cràters de Miranda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Miranda, un dels satèl·lits naturals d'Urà descobert el 1948 per l'astrònom neerlandès nacionalitzat estatunidenc Gerard Kuiper (1905-1973).[1] Tots els cràters han estat identificats durant la missió de la sonda espacial Voyager 2, l'única que ha arribat fins ara a Miranda.

El 2019, els 7 cràters amb nom de Miranda representaven el 0,12% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

Si bé els nombre de cràters suggereixen que la major part de la superfície de Miranda és antiga amb una història geològica similar a la resta de satèl·lits d'Urà,[2] pocs d'aquests cràters són particularment grans, cosa que indica que la majoria s'han d'haver format després d'un important esdeveniment del passat llunyà que va modificar tota la superfície de la lluna. Els cràters a Miranda també semblen tenir vores suaus, que poden ser el resultat d'una ejecció o del criovolcanisme. La temperatura del pol sud de Miranda és d'aproximadament 85 K (-188 ° C), temperatura en què el gel d'aigua pura adopta les propietats de la roca. Així mateix, el material criovolcànic responsable del recobriment és massa viscós per haver estat aigua líquida pura, però massa fluid per a ser aigua sòlida.[3][4] Més aviat, es creu que va ser una barreja viscosa i similar a la lava composta d'aigua i amoníac, que es congela a 176 K (-97 ° C), o potser etanol.

Llista

[modifica]

Els cràters de Miranda porten els noms de personatges i llocs de les obres del dramaturg, poeta i actor anglès William Shakespeare (1564-1616).[5]

Totes les coordenades són planetocèntriques (+E 0-360)

Cràter Coordenades Diàmetre
(km)
Epònim Ref.
Alonso 44° 00′ S, 352° 36′ E / 44.0°S,352.6°E / -44.0; 352.6 25,0 Alonso - Rei de Nàpols a l'obra teatral La tempesta. WGPSN
Ferdinand 34° 48′ S, 202° 06′ E / 34.8°S,202.1°E / -34.8; 202.1 17,0 Ferdinand - Fill del rei de Nàpols; enamorat Miranda a La tempesta. WGPSN
Francisco 73° 12′ S, 236° 00′ E / 73.2°S,236.0°E / -73.2; 236.0 14,0 Francisco - Un senyor de Nàpols a La tempesta. WGPSN
Gonzalo 11° 24′ S, 77° 00′ E / 11.4°S,77.0°E / -11.4; 77.0 11,0 Gonzalo - Antic conseller honrat de Nàpols a La tempesta. WGPSN
Prospero 32° 54′ S, 329° 54′ E / 32.9°S,329.9°E / -32.9; 329.9 21,0 Prospero - Duc de Mila legítim a La tempesta. WGPSN
Stephano 41° 06′ S, 234° 06′ E / 41.1°S,234.1°E / -41.1; 234.1 16,0 Stephano - Un majordom borratxo a La tempesta. WGPSN
Trinculo 63° 42′ S, 163° 24′ E / 63.7°S,163.4°E / -63.7; 163.4 11,0 Trinculo - Un bufó a La tempesta. WGPSN

Referències

[modifica]
  1. Nomenclature Search Results: Miranda > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
  2. Elkins-Tanton, Lindy. Uranus, Neptune, Pluto and the Outer Solar System (en anglès), 2006. ISBN 978-0816051977. 
  3. Croft, S.K.; Greenberg, R. «Geology of the Uranian Satellites». A: Uranus (en anglès). University of Arizona Press, 1991, p. 693–735. ISBN 978-0816512089. 
  4. Miner, Ellis D. Uranus: the planet, rings, and satellites (en anglès). E. Horwood, 1990. ISBN 9780139468803. 
  5. Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).