Vés al contingut

Llista de les banderes de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat al regne de Bèlgica.

Bandera nacional

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Bandera de Bèlgica 1831–avui dia Regne de Bèlgica Tricolor vertical en negre, groc i vermell. Proporcions 13:15.[1]
Ensenya civil de Bèlgica 1831–avui dia Ensenya civil Igual que la bandera nacional però de proporcions 2:3.
Bandera civil de Bèlgica 1950–avui dia Ensenya del govern Igual que la bandera nacional però de proporcions 2:3. Carrega un lleó rampant armat i lampassat de roig i una corona, tots dos en negre.

Històriques

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Bandera de Bèlgica 1830 1830 -1831 Bandera durant la revolució belga Tricolor horitzontal de vermell, groc i negre.
Bandera dels Estats Units Bèlgics 1790 Estats Units Bèlgics Tricolor horitzontal de vermell, negre i groc.
Bandera dels Països Baixos austríacs 1714-1795 Països Baixos austríacs Tricolor horitzontal de vermell, blanc i groc amb l'escut dels àustries.

Regions i comunitats

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Bandera de la regió de Brussel·les-Capital 1991-avui dia Regió de Brussel·les-Capital Un camp blau mostrant en el seu centre un estilitzat iris (Iris pseudacorus) de pètals grocs amb un cor gris fimbriat en blanc.[2] Proporcions 2:3
Bandera de Flandes 1973-avui dia Flandes Mostra un lleó rampant en sable contornejat en blanc i armat i lampassat en gules (és a dir, amb les les urpes i la llengua vermelles) sobre un camp groc.[3][4] Proporcions 2:3
Bandera de Valònia 1998–avui dia Valònia Mostra un gall de gules dempeus i amb una pota aixecada sobre un camp d'or.[5] Els colors provenen de la bandera de la ciutat de Lieja. Col·loquialment anomenada "coq hardi" o "coq wallon". Proporcions 2:3
Bandera de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica 1990–avui dia Comunitat Germanòfona de Bèlgica Mostra un lleó rampant de gules envoltat per nou flors blaves de cinc pètals sobre un camp blanc.[6] Proporcions 2:3

Províncies

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Bandera de la província d'Anvers 1997-avui dia Anvers Construïda segons un camper escacat de 24 punts, disposats en 6 columnes per 4 files, en què els colors es distribueixen diagonalment, així començant pel quadrat inferior esquerra i cap al superior dret, els colors són blanc, blau, groc i vermell, a partir d'aquest es repeteix la sèrie fins a acabar amb l'últim quadrat en blanc.[7] Proporcions 2:3
Bandera del Brabant Flamenc 1996-avui dia Brabant Flamenc Un camp negre amb les armes de la província, formades per un lleó rampant taronja (o groc fosc) armat i lampassat de vermell i l'escut de Lovaina al pit. Proporcions 2:3
Bandera del Brabant Való 1995-avui dia Brabant Való Camp dividit en 3 triangles, un d'equilàter negre carregat amb un lleó rampant groc armat i lampassat de vermell, i dos d'escalens a la part superior de color groc carregats amb un gall vermell dempeus amb una pota alçada. Són les armes de Flandes i Valònia respectivament.[8] Proporcions 13:15
Bandera de Flandes Occidental 1997-avui dia Flandes Occidental Bandera formada per 12 raigs, sis de color groc i sis de color blau alterns, amb un escut totalment vermell al centre.[9] Proporcions 2:3
Bandera de Flandes Oriental 1998-avui dia Flandes Oriental Formada per tres franges horitzontals amb unes proporcions 5:6:6, sent la superior i la inferior de color verd, mentre la central alterna el blanc i el verd en proporcions 1:1:1:1:4:1:1. A la banda del vol hi trobem un lleó rampant negre armat i lampassat de vermell.[10] Proporcions 2:3
Bandera de Hainaut No oficial Hainaut Estendard extret de l'escut d'armes, ja que la província no ha adoptat cap bandera oficial. Aquest està dividit en 4 quarts carregant-se el primer i el quart amb un lleó rampant d'atzur (negre) armat i lampassat de gules (vermell), mentre el segon i el tercer quart carreguen un lleó rampant de gules armat i lampassat d'atzur, tot sobre un camp d'or (groc). Les proporcions pot ser 1:1 o 2:3.[11]
Bandera de la província de Lieja 1958-avui dia Lieja Estendard extret de l'escut d'armes i dividit en quatre quarts. El primer carrega un monument o perron envoltat per les lletres L i G, en referència a LieGe, en daurat sobre camp de gules. Al segon, una faixa d'argent sobre gules (en referència per l'antic ducat de Bouillon). Al tercer, tres lleons rampants de sinople, 2+1, armats i coronats en gules sobre camp d'argent. Al quart, cinc trangles de gules sobre camp d'or (representant el comtat de Loon); i entat per 3 corns o banyes d'argent i gules sobre camp d'or (per l'antic comtat de Hoorn). Les proporcions poden ser 1:1 o 2:3.[12]
Bandera de Limburg 1996-avui dia Limburg Un camp blanc amb un lleó rampant de gules coronat, armat i lampassat d'or amb l'escut del comtat de Loon al pit. Proporcions 2:3.[13]
Bandera de Luxemburg 2018-avui dia Luxemburg Camp blanc amb cinc trangles blaus que carrega l'escut d'armes de la província, un lleó rampant de gules armat i lampassat d'or i amb una corona ducal també d'or. Proporcions 2:3
Bandera de Namur 1953-avui dia Namur Formada per dues franges verticals que divideixen el camp en dos, la de l'esquerra en negre i vermella l'altra.[14] Els colors són usats a la província des de la dècada de 1930. Proporcions 2:3

Municipals

[modifica]
Article principal: Llista de banderes municipals de Bèlgica

Relació de banderes de les capitals de província, per a veure la resta cal consultar l'article principal.

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de Brussel·les 1979–avui dia Brussel·les (capital de Bèlgica) Camp dividit horitzontalment en dues meitats, sent verda la superior i vermella la inferior. al centre carrega la silueta en groc de l'arcàngel Miqueltrepitjant la silueta del dimoni en negre. És essencialment el mateix motiu que l'escut.
Bandera d'Anvers 1984–avui dia Anvers (capital de la província d'Anvers) De tres faixes en vermell-blanc-vermell, sent la blanca central el triple d'ample que les altres dues. Els colors procedeixen de l'escut d'armes.[15]
Bandera de Lovaina 1978–avui dia Lovaina (capital de la província del Brabant flamenc) De tres faixes horitzontals d'igual amplada en vermell, blanc i vermell.
Bandera de Wavre Wavre (capital de la província del Brabant való) Bandera heràldica de camp blanc carregat amb tres fulles verdes de nenúfar col·locades 2 + 1.
Bandera de Bruges 1987–avui dia Bruges (capital de la província de Flandes occidental) Bandera heràldica formada per vuit faixes, quatre blanques i quatre vermells, sobre les qual un lleó rampant blau perfilat de blanc, armat i lampassat de vermell, coronat i amb collar i creu en groc.[16]
Bandera de Gant 1991–avui dia Gant (capital de la província de Flandes oriental) Bandera heràldica de camp de sable amb un lleó rampant d'argent, lampassat de gules, armat, coronat, collaret i creu d'or.[17]
Bandera de Mons Mons (capital de la província d'Hainaut) Tres franges verticals vermella, blanca i vermella, d'igual amplada.
Bandera de Lieja Lieja (capital de la província de Lieja) Dividida verticalment en dues meitats, sent vermella la de l'esquerra i groga la dreta. els colors provenent de l'escut d'armes.
Bandera de Hasselt Hasselt (capital de la província de Limburg) De cinc faixes alternes, tres de blanc i dues de verd.
Bandera d'Arlon Arlon (capital de la província de Luxemburg) Dividida verticalment en dues meitats, sent blanca l'esquerra i blava la dreta.
Bandera de Namur Namur (capital de la província de Namur) Dividida horitzontalment en dues meitats, sent negra la superior i groga la inferior. Els colors provenen de l'escut d'armees.

Banderes personals

[modifica]

Sobirà

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Estandard reial de Felip de Bèlgica 2013–avui dia Estendard personal de Felip de Bèlgica Un quadrat vermell amb les armes del regne i el monograma del rei a cadascuna de les cantonades.

Històriques

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Estandard reial d'Albert II de Bèlgica 1993-2013 Estendard personal d'Albert II Igual que l'actual però amb el monograma d'Albert II.
Estandard reial de Balduí de Bèlgica 1951-1993 Estendard personal de Balduí Igual que l'actual però amb el monograma de Balduí.
Estandard reial de Leopold III de Bèlgica 1933-1951 Estendard personal de Leopold III Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold III.
Estandard reial d'Albert I de Bèlgica 1909-1934 Estendard personal d'Albert I Igual que l'actual però amb el monograma d'Albert I.
Estandard reial de Leopold II de Bèlgica 1865-1909 Estendard personal de Leopold II Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold II.
Estandard reial de Leopold I de Bèlgica 1831-1865 Estendard personal de Leopold I Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold I.

Militars

[modifica]
Bandera Data Ús Descripció
Bandera de proa de Bèlgica 1830–avui dia Bandera de proa de la marina Igual que la bandera nacional però de proporcions 1:1.
Bandera naval de Bèlgica 1950–avui dia Bandera naval Sautor amb els colors de la bandera nacional sobre un camp blanc. A la part superior hi ha un canó sota una corona i a la inferior una àncora.
Bandera del Component aeri de Bèlgica 1950–avui dia Bandera del Component aeri De camp blau amb l'escarapel·la aeronàutica belga al vol i la insígnia del Component aeri al quarter.
Bandera del Component terrestre de Bèlgica 1950–avui dia Bandera del Component terrestre De camp blanc amb la insígnia del Component terrestre al centre.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vlaggen van België» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 23 maig 2016].
  2. ↑ «Fixation de l'emblème et du drapeau de la Région de Bruxelles-Capitale» (en francès). Parlement de la Region de Bruxelles-Capitale, 02-10-2014. [Consulta: 14 maig 2023].
  3. ↑ «Vlaggen van België» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 14 maig 2023].
  4. ↑ «Officiële symbolen van de Vlaamse Gemeenschap - feestdag, vlag en volkslied» (en neerlandès). Vlaanderen.be. [Consulta: 14 maig 2023].
  5. ↑ «Décret déterminant le jour de fête et les emblèmes propres à la Région wallonne» (en francès, flamenc, alemany). Belgisch—Moniteur Belge, 23-07-1998. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2012. [Consulta: 14 maig 2023].
  6. ↑ «Wappen und Fahne» (en alemany). Das Bürgerinformationsportal, 01-10-1990. [Consulta: 14 maig 2023].
  7. ↑ «Antwerp (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  8. ↑ Lupant, Michel R. Flags and Coat of Arms of the Kingdom of Belgium. Centre Belgo-Européen d'Études des Drapeaux, 1998. 
  9. ↑ «West Flanders (Province)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 19 maig 2016].
  10. ↑ «Wapen & vlag» (en neerlandès). Province Oost Vlaanderen. Arxivat de l'original el 20 de març 2013. [Consulta: 14 maig 2023].
  11. ↑ «Hainaut (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  12. ↑ «Liège (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  13. ↑ «Limburg (Belgium)» (en anglès). Vexillology Wiki. [Consulta: 15 maig 2023].
  14. ↑ «Namur (Province, Belgium)» (en anglès). Flag of the World. [Consulta: 15 maig 2023].
  15. ↑ «Antwerp (Municipality, Province of Antwerp, Belgium)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 16 maig 2023].
  16. ↑ «Vlag Brugge» (en neerlandès). Masten en Vlaggen. [Consulta: 16 maig 2023].
  17. ↑ «Gent: stadsvlag» (en neerlandès). Stad Gent. [Consulta: 16 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_les_banderes_de_Bèlgica&oldid=34274563»