Bandera de camp vermell sobre el que s'hi inscriuen dues creus nòrdiques sobreposades, blanca la de sota i blau marí la de sobre. Fou dissenyada per Frederik Meltzer i les proporcions són 16:22.[1]
1899-avui dia
Bandera d'estat i de guerra
Mateix disseny que la bandera nacional però acabada en tres cues i de proporcions 16:27.
Penó civil
El penó noruec no mostra la creu nòrdica, sinó que utilitza una simple franja blau marí fimbriada de blanc sobre un camp vermell triangular.
No té bandera. El blassonament oficial el descriu així: Sobre un camp verd, tres línies en plata apuntant cap amunt i cap endavant, ancorades en la història i el futur d'Innlandet com a eix. El motiu mostra els recursos naturals que es mantenen forts a l'interior, amb aigua, muntanyes i copes dels arbres. El nus interior també simbolitza ciutat i país.[6]
Bandera heràldica formada a partir de l'escut del comtat concedit el 1978. La bandera mostra tres proes de vaixell víking de color daurat sobre un fons blau cel. Els tres vaixells representen els tres districtes del comtat: Sunnmøre, Romsdal i Nordmøre.[7]
Bandera heràldica formada a partir de l'escut del comtat concedit el 1965. La bandera mostra un nordlandsbåt (vaixell tradicional de pesca de Nordland) negre sobre fons daurat.[8]
Bandera heràldica formada a partir de l'escut municipal sobre un fons blau. L'escut representa al sant patró de la ciutat, sant Hallvard, assegut en un tron i amb els seus atributs, la pedra del molí i les fletxes, i una dona nua sota els seus peus.
Bandera heràldica formada a partir de l'escut del comtat concedit el 1974. La bandera mostra una creu de punta blanca sobre un fons blau cel. La creu es basa en l'antiga creu de pedra de Sola, el monument nacional més antic de Noruega. Va ser erigida en memòria d'Erling Skjalgsson després de la seva mort el 1028. Aquest tipus de creu era molt comuna a la Noruega medieval.[9]
Camp vermell amb l'escut del comtat al centre. Al ser tots dos camps del mateix color, a la bandera no es dibuixa la forma de l'escut. L'escut conté en color groc la silueta d'un proa d'una embarcació, en referència al vaixell de Klåstad,[11] entre dues flors d'Acanthus.[12]
No té bandera. L'escut del comtat mostra una muntanya platejada reflectida sobre un camp blau.[16]
Notes:
↑El comtat de Finmark es va fusionar l'1 de gener de 2020 amb el comtat veí de Troms per crear el nou comtat de Troms og Finnmark, però el proper 1 de gener de 2024, aquest nou comtat es tornarà a dividir de nou en dos després d'una decisió presa pel parlament noruec el 15 de juny de 2022.[3][4]
↑El comtat de Troms es va fusionar l'1 de gener de 2020 amb el comtat veí de Finnmark per crear el nou comtat de Troms og Finnmark, però el proper 1 de gener de 2024, aquest nou comtat es tornarà a dividir de nou en dos després d'una decisió presa pel parlament noruec el 15 de juny de 2022.[3][4]
↑El 15 de febrer de 2022 el consell del comtat va votar restablir les antigues fronteres del comtat, pel que aquest es tornarà a dividir en dos a partir de l'1 de gener de 2024.[10]
↑El 22 de febrer de 2022, l'assemblea regional de Viken va aprovar la sol·licitud formal per dissoldre el comtat i retornar a la divisió anterior (comtats de Buskerud, d'Akershus i d'Østfold) i que entrarà en vigor l'1 de gener de 2024.[14][15]
Bandera heràldica que mostra el segell municipal concedit pel rei Cristià IV el 1643, un lleó amb una destral davant d'un arbre, sobre un camp vermell amb una creu nòrdica blanca.
Bandera heràldica extreta de l'escut municipal i que mostra el cap d'un ren en blanc sobre un camp vermell. L'escut fou concedit el 20 de febrer de 1976.[17]
Bandera heràldica extreta de l'escut municipal i que mostra un gall de cua forcada assegut a la part superior d'un pi sobre un camp blanc. Fou descrit per primer cop en l'obra anònima Hamarkrøniken (La Crònica de Hamar), escrita el 1553.[18]
Bandera heràldica que mostra l'escut municipal sobre un fons blanc, una balena negra que brolla aigua, que empeny una bota groga davant seu, sobre un camp blau.[19]
Bandera heràldica que mostra l'escut municipal sobre un fons blau. L'escut representa al sant patró de la ciutat, Sant Hallvard, assegut en un tron i amb els seus atributs, la pedra del molí i les fletxes, i una dona nua sota els seus peus.
Bandera heràldica extreta de l'escut municipal i que mostra en color groc una branca de vinya (Vitis vinifera) amb tres fulles sobre un camp blau cel.[22]
Bandera heràldica que mostra les armes de l'escut municipal, un ren en blanc sobre un camp blau cel. L'escut fou concedit resolució real del 24 de setembre de 1941.[17]
Bandera heràldica extreta de l'escut municipal i que mostra un vaixell de vela quadrada elevada d'argent sobre un camp blau cel.[23][24]
Tønsberg, seu del governador (Comtat de Vestfold og Telemark)
Bandera que mostra el segell de la ciutat, datat el 1349, sobre un camp blanc. El segell mostra la fortalesa de Tønsberg envoltada per una muralla sobre el mar i un vaixell davant seu.[25]
Bandera de camp blanc amb una bordura vermella excepte al costat del pal i amb el segell de la ciutat al centre. El segell mostra un castell d'argent sobre set turons d'or i tot envoltat pel text SIGILLUM : COMMVNITATIS : DE CIVITATE : BERGENSI, traduït com a "Segell de la Comunitat de la ciutat de Bergen".[26]
Quatre franges verticals de mida desigual en l'ordre vermella, verda, groga i blava. Centrat sobre les dues franges centrals s'hi afegeix un cercle blau i vermell. La bandera va ser dissenyada el 1986 per Astrid Båhl.[27]
Camp verd amb una creu nòrdica groga fimbriada de vermell que a l'encreuament dels dos braços inclou un rombe negre. Fou dissenyada per Frédéric M. Lindboe i Bettina Gullhagen.[28][29]
Camp blanc amb un cercle al centre format pels colors de la bandera noruega.
1934-1940
Utilitzada pel Partit Laborista, la Lliga Juvenil Obrera i la Confederació Sindical de Noruega. Camp vermell amb un martell blanc a l'extrem superior esquerre.
L'ensenya, que es remunta al 1903 i fou dissenyada pel primer oficial Ommund Thingbø, ha generat certa controvèrsia, ja que és gairebé idèntica a la bandera del territori nord-americà de Puerto Rico.
Es va utilitzar com a bandera de cotxe durant la primera reunió del Parlament l'any 1942. Consisteix en la bandera de guerra noruega amb la insígnia del partit Nasjonal Samling al quarter.
Estendard possiblement de naturalesa totèmica, utilitzada per diversos caps tribals vikings i d'altres monarques escandinaus entre el segle ix i el segle xi.
Proposta de l'Associació Agrària Noruega (Norges Bondelag) per a les Svalbard. Bandera formada pel lleó de l'estendard reial sobre un camp de vaire revessat, les puntes mirant cap avall.
Proposta 1. A partir de la proposta número 12 de Grimstad, el comitè va afegir-hi el lleó i els cinc estels o creus. Aquestes representaven les 5 diòcesis d'Akershus, Bergenhus, Christiansand, Trondhjem i Tromsø. Aquesta proposta era la bandera impulsada inicialment pel comitè de banderes, tot i que no va rebre cap vot per part del parlament.[39]
↑El 1821, el parlament noruec va nomenar un comitè de banderes per trobar una nova bandera mercant de Noruega. Es van presentar 18 propostes per ser jutjades pel comitè. El 4 de maig, el parlament va celebrar la votació per escollir la que havia de ser la bandera noruega. Els documents originals de 14 de les 18 propostes de banderes s'emmagatzemen a l'arxiu del parlament, però falten les propostes 4, 5, 9 i 17.[39]
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
