Estendard personal de la reina Elisabet II com a sobirana de Nova Zelanda.
Consisteix en un estendard extret de l'escut de Nova Zelanda, consistent en cinc seccions on es representa l'emblema heràldic. Al centre es sobreposa un disc blau amb la lletra E (d'Elisabeth) coronada i envoltat d’una garlanda de roses daurades, extreta de la bandera personal de la reina.[3]
Bandera del Regne Unit carregada al centre amb un disc blanc amb quatre estrelles vermelles de cinc puntes envoltant les inicials "NZ", i tot envoltat per una corona verda.
1908–1936
Bandera del Governador de Nova Zelanda.
Bandera del Regne Unit carregada al centre amb un disc blanc amb quatre estrelles vermelles de cinc puntes envoltant les inicials "NZ", i tot envoltat per una corona de fulles de falguera.
1936–1947
Bandera del Governador-General de Nova Zelanda.
Sobre un camp blau marí, un lleó dempeus damunt d'una corona Tudor, i aquesta damunt una cinta amb la inscripció "DOMINION OF NEW ZEALAND".
1947–1952
Bandera del Governador-General de Nova Zelanda.
Mateix disseny que l'anterior però la inscripció de la cinta canvia a "NEW ZEALAND".
1952–2008
Bandera del Governador-General de Nova Zelanda.
Mateix disseny que l'anterior però la corona es canvia per una corona de sant Eduard. La resta es manté igual.
Pavelló britànic però de camp groc i modificada amb cinc estrelles grogues de cinc puntes, una central sobre un disc blau i quatre que formen una creu damunt la creu vermella de la bandera del Regne Unit. Fou dissenyada per Patricia Rex.[6]
Bandera de fons blau marí amb la silueta d'un vaixell i una vela en color groc a la part central navegant cap a una Creu del Sud en blanc al costat del pal.[7]
Bandera no oficial formada per la silueta centrada en verd de l'illa i la de la llacuna Te Whanga representada en blanc sobre un camp blau cel. Darrere d'aquesta silueta hi ha una representació d'un sol naixent en groc, una al·lusió al nom de l'illa en llengua moriori: Rekohu, que significa "sol naixent". Proporcions 1:2.[8]
1995
Proposta de bandera per la Dependència de Ross
Es tracta de la bandera nacional, però en un blau gris pàl·lid, que representa el cel i el mar de l'Antàrtida, en lloc del tradicional blau marí. Una franja blanca, que representa el mateix casquet glacial, recorre la base de la bandera.[9]
Bandera dividida horitzontalment en dos per un koru blanc (nom en maori de la fronda de falguera encrespada), descentrat cap al pal, i que separa la part superior negra de la inferior de color vermell.[10]
Versió de la bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda però amb el fimbriat en negre.
1966-2006
Estendard Te Atairangikaahu
Estendard adoptat durant el regnat de la Te Arikinui Dame Te Atairangikaahu.
Bandera del moviment Kotahitanga
Bandera no oficial utilitzada pel moviment Kotahitanga (amb l'objectiu d'unificar els maoris sobre una base pantribal). Formada per tres franges horitzontals de vermell, blanc i negre, amb un emblema circular descentrat cap al pal que conté un rotlle que representa el Tractat de Waitangi dins d'una vora de koru que conté la paraula "KOTAHITANGA" (unitat).[11]
Bandera utilitzada a la manifestació de Takaparawhau/Bastion Point contra l'ocupació de la terra per part dels colons europeus. Dues franges horitzontals de vermell i negre carregada amb un disseny de mangopare (tauró martell) en blanc, que representen la tenacitat.[12]
Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[13] Bandera dividida en tres parts; una cornucòpia daurada sobre fons blau al quarter superior esquerra; un pic i una pala encreuats sobre fons vermell; i a la meitat inferior la silueta d'un vaixell negre sobre una estreta franja blau marí.
Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[13] Una franja superior blau marí amb quatre lymphads daurats; la part inferior de fons groc amb un xebró abaixat vermell carregant una mitra, una garba i un velló d'or. Sota el xebró dues faixes onades estretes en blau.
Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[13] Fons blanc amb una faixa viperada verda amb un rencontre de moltó i dues garbes a banda i banda; coronada per un castell de sable de tres torres sobre una roca, i sota d'ella una lymphad.
Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat. El terç superior de la bandera és blau cel amb una mitra, els 2/3 inferiors són faixes ondades de blanc i blau amb una creu grega florejada treta de l'escut d'armes del cotraalmirall britànic Horatio Nelson.
Bandera amb partició en viperat, sent la part superior blava i la inferior groga. Cadascuna d'elles carrega un estel de vuit puntes amb el color contraposat.
Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[13] Bandera de camp groc amb una creu negra i un disc blau centrat amb una lymphad que carrega un dofí nedant a la vela.[14]
La bandera té l'origen en el logotip dels All Blacks, la selecció nacional de rugbi neozelandesa. Es tracta d'una fulla de falguera platejada sobre un camp negre.[15]
1979-1994
Bandera de l'Associació de Jocs Olímpics i de la Commonwealth de Nova Zelanda
Un camp negre carregat amb una fulla de falguera sobre les cinc anelles olímpiques, tot en blanc.
1994-avui dia
Bandera del Comitè Olímpic de Nova Zelanda
Modificació del disseny anterior. Un camp blanc carregat amb la silueta en negre d'una fulla de falguera sobre les cinc anelles olímpiques amb els seus colors corresponents, símbol del Comitè Olímpic Internacional.
Ensenya taronja amb la Creu de Sant Jordi al quarter, i sobre el vol un llibre obert coronat per una corona de Sant Eduard i envoltat per les quatre estrelles de la Creu del Sud de la bandera nacional de Nova Zelanda.
La bandera conté la creu del sud de la bandera nacional, un vincle amb Nova Zelanda. El blanc i el verd representen les muntanyes, els Alps Neozelandesos, les terres de conreu i els boscos pels quals és famosa i dels quals obté gran part dels seus ingressos.[16]
Proposta de Dean Thomas
Ensenya blanca per a representar els cims nevats dels Alps Neozelandesos. La franja inferior vermella representa el color tradicional tant dels maoris com de l'Imperi Britànic, que van donar forma a la nació. La inscripció "TE WAI POENAMU" és el nom maori de l'illa del Sud i copia diverses banderes maoris que portaven inscripcions similars.[16]
Proposta de Richard Prosser
Anomenada New Munster Cross i promoguda pel lobby polític South Island First[17] i el New Munster Party. Consisteix en una creu nòrdica de color verd fimbriada en blau sobre fons blanc que representa els Alps neozelandesos, el verd representa l'exuberant vegetació i les terres de cultiu de l'illa del Sud i el blau representa l'oceà.[18]
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
