El mòdul d'elasticitat transversal, o mòdul de cisallament, per a la majoria dels materials, concretament els materials isòtrops, guarda una relació fixa amb el mòdul d'elasticitat longitudinal i el coeficient de Poisson:
El coeficient de Poisson correspon a la raó entre la deformació longitudinal i la deformació transversal en un assaig de tracció. Alternativament, el coeficient de Poisson es pot calcular a partir dels mòduls d'elasticitat longitudinal i transversal:
Material |
Coeficient de Poisson
|
Goma
|
0,50
|
Argila saturada
|
0,40-0,50
|
Magnesi
|
0,35
|
Titani
|
0,34
|
Coure
|
0,33
|
Aliatges d'alumini
|
0,33
|
Argila
|
0,30-0,45
|
Acer inoxidable
|
0,30-0,31
|
Acer
|
0,27-0,30
|
Ferro colat
|
0,21-0,26
|
Sorra
|
0,20-0,45
|
Formigó
|
0,20
|
Vidre
|
0,18-0,3
|
Cautxú
|
0,00
|
Materials auxètics
|
<0
|
Els següents valors corresponen als límits de trencament en tracció.
No-metalls[5]
|
Material |
σR, MPa |
σR, kp/cm ²
|
Teixit muscular |
0,1 |
1
|
Paret d'estómac |
0,4 |
4
|
Paret arterial |
1,7 |
20
|
Cartílag |
3,0 |
30
|
Ciment |
4,1 |
40
|
Pell (fresca) |
10,3 |
105
|
Cuir |
41,1 |
420
|
Tendó |
82,0 |
825
|
Fusta (segons la fibra) |
103 |
1.050
|
Os |
1.100 |
1.200
|
Vidre |
35-175 |
350-1200
|
- ↑ J.E. Gordon, Estructuras, p. 49, 2004 (en castellà).
- ↑ Ortiz Berrocal, Elasticidad, p. 122 (en castellà).
- ↑ J. F. Schackelford, 2008, p. 186 (en anglès).
- ↑ Ortiz Berrocal, Elasticitat , p. 129.
- ↑ 5,0 5,1 J.E. Gordon, Estructures , p.52-53, 2004.
|