Vés al contingut

Llista de mamífers de Madagascar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. en
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Això és una llista de les espècies enregistrades de mamífers salvatges natius de Madagascar. D'acord amb les dades de juny de 2014 (seguint la revaloració dels lèmurs de la UICN) hi ha 241 espècie extants de mamífers reconegudes a Madagascar, de les quals 22 estan en perill crític d'extinció, 62 estan en perill, 32 són vulnerables, 9 estan gairebé amenaçades, 72 es troben en risc mínim i per a les 44 espècies restants manquen dades d'avaluació o no han estat avaluades encara. Totes les espècies en perill crític són lèmurs. Es creu que la majoria, si no la totalitat, de les 29 espècies extintes van desaparèixer en temps prehistòrics, després del primer contacte amb els éssers humans fa aproximadament 2000 anys; es creu que cap d'aquestes va sobreviure fins al període de contacte europeu.[1]

La fauna mamífera de Madagascar és altament distintiva i en gran part endèmica. El tàxon no marí, no quiròpter està constituït (a data de juny de 2014) de 168 espècies, 40 gèneres i 9 famílies; d'aquestes, totes són formes endèmiques, excepte, potser, una espècie[2], tots excepte un gènere[3], i totes excepte tres famílies[4].

Les següents etiquetes es fan servir per indicar l'estat de conservació de cada espècie segons l'avaluació de la UICN:

EX Extinta No hi ha cap dubte raonable que el seu darrer individu ha mort.
EW Extinta en estat salvatge Només se'n coneix la supervivència en cultius, en captivitat o com a població o poblacions naturalitzades molt allunyades de la seva àrea de distribució anterior.
CR En perill crític L'espècie corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge.
EN En perill L'espècie corre un risc molt gran d'extingir-se en estat salvatge.
VU Vulnerable L'espècie corre un gran risc d'esdevenir una espècie "en perill" en estat salvatge.
NT Gairebé amenaçada L'espècie està propera a ser qualificada com a vulnerable.
LC Risc Mínim L'espècie no és actualment en risc d'extinció en estat salvatge.
DD Dades insuficients No hi ha informació adequada per avaluar el risc d'extinció per aquesta espècie.
NE No avaluada L'estat de conservació de l'espècie no ha estat estudiat.

Subclasse: Teris

[modifica]

Infraclasse: Euteris

[modifica]

Superordre: Afroteris

[modifica]
Ordre: Afrosorícids (tenrecs i talps daurats)
[modifica]
Tenrec espinós petit
Tenrec ratllat de les terres baixes
Tenrec espinós gros
Tenrec comú

L'ordre afroteri dels afrosorícids conté els talps daurats d'Àfrica del sud i el tenrecs de Madagascar i Àfrica. Es creu que tots els tenrecs natius de Madagascar descendeixen d'un avantpassat comú que va arribar a l'illa fa 25–42 milions d'anys des d'Àfrica (on només 3 subfamílies de tenrecs, els potamogalins, hi sobreviuen).[1][2]

Ordre: †Bibymalagasia
[modifica]

Bibymalagasia és un ordre enigmàtic representat per dues espècies extintes de mamífers d'una mida aproximada a la dels gossos, probablement insectívors que vivien a Madagascar. Tot i que les seves relacions han estat debatudes, s'ha pensat que podien pertànyer al superordre dels afroteris. Les anàlisis morfològiques han tendit a col·locar-los propers als porcs formiqguers (ordre Tubulidentata), potser a causa d'especialitzacions convergents per cavar.[3][4] L'anàlisi de seqüències de col·lagen conservades, tanmateix, els col·loca dins l'ordre Afrosoricida, més proper als tenrecs.[5] Les dues espècies difereixen en la seva mida i aspectes morfològics.[4] Van sobreviure fins fa uns 2150 anys.[5]

    • Gènere: †Plesiorycteropus
      • Plesiorycteropus germainepetterae EX (Prehistòric, PH)
      • Plesiorycteropus madagascariensis EX (PH)
Ordre: Sirenia (manatís i dugongs)
[modifica]
Dugong

Els sirenis són un ordre de mamífers aquàtics, són herbívors que habiten als rius, estuaris, aigües marines costaneres, aiguamolls, i zones humides marines. Actualment, les quatre espècies vivents estan llistades com a vulnerables per la UICN.[6] El dugong habita àmpliament al llarg de les costes d'Àfrica de l'est fins a Australàsia. Aquestes espècies i el tenrecs són els únics afroteris extants de Madagascar.

Superordre: Euarcontoglirs

[modifica]
Ordre: Primats
[modifica]
†Archaeolemur edwardsi
Lèmur nan de cua gruixuda
Lèmur ratolí gris
Lèmur ratolí pigmeu
Ai-ai
Indri
Sifaca de Coquerel
Sifaca de diadema
Sifaca de Perrier
Lèmur coronat
Lèmur negre
Lèmur de panxa vermella
Lèmur bru de front vermell
Lèmur gris del llac Alaotra

L'ordre dels primats conté totes les espècies generalment relacionades amb els lèmurs, els micos, i els simis, incloent-hi els éssers humans. És dividit en quatre grups principals: estrepsirrins, tarsers, micos del Món Nou i catarrins. A Madagascar s'hi troben 15 gèneres extants de primats no humans, en comparació amb els 6 d'Amèrica Central, 20 d'Amèrica del Sud, 23 d'Àfrica i 19 d'Àsia. Els primats endèmics de Madagascar són els lèmurs, la branca més gran dels estrepsirrins. Entre els anys 2000 i 2008, 39 espècies noves van ser descrites, incrementant el nombre total d'espècies i subespècies reconegudes fins a 99; l'any 2014, el nombre d'espècies i subespècies extants reconegudes havia augmentat fins a 105.[7] D'aquestes, la UICN va classificar-ne 24 en perill crític, 49 en perill, 20 en estat vulnerable, tres gairebé amenaçades, tres amb risc mínim, quatre sense dades suficients i dues romanen encara a ser avaluades. Es creu que l'avantpassat comú dels lèmurs va arribar a Madagascar creuant el Canal de Moçambic des de l'Àfrica fa entre 50 i 60 milions d'anys.[1][2][8][9] Es creu que un nombre d'espècies de lèmur més grans que qualsevol de les actualment vives, variant en la seva mida fins a arribar a la d'un goril·la, es van extingir poc després de l'arribada dels éssers humans. Els estrepsirrins conformen la totalitat d'espècies de primats natius de Madagascar, però només un quart de les d'Àfrica, sent la resta simis. Els estrepsirrins de Madagascar ocupen ambdós nínxols biològics diürns i nocturns, mentre que tots aquells fora de Madagascar són nocturns i gairebé tots els simis són diürns (l'única excepció són les mones de nit, que viuen en llocs on els estrepsirrins hi són absents).[10]

Galeria d'imatges

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ^ Aquesta llista és derivada de la Llista Vermella de la UICN, que inclou espècies de mamífers existents, així com quatre espècies extintes recentment identificades a partir de restes subfòssils. Per això, se sumen altres espècies que es creu que han mort després de l'arribada dels éssers humans, així com unes poques espècies conegudes de restes de l'Holocè de les quals les dates d'extinció no estan clarament definides. La taxonomia i la nomenclatura de les espècies individuals es basen en els noms utilitzats en els articles existents de la Viquipèdia, complementada amb els noms comuns i la taxonomia de la UICN, Smithsonian Institution, o la Universitat de Michigan, si no existeix l'article a la Viquipèdia.
  2. ^ The tailless tenrec,[11] the common brown and mongoose lemurs[12][13] and the Madagascan pygmy shrew[14] are also present on the Comoros; all are thought to have been introduced.[15] The Madagascan pygmy shrew may also be present on Socotra, and some authorities have viewed it as conspecific with the widespread Etruscan shrew.[16]
  3. ^ The shrew genus Suncus is widespread in Africa and Eurasia.
  4. ^ The tenrec family, Tenrecidae, and the rodent family Nesomyidae are also present in Africa; the shrew family, Soricidae, is cosmopolitan. Madagascar has far more species of Tenrecidae and nearly as many of Nesomyidae as does Africa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Kinver, M. «Mammals 'floated to Madagascar'». BBC News web site. BBC, 20-01-2010. [Consulta: 20 gener 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ali, J. R.; Huber, M. «Mammalian biodiversity on Madagascar controlled by ocean currents». Nature. Nature Publishing Group, 463, 4 Feb. 2010, 20-01-2010, pàg. 653–656. Bibcode: 2010Natur.463..653A. DOI: 10.1038/nature08706. PMID: 20090678 [Consulta: 20 gener 2010].
  3. ↑ Horovitz, I. S. «Eutherian Mammal Systematics and the Origins of South American Ungulates As Based on Postcranial Osteology». Bulletin of Carnegie Museum of Natural History, 36, 12-2004, pàg. 63–79. DOI: 10.2992/0145-9058(2004)36[63:EMSATO]2.0.CO;2.
  4. ↑ 4,0 4,1 MacPhee, R. D. E. «Morphology, adaptations, and relationships of Plesiorycteropus, and a diagnosis of a new order of eutherian mammals». Bulletin of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, 220, 1994, pàg. 1-214 [Consulta: 25 juny 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Burney, D. A.; Burney, L. P.; Godfrey, L. R.; Jungers, W. L.; Goodman, S. M.; Wright, H. T.; Jull, A. J. T. «A chronology for late prehistoric Madagascar». Journal of Human Evolution, 47, 1–2, 7-2004, pàg. 25–63. DOI: 10.1016/j.jhevol.2004.05.005. PMID: 15288523.
  6. ↑ «Mammals on the IUCN Red List» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2016].
  7. ↑ Horvath, J.; etal «Development and application of a phylogenomic toolkit: Resolving the evolutionary history of Madagascar's lemurs» (PDF). Genome Research, 18, 3, 2008, pàg. 489–99. Arxivat de l'original el 2008-09-10. DOI: 10.1101/gr.7265208. PMC: 2259113. PMID: 18245770 [Consulta: 22 agost 2008].
  8. ↑ Horvath, J.; etal «Development and application of a phylogenomic toolkit: Resolving the evolutionary history of Madagascar's lemurs» (PDF). Genome Research, 18, 3, 2008, pàg. 489–99. Arxivat de l'original el 2008-09-10. DOI: 10.1101/gr.7265208. PMC: 2259113. PMID: 18245770 [Consulta: 22 agost 2008].
  9. ↑ Garbutt, N. Mammals of Madagascar, A Complete Guide. A&C Black Publishers, 2007, p. 85–86. ISBN 978-0-300-12550-4. 
  10. ↑ Cawthon Lang KA. 2005 juliol 18.
  11. ↑ Plantilla:IUCN2014.1
  12. ↑ Pastorini, J.; Thalmann, U.; Martin, R. D. «A molecular approach to comparative phylogeography of extant Malagasy lemurs» (PDF). Proceedings of the National Academy of Sciences, 100, 10, 2003, pàg. 5879–5884. Bibcode: 2003PNAS..100.5879P. DOI: 10.1073/pnas.1031673100.
  13. ↑ Mittermeier, R.A.; Konstant, W.R.; Hawkins, F.; Louis, E.E.; Langrand, O.; Ratsimbazafy, J.; Rasoloarison, R.; Ganzhorn, J.U.; Rajaobelina, S.. Lemurs of Madagascar. 2nd. Conservation International, 2006. ISBN 978-1-881173-88-5. OCLC 65171602. 
  14. ↑ Desvars, A.; Naze, F.; Vourc'h, G.; Cardinale, E.; Picardeau, M.; Michault, A.; Bourhy, P. «Similarities in Leptospira Serogroup and Species Distribution in Animals and Humans in the Indian Ocean Island of Mayotte». American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 87, 1, 7-2012, pàg. 134–140. DOI: 10.4269/ajtmh.2012.12-0102. PMC: 3391038. PMID: 22764304.
  15. ↑ Weyeneth, N.; Goodman, S. M.; Appleton, B.; Wood, R.; Ruedi, M. «Wings or winds: Inferring bat migration in a stepping-stone archipelago». Journal of Evolutionary Biology, 24, 6, 28-03-2011, pàg. 1298–1306. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2011.02262.x. PMID: 21443643.
  16. ↑ Hutterer, Rainer. «Suncus madagascariensis». A: Wilson, Don E. i Reeder, DeeAnn M. (editors). Mammal Species of the World. 3a edició. Baltimore (Maryland): Johns Hopkins University Press, 2 vol. (2.142 pàg.), 16 novembre 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_mamífers_de_Madagascar&oldid=33597771»