Vés al contingut

Llista de monestirs femenins catalans

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents. Començaren a establir-se a Catalunya al final de l'Alta Edat Mitjana, en l'inici d'etapa comtal, quan des que l'any 821 s'establí la Marca Hispànica en la guerra contra els sarraïns.

Història

[modifica]

A la Catalunya carolíngia la majoria dels monestirs, també coneguts popularment com a cenobis o convents, eren masculins, de monjos, amb alguns en els que hi havia un habitatge per les monges.[1] Les congregacions femenines ja tenien com a objectiu satisfer els requeriments religiosos cristians donant cabuda a l'espiritualitat de caràcter femení de les dones, alhora que obrien un àmbit per la integració en societat al abandonar la casa paterna,[2] de la descendència femenina de famílies de la noblesa i d'altres nivells socials i econòmics. Les monges dels monestirs femenins es consideraven ser una família en la que hi havia el Pare (Déu), l'abadessa i les germanes. Els vincles familiars previs a l'ingrés al monestir facilitaven la formació de grups de domini en l'administració.[3]

Tant els monestirs femenins com els masculins benedictins ja tenien latrines doncs l'ordre propiciava la higiene en una època en què no hi havia latrines ni en els castells.[4]

Economia

[modifica]

En els monestirs femenins l'autoritat per l'organització i la gestió l'exercia l'abadessa o, segons el monestir, la priora, càrrec que necessàriament ocupava una dama de la noblesa la qual, al ingressar o al iniciar-ne la creació aportava terres i altres propietats que es donaven a el monestir a perpetuïtat, així com els béns futurs que poguessin rebre qualsevol religiosa internada.

Un dels ingressos que rebien els monestirs femenins era el dot necessari per a l'admissió de les noies la família de les quals havien d'entregar. Aquest dot, per satisfer les despeses pròpies de la vida monacal, era menor que la necessària donar a la família del possible marit per acordar-hi la boda.[5]

Com en tots els monestirs de qualsevol ordre (benedictines, hospitalàries, clarisses, dominicanes, etc.) hi havia uns trets comuns que els interns han de complir amb disciplina i un d'aquests trets era el de l'economia. Segons el concili de Trento (1545-1563) tots els monestirs s'havien de mantenir exclusivament amb els recursos propis[6] (conreus dels camps, cura del bestiar, venda de productes generats, entre altres) i les almoines i donacions i les monges havien de portar una vida ascètica, virtuosa, austera, tot i que en els inicis medievals les internes que provenien de la noblesa en alguns casos comptaven amb serventes i habitacions exclusives. En els monestirs amb règim de clausura hi va haver desacords amb les autoritats fiscals per procedir a les inspeccions tributàries corresponents.[7]

Els monestirs mixts, partien d'una comunitat formada per homes i dones que volien viure en santedat. Aquests monestirs solien ser edificis dobles separats per a uns i altres. Sovint, la comunitat femenina era dirigida per una priora que passava comptes a l'abat de la comunitat masculina.

Llista

[modifica]

Monestirs femenins a Catalunya. Entre parèntesis, l'any de fundació:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Roca, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, 2014, p. 9. ISBN 978-84-16166-22-0. 
  2. ↑ Creixell, Rosa Maria; Altres autors. Les dones. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre Cultural, 2014, p. 204. ISBN 978-84-9850-642-6. 
  3. ↑ Creixell, Rosa Maria; Altres autors. Les dones. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre Cultural., 2014, p. 206. ISBN 978-84-9850-642-6. 
  4. ↑ Roca, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, 2014, p. 27. ISBN 978-84-16166-22-0. 
  5. ↑ Creixell, Rosa Maria; Altres autors. Les dones. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre Cultural, 2014, p. 107. ISBN 978-84-9850-642-6. 
  6. ↑ Creixell, Rosa Maria; Altres autors. Les dones. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre Cultural., 2014, p. 210. ISBN 978-84-9850-642-6. 
  7. ↑ Creixell, Rosa Maria; Altres autors. Les dones. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre Cultural, 2014, p. 208. ISBN 978-84-9850-642-6. 

Vegeu també

[modifica]

Llista d'institucions catòliques (en francès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_monestirs_femenins_catalans&oldid=33796038»