Llista de prefixos

Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.

Prefix	Ètim	Significat	Exemple	Observacions
a-¹	prep. a		abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar	forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis
a-²	llatí ad-		acord, adduir, aportar	altres formes: ad-
a-³	grec an-	oposició, privat de	aconfessional, anaeròbic, apolític	variant contextual: amb mots començats per vocal s'utilitza an-
ab-¹	llatí ab-	allunyament, separació	abdicar, abducció, abscís, absència	altres formes: abs-
ab-²		prefix d'unitats electromagnètiques	abampere, abcoulomb, abvolt
amfi-	grec amfi-	ambdós	amfibi, amfibologia
ana-	grec ana-	a través de, sobre, de nou, enrere, contra	anatomia, anagrama, analogia
ante-	llatí ante-	anterior	antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala	sin.: avant-; ant.: post-
anti-	grec anti-	oposat	antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic	sin.: contra-
apo-	grec apó	apartat de, destacat, independent, mancat de	apostasia, apòcope, apoenzim
avant-	llatí abante-	a l'interior de	avantbraç, avantposar	sin.: ante-; ant.: post-
arxi-	grec archi-	que mana, que precedeix	arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte	variants: arque-, arqui-
ben-	llatí bene-	bé	bendir, benviure; benefactor, beneplàcit	variant: bene-, ant.: mal-
auto-	grec autós-	un mateix	autodidactic, automòbil
bes-¹	llatí bis	dues vegades	besavi	sin.:* bi-
bes-²	llatí bis, "dues vegades"	valor pejoratiu	bescanviar, bescomptar
bi-	llatí bi-	dos, dues voltes	bicicleta, biennal, biplaça	altres formes: bes-¹, bin- en binaural, binocular, i bis- en bisanual, di-
circum-	llatí circum	al voltant	circumferència, circumvolució; circumloqui, circumstància
co-	prep. cum	amb, en companyia de	col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar	s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants.
cat(a)-	grec cata-	sota	cataclisme, càtode
contra-	llatí contra-	nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació;	contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre;	ant.: pro-; sots-, vice
de-	prep. de	separació, abaixament	deflagració, degradació, deportar
des-	prep. en	separació; acció contrària; negació	desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre; difusió, disposar	variants.: di-, dis-; antònim de des-: re-
di(a)-	grec dia-	a través	diàfan, diagrama
en-	prep. en	posar, convertir	empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar	actua com a-¹; davant b, m i p la n s'escriu m
en-	llatí inde-	punt de partida en l'espai o el temps	endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment)	altres formes: em davant p
endo-	grec endo-	dintre, a l'interior	endogàmia
eso-	grec eso-	dins de	esotèric, estropia
ex-	llatí ex-	cap a fora, des de	elaborar, emanar, erradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellar	altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in-
ex(o)-	grec exo-	fora, a l'exterior	exotèrmic, exocèntric, exoenzim	ant.: endo-
extra-	llatí extra-	fora de; sense, llevat de; molt	extramurs, extraordinari, extrapolació
eu-	grec eu-	bo	eufemisme, eufòria
hemi-	grec hemi-	mig, meitat	hemiplegia, hemisferi
hiper-	grec hipér-	excés, preeminència	hipercrític, hipertensió	sin.: ultra-; ant.: hipo-
hipo-	grec hipo-	inferioritat, subordinació, proximitat	hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi	sin.: ante-; ant.: hiper-
fora-	llatí foras-	a la part exterior	foragitar, forassenyat, foravial
in-¹	llatí in-	privació, absència	inhumà, il·legal, innecessari	altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
in-²	llatí in-	dins, que comença	imposar, inherent, injecció	altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
infra-	llatí infra-	sota, situat fora de	infrasònic, infrahumà	antònim: supra-
inter-	llatí inter-	entre, reciprocitat	intercel·lular, intercanviar, entremig	variant: entre-
intro-	llatí intra-, intro-	a l'interior de	intromissió, intramuscular	variant: intra-
macro-	grec makrós-	gros, gran	macroeconomia, macrojudici
mal-	llatí male-	malament	malagraït, malformat, malpensar	ant: ben-
mega-	grec mega-	gran	megacòlon, megaconcert
met(a)-	grec meta-	canvi de, més enllà de	metabolisme, metallenguatge, metapsíquic
micro-	grec mikrós-	petit	microcircuit, microcirurgia, microprocessador
menys-	llatí minus-	disminució	menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid	sin.: minus-; ant.: supra-, hiper-
mono-	grec monos	un	monosíl·lab, monòcrom	sin.: uni-; i altres numerals
multi-	llatí multus-	amb molts de	multiforme, multimèdia, multinacional	sin.: pluri-; ant.: mono-
neo-	grec néos-	nou	neoclàssic, neolític, neologisme
no-^[1]^[2]	llatí non-	el contrari de	no-beligerància, no-intervenció	sin.: contra-
pan-	grec pan-	tots	pancromàtic, panteisme
par(a)-	grec parà-	prop de, cap a, contra	paradigma, paradoxa, paramilitar	variant contextual: par- davant vocal
pen-	llatí pen-	quasi	península, penombra	corr.: quasi-
per-	llatí per-, pre, pro-	a través de, durant, superlatiu;	pervenir, perborat; perjudici, perllongar, perjuri
peri-	grec peri-	al voltant	periartritis, periflebitis
pluri-	llatí plus-	amb molts de	pluriocupació, plurilingüe	sin.: multi-; ant.: mono-
poli-	grec poli-	amb molts de	políclínica, poligàmia	sin.: pluri-, multi-
post-	llatí post-	després, darrere	postdata, postoperatori	ant.: ante-, pre
pre	llatí pre	abans	preàmbul, preconcebut, premonició	sin.: ante-; ant.: post-
pro-	llatí pro-	abans, davant, a favor de; en representació de	prooxidant, procomunista; procònsol	ant.: anti-
pro-	grec pro-	a favor de	proenzim, progàmeta
prop-	llatí prope-	pròxim	propdit, propparent, propvinent
proto-	grec 'proto-	primer, principal	protozou, protohistòria
pseudo-	grec pseudo-	fals	pseudònim, pseudoproblema
quasi-	llatí quasi-	com si fos, en certa manera	quasicontracte, quasidelicte
re-	llatí re-	de nou	reconstruir, redefinir, rehabilitació
retro-	llatí retro-, intro-	darrere, endarrere, enrere	retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll	variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro-
semi-	llatí -semi	mig	semicercle, semidesnatat
sin-	grec sin-	junts	síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia	var. contextuals: sil-, sim-
sota-	llatí subtus-	davall, a sota de	sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector	variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub-
sub-	llatí sub-	sota	subdesenvolupat, submarí, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure	variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots-
super-	llatí super-	més enllà, en abundància	superheroi, sobreviure, superabundància, supermercat	variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra-
supra-	llatí supra-	sobre	suprarenal, supraconductor	sin.: ocasional: sobre
sus-	llatí sursum-	amunt, cap a dalt	dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí	variant: dessus-, su-
trans-	llatí trans-, tra-	enllà de, a través de, canvi	transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar	variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis-
ultra-	llatí ultra-	més enllà de, en grau extrem	ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger	sin.: super-, supra-
uni-	llatí unus-	format per un	unifamiliar, unidimensional	sin.: mono-; ant.: multi-, pluri-
vice-	llatí uice	qui ocupa un càrrec en absència del detentor	vicerector, visrei, virrei, vescomte	variants: vis-, vi-, ves-

Vegeu també

Referències

↑ «ANNEX: INVENTARI D'AFIXOS LÈXICS I VALORATIUS». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 desembre 2010].
↑ ruaix, J.A.. Català/3 [Consulta: 22 desembre 2010]. Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.

Bibliografia

Jordi Bruguera: Diccionari de la formació de mots, Enciclopèda Catalana - Barcelona - 2006 - ISBN 84-412-1411-5
M. Teresa Cabré Castellví: "La derivació", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramàtica històrica del català. III', Curial Edicions - 1986- ISBN 84-7256-273-5
Lluïsa Gràcia: "Formació de mots: composició", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN 84-297-5103-3

[1] «ANNEX: INVENTARI D'AFIXOS LÈXICS I VALORATIUS». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 desembre 2010].

[2] ruaix, J.A.. Català/3 [Consulta: 22 desembre 2010]. Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.

[1]

[2]