Vés al contingut

Llista de rellotgers catalans

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre els rellotgers catalans. Si cerqueu la base del rellotge català, vegeu Rellotge català.
Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, 1576

La fabricació de rellotges mecànics a Catalunya va assolir un gran nivell. Al costat dels rellotges de torre o campanar, hi ha documentada la fabricació de rellotges de petites dimensions amb tota mena d'accessoris i prestacions (campanetes, indicacions de les fases lunars…).

Aquesta és una llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya. Representativa i no pas exhaustiva.

Exemple del segle xiv

[modifica]

El gran nivell dels rellotgers catalans pot deduir-se a partir d'un exemple. Una carta del 6 de febrer de 1376, del rei Pere el Cerimoniós a Elionor, una de les seves filles, descriu un rellotge amb moltes prestacions que li trametia com a obsequi (pàgines 265 i 266 de la referència).[1]

Les característiques del rellotge eren les següents:

  • Tres campanetes per a tocar les hores
  • Astrolabi giratori en la part frontal (una volta cada 24 hores)
    • Tres làmines per a les latituds dels territoris reials. (NOTA: mal descrites en la carta)
      • Primera (39 graus en una cara i 40 en l'altra cara)
      • Segona (41 en una cara i 42 en l'altra)
      • Tercera (43 graus/44 graus)
  • Indicació del moviment de la lluna
  • Indicació del moviment del sol
  • Representació del zodíac i d'algunes estrelles fixes.

Llista de mestres rellotgers

[modifica]

A continuació es presenta una llista representativa d'alguns artesans rellotgers, ordenada cronològicament. La llista està basada en artesans que fabricaven rellotges mecànics, però inclou altres detalls interessants relacionats amb el tema.

Segle XIV

[modifica]
  • Mosse Jacob (Perpinyà).[2][3]
  • Bernat Fermí (Barcelona).[4]
    • L'any 1332 construí un rellotge per al rei.[5]
  • Joan Alemany. (Joan de Tornay: "Johannes Alemanus magister operis orlogiorum").
  • Nathan del Barri (Perpinyà).[4]
  • Isaac Nafucí (Mallorca).[4][12]
  • Bernat Desplà (Barcelona 1382).[13]
  • Antoni Core (de Bolonya).[13]
    • 1390. Rellotge de la Seu de Lleida.
  • Joan Torrent (Bagà 1394).[13]

Segle XV

[modifica]
  • Joan de la Pedra (Palamós/Vic).[14]
  • Joan Agustí (Girona).[15][16]
  • Jaume Ferrer I.[13]
  • Jaume Ferrer II.[13]
  • Miquel Petro.[13]
  • Jaume Sala.[13]
  • Bertran Soler.[13]
  • Mestre Agustí. Arquitecte.
    • 1479. Encàrrec del rellotge de la Seu de Girona.[17]

Segle XVI

[modifica]
  • Pere Anés (Girona).[15][18]
  • Barceló, Joan. Manyà, rellotger municipal de Mataró de 1580 a 1611[19]
  • Bernardí, Joan. Rellotger de Lleida a qui l’any 1592 s’encarrega la fabricació del rellotge de l’església de Sant Fèlix de Sabadell[20]
  • Bruguer, Gabriel. Mossèn que el 1565 s’encarrega del manteniment del rellotge de la catedral de Vic[21]
  • Ferrer, Gabriel. Constructor de rellotges documentat a Valls el 1585[22]
  • Ferrer, Jaume (Barcelona)[23]
  • Nicolau, Simó. Rellotger flamenc, coautor amb Ossen del cinquè rellotge de la catedral de Barcelona el 1576[24]
  • Molet, Antoni. Rellotger de Barcelona autor del rellotge de l’Antic Hospital de la Santa Creu que funcionà entre 1511 i 1732[25]

Segle xvii

[modifica]
  • Amador Soler. Rellotger municipal de Barcelona, responsable, el 1685, de la proposta de canvi de regulador de foliot a pèndol del rellotge de la Catedral que realitzà el rellotger Sitjar.[26]
  • Miquel Sitjar de Barcelona.[27]
  • Joan Baró. Daguer de Barcelona que el 1615 tenia al seu càrrec el rellotge de la catedral.[29]
  • Joan Bonavent. Pedrenyaler i rellotger municipal de Mataró de 1680 a 1683[30]
  • Joan Calvet. Membre del consell municipal de l’Espluga de Francolí que el 1662 adobà el rellotge de campanar de la vila pel que cobrà 14 lliures[31]
  • Joan Casals. Rellotger de Vic. El 1606 va construir el rellotge de campanar de Cardona.[32]
  • Jacint Duran. Serraller que el 1660 i el 1663 adoba el rellotge de la Catedral de Vic.[33]
  • Francesc Vives. Rellotger documentat a Vilafranca del Penedès al 1658.[34]
Rellotge lluminós. Disseny de Joan Cabrerizo. Via Laietana, 69 (Barcelona). 1936.[35]

Segle xviii

[modifica]
  • Josep Balí (Mataró).[36]
  • Segimon Noguera (Manresa).[27]
  • Joan Puigferrat (Gironella).[27]
  • Miquel Rosals (Manresa).[27]
  • Josep Rosals (Manresa).[27]
  • Antoni Safoy (Girona)
  • Josep Sanesteva (Moià).[27]
  • Francesc Crusat (Moià).[27]
  • Baltasar Rosal. Rellotger de Berga que el 1696 i el 1726 se’l troba relacionat amb reparacions fetes al rellotge de l’església de Sant Pere.[37]

Segle xix

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio, 1856-1937.
  2. ↑ Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 79–. ISBN 978-84-7283-546-7. 
  3. ↑ Gerhard Dohrn-van Rossum. History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press, 1996, p. 184–. ISBN 978-0-226-15511-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gerhard Dohrn-Van Rossum. L' Histoire de l'heure: L'horlogerie et l'organisation moderne du temps. Les Editions de la MSH, 1997, p. 192–. ISBN 978-2-7351-0741-4. 
  5. ↑ Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols. El Col·legi, 2007. 
  6. ↑ Wifredo Rincón García. Ayuntamientos de España. Espasa-Calpe, 1988. 
  7. ↑ Biblioteca Literaria del Relojero, 1957. 
  8. ↑ Antoni Pladevall. L'art gòtic a Catalunya: arts de l'objecte. Enciclopèdia Catalana, 2008. 
  9. ↑ Vicente Lampérez y Romea. Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII. Editorial MAXTOR, maig 2012, p. 1–. ISBN 978-84-9001-316-8. 
  10. ↑ María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 162–. ISBN 978-84-87398-58-2. 
  11. ↑ Miquel Palau. Rellotges de sol: història i l'art de construir-los, sense mathemàtiques; primer tractat de gnomònica en català. Editorial Millà, 1970. 
  12. ↑ E. Michael Gerli. Medieval Iberia: An Encyclopedia. Taylor & Francis, 4 desembre 2013, p. 122–. ISBN 978-1-136-77161-3. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval. Luïsa Amenós.
  14. ↑ Johan de la Roca, un rellotger palamosí del segle xv a la cort del rei Martí I l'Humà.[Enllaç no actiu]
  15. ↑ 15,0 15,1 Pedres de Girona. Rellotges de la catedral.
  16. ↑ José Gudiol y Cunill; José Gudiol Nocions d'arqueología sagrada catalana: primer volum. Vich. Tip. Balmesiana, 1931. 
  17. ↑ Los Reys de Aragó y la Seu de Girona desde l'any 1462 fins al 1482. Col·lecció de actes capitulars escritas per lo doctor Andreu Alfonsello ... publicadas y anotadas per D. Fidel Fita y Colomé ... Segona edició, 1873, p. 1–. 
  18. ↑ CALZADA OLIVERAS, JOSEP: Les campanes de la catedral de Girona. Girona: Diputació de Girona, 1977
  19. ↑ COSTA, FRANCESC. Mataró a l'hora. Crònica de rellotgers. Mataró 1991
  20. ↑ ROIG DEULOFEU, ALBERT: Campanar de Sant Fèlix (Sabadell, Vallès Occidental). Ed. Ajuntament de Sabadell, 1999
  21. ↑ GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat", 1900, vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29
  22. ↑ RÀFOLS, J.F.: Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed Millà, 1954
  23. ↑ XARRIÉ, JAUME i FARRÉ, EDUARD: El Rellotge Català. Ed. Efadós, El Papiol (2008)
  24. ↑ Vergés i Trias, Martí: El mecanisme d'esperit dels rellotges primitius. “Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona” Real Academia de Ciencias y Artes (Barcelona) Volum 51, nº 5 (1992)
  25. ↑ BERMAN, GIDEON: El reloj del hospital de la Santa Cruz de Barcelona. Tempus Fugit II. Madrid-Valencia: Ed Albatros, 1979
  26. ↑ JARDÍ BORRÀS, RAMON: El rellotge dels flamencs de la seu de Barcelona. en Miscel.lànea Fontseré. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1961. Reed.: La rueda catalina. Madrid-València: Ed. Albatros, 1983
  27. ↑ 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat. Eduard Farré i Olivé.
  28. ↑ El gran rellotge de Barcelona. Martí Vergés i Trias.
  29. ↑ COMAS, RAMON N.: Excursió des del carrer de l'Avellana a la torre del seny de les hores. Barcelona (1901)
  30. ↑ COSTA, FRANCESC. Mataró al'hora. Crònica de rellotgers. Mataró (1991)
  31. ↑ TARÉS, JOAN: El rellotge del campanar i els ferrers Prats. "El Francolí", n. 125, desembre 1994, p. 26
  32. ↑ JUNYENT, EDUARD: Pórtico erudito de la relojería catalana. "Cuadernos de Relojería", n. 12, 3r trimestre, 1957, p. 117-119 Reed.: Cuadernos de relojería. Madrid-València: Ed. Albatros, 1982
  33. ↑ GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat". vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29, 1900
  34. ↑ RÀFOLS, J.F. : Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed Millà, 1954
  35. ↑ Rellotge lluminós.
  36. ↑ Serra d'or. Abadia de Montserrat, 1999. 
  37. ↑ COMELLAS SALA, JOAN : Rellotges de campanar de Berga. “Revista Estudis del Berguedà”, n. 4, 1989
  38. ↑ Xarrié, Jaume-Farré, Eduard. El rellotge català. ISBN 978-84-95550-72-9. 
  39. ↑ FARRÉ OLIVÉ, EDUARD: Alberto Billeter, un relojero suizo en Barcelona. (1ª parte) "Arte y Hora", n. 121-H/4, Nov-Dic 1996, p. 12-18; (2ª parte) "Arte y Hora" n. 122H5, Ene-Feb 1997, p. 6-11
  40. ↑ 40,0 40,1 Rellotges i rellotgers al Montblanc del s. XVIII. Eduard Farré i Olivé.
  41. ↑ FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2021): Els Maurer, d'Eisenbach a Barcelona, “La Busca de Paper”, n. 100, p. 48-58

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_rellotgers_catalans&oldid=33692242»