Llista de vocabulari murcià

Aquesta llista de vocabulari murcià recull una mostra significativa de lèxic propi del murcià, una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa). S'hi inclouen també mots específics de la variant del murcià parlada a l'Horta de Múrcia i a la d'Oriola, coneguda com a panotxo.

La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Fonts. La traducció de cada entrada al català s'ha fet a partir del Diccionari català-valencià-balear (altrament dit Alcover-Moll), disponible en línia. Totes les accepcions mostrades es poden trobar en aquest diccionari.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Abreviatures i símbols

Abreviatures cf.: compareu (amb) col: col·loquial ex: exemple fam: familiarment fig: figuradament v: vegeu var: variant

Llengües arag: aragonès àr: àrab cas: castellà cat: català / val: valencià

Símbols

• *: paraula inclosa en el Diccionario de la lengua española de la RAE, disponible en línia.
• ~: paraula que té el mateix significat en català però s'escriu diferent, accents a banda, en aquesta llengua (ex: aladroque, bardiza, jeja).
• íd: "ídem", paraula que té el mateix significat i s'escriu igual, accents a banda, en català (ex: bajoca, garba, pésol).

A

• Ababol*: íd.
• Abonico: Parlar en veu baixa
• Abora: Ara
• Abruzaera: Gronxador, balancí (d'abruzar 'agrunsar, bressar')
• Abruzar: Agrunsar, bressar
• Abuja: Agulla
• Acacharse*: Ajupir-se
• Acamarse: Macar-se~ les fruites
• Achantarse: Callar, amagar-se
• Acho: fam. Interjecció, salutació (de muchacho)
• Acieca: Séquia, síquia
• Acorar: íd.
• Adivinalla: Endevinalla~
• Adobar: íd.
• Afoto: Fotografia
• Agora: Ara
• Aguaeras: Albarda de pleita amb quatre compartiments per a col·locar-hi càntirs
• Aguatocho: Fangar o bassa petita
• Agüelo: Avi (cf. val. 'güelo'~)
• Agüeras: Aigüeres~
• Aguilando*: Paga extraordinària
• Aína / Aínas: Aïna~, aïnes~ (fàcilment, aviat)
• Ajuera: Fora
• Ajuntaera: Unió, associació
• Alacrán: Escorpí
• Aladroque: Aladroc~ (fig. a Múrcia, cartagener)
• Alante: Endavant o davant
• Alarbe: Alarb~
• Alarís: Alhelí, violer
• Alazor: Astor
• Albarca: íd.
• Albellón*: Albelló~
• Albercoque*: Albercoc~
• Albercoquero*: Albercoquer~
• Alboroque / Arboroque: Invitació, convit per a celebrar alguna cosa
• Alcabo: Al capdavall
• Alcabor: àr. Buit a la campana de la xemeneia en un forn per a coure-hi pa
• Alcacil* / Alcancil: Carxofa
• Alcancia: Guardiola
• Alcuza: Petit atuell de cuina per a l'oli
• Alenjos: Lluny
• Aletría*: íd.
• Alfarda: íd.
• Alfarrazar: Alfarrassar~
• Alhábega*: Alfàbrega~
• Aligenciar: Adquirir, obtenir, agenciar
• Álima: Ànima~
• Aljibe: Aljub~
• Almazara: Almàssera~
• Almostrá: Almostra~
• Alpargate* / Apargate: Espardenya
• Alpicoz: Alficòs~
• Aluego: Després
• Amanoso: Amanyós~
• Amoquinar: Apoquinar~
• Amorgonar*: Amurgonar~
• Amoto: Motocicleta
• Anca: col. A ca~ (ex. "vamos anca la agüela" 'anem a ca l'àvia')
• Ande: On
• Angarillas: Albarda de ferro corb per col·locar-hi sacs o feixos
• Angor*: Angoixa, ansietat
• Anguno: Algun
• Añidir: Afegir
• Anochecer: Fer-se fosc
• Anque: Encara
• Ansa: Nansa~
• Antiyer: Abans-d'ahir
• Antonces: Aleshores
• ¡Apa!: íd., interjecció
• Apalancar: Estantolar, afermar
• Apañao: Manyós, bonic
• Aparejo: Aparell~, albarda de ruc o mula
• Apechusques*: Utensilis, eines. Per extensió, qualsevol conjunt d'objectes manuals o transportables
• Aperreao: col. Fatigat per la feina
• Apiojarse: Dit d'una planta: omplir-se de pugó.
• Aponar: íd.
• Aporrear: Colpejar
• Aposarse: Posar-se~
• Aposo: Pòsit
• Aprietar: Prémer
• Aquese: Aqueix~, pronom demostratiu
• Aqueste: Aquest~, pronom demostratiu
• Aquesto: Això, pronom demostratiu
• Arbullo: Orgull
• Arco de San Martín: Arc de Sant Martí~
• Ardil: Ànim, prestesa, astúcia (cf. cat. 'ardit'~)
• Arna: íd.
• Arracás: Arracades~
• Arradio: Receptor de ràdio
• Arramblar: íd.
• Arrejuntar: Arreplegar, aplegar
• Arribota: Molt amunt, al cim
• Arricuperar: Recuperar
• Arrodear: Envoltar
• Arrope: Arrop~
• Arrufaldarse: Fer demostració de disgust (cf. cat. 'arrufaldar'~)
• Artígulo: Article
• Asaúra: Freixura, pulmons d'un animal
• Ascrebíos: Escrits, textos
• Ascribiores: Escriptors
• Asentar: Assentar~, seure
• Asín: Així
• Atascao*: Pertinaç, obstinat, tossut
• Atiforrar: Atipar
• Atoba: Tova~
• Atocha: Totxa~
• Aturullamiento: Aturullament~
• Aturullar: íd.
• Ávaro: Avar
• Avellanas: Cacauets
• Avellanas finas: Avellanes
• Averío: íd.
• Azadar: Flor del taronger (cas. azahar)
• Azarbe: àr. Llera on van a parar els sobrants dels regs
• Azogue: Argentviu, tant per al metall com per a algú que és molt bellugadís (ex. "este zagal tié azogue" 'aquest nen és un un argentviu')

B

• Babi: fam. Bata que se'ls posa als nens a l'escola. Per extensió, totes les bates
• Babol*: v. Ababol
• Bajoca*: íd.
• Baladre: íd.
• Baldao: Baldat~, molt cansat
• Baldosa: Vorera
• Baleo: Estora gran de pleita
• Balsón: Bassot~
• Bambolla: Bombolla~, butllofa
• Bambos: Sabatilles esportives
• Bancal*: íd.
• Banco*: Cavallet d'escala doble
• Bardiza*: Bardissa~
• Bardomera: íd., abundància de bardoma
• Barraca: íd.
• Barraco: Porc mascle (cf. cat. cas. *verraco~)
• Barrigaverde: col. A Cartagena, murcià
• Barza: Barsa~, barxa
• Becicleta: Bicicleta
• Berrinche*: Enuig gran
• Bilocha: Milotxa~
• Biñuelos: Bunyols
• Binza*: Vinça~, llavor de pebre o de tomàquet
• Biznaga: Ramell de gessamins en forma de bola
• Blanca*: Garsa
• Blanco: Embotit de porc, ou i espècies semblant a la botifarra
• Blea / Bleda: íd.
• Blincar: íd.
• Bocha: Botxa~, arruga que es fa a la roba
• Bofo: Fofo~
• Boja: Boix~
• Bolchaca: Butxaca~
• Bolinche: Bolitx~
• Bollero: col. Que té sort
• Bollicos: Dolç nadalenc a base d'ametlla, mel i xocolata
• Bonico: Bonic (cf. val. 'bonico'~)
• Boquete: Forat
• Boria: Boira~
• Borneo: Borneig~, fer un volt
• Borrar: íd. (treure borró les plantes)
• Borrón: Borró~
• Botijón: Càntir rodó, de dors pla, per a penjar al carro
• Botijoso: Botijós~, quec
• Botinflar: íd.
• Boyero: Bover~
• Bozo: Morrió (cf. cat. 'boç'~)
• Brazal: Braçal~, canal de reg
• Brazao: Braçat~
• Brear: Atonyinar, pegar molt (cf. cat. 'bregar'~)
• Brevón: Bacora
• Buba: Pupa, dany
• Bubo: Mussol
• Buchara: Cullera
• Buche: Tripa, panxa
• Buchillo: Ganivet
• Bufao: Bufat~, inflat
• Bufar*: íd., inflar
• Bufeta: íd.
• Bujero: Forat
• Busano: Cuc

C

• Ca: íd. (ex. "Está ca su suegra")
• Caballón: Cavalló~
• Cabañuelas: Pronòstic de l'any segons l'estat del temps al mes d'agost
• Cabernera / Cavernera / Cagarnera: Cadernera~
• Cachumbo: Andròmina, atuell
• Cachusca: fam. Bota per a la pluja, "catiusca"
• Cagalera: íd.
• Cagao: Cagat~, espantat
• Cagueta: íd.
• Calbote / Calbotazo: Calbot~
• Calentor: íd.
• Calichazo: Glop
• Caliche*: Calitx~, joc típic de l'horta murciana, el País Valencià i Eivissa
• Calistro: Eucaliptus
• Camal: íd.
• Camisón: Camisa d'home
• Camota: Cabota~
• Canalera*: íd.
• Cancán*: Cansament, molèstia, fastigueig
• Cancanoso: Amoïnós, pesat
• Canear*: Escalfar al sol alguna cosa.
• Cangrena: íd.
• Canguelo: íd.
• Canijo: Feble o malaltís
• Cansera*: íd.
• Cantamusa: Pretext, ximpleries
• Cantearse: Moure's
• Cantusear*: Cantussejar~
• Canute: Canut~
• Caparra*: íd.
• Caparrón: Tipus de tàpera
• Capaza*: Cabàs~, senalla
• Capazo: Cabàs~
• Capillo: Capoll del cuc de seda
• Capolar: íd.
• Capuzar: Capbussar~
• Capuzón*: Capbussó~
• Carrasca: íd.
• Carricoche: Carret per a portar-hi nens
• Carrizo: Càrritx~
• Cascaruja*: Conjunt de fruites seques amb casca~
• Catalana: fam. Entrepà o torrada de pa amb tomàquet i pernil
• Cebollazo: Cop contundent propinat amb violència
• Cenaoria: Pastanaga
• Cencia: Ciència
• Cerriche: Garric~, coscoll, mala herba
• Cerrucho: Xerrac~
• Chache: fam. Oncle, germà dels pares
• Chacho: fam. Afèresi de noi (de muchacho). Oncle
• Chamada: Calamitat, cop advers (cf. arag. chanada)
• Chambi: fam. Gelat, especialment els que vénen com sandvitxos amb dues galetes
• Chaparrazo: Xàfec
• Chapina: Petxina~
• Charate: Llagost
• Charrador: Xerraire~
• Charreta: Xarreta~
• Chato: Persona de baixa estatura
• Chepa*: Gepa~
• Cherro: Xerro~, bou jove
• Chicharra: Cigala
• Chiche: Carn comestible que se'ls ofereix als nens
• Chichipán: Mallerenga
• Chicón: Noi crescut (cf. val. 'xicon'~)
• Chiguito: Petitet
• Chinchar: Amoïnar, causar desassossec
• Chino: Porc (de cochino)
• Chirrete: Xanquet
• Chispa: Porció petita, poca cosa
• Chispao: Embriac
• Chispera: Gatera
• Chisquero: Encenedor d'espurna i metxa
• Chitar: Gitar~
• Chito: Noi, petit (a Cieza)
• Chulla*: Xulla~
• Chuminá: Ximpleria. Sense valor. Escàs
• Chumino: col. Xumino~, vulva
• Chuscarrar: Socarrar~
• Chusco: Tros de pa
• Cieca*: Séquia, síquia
• Clisao: Eclipsat, endormiscat
• Clisos: Clissos~, ulls
• Cloca: Lloca~
• Closar: Encaixar
• Cobollo: Cabdell, brot dels arbres i altres plantes
• Cocón: Clot que produeix la caiguda de l'aigua (cf. cat. 'cocó'~)
• Cofín: Cofí~
• Cojitranco: Coix, tolit
• Colaña*: Fusta per a sostenir el sostre
• Comencipiar: Començar
• Comencipio: Principi
• Companaje*: Companatge~
• Conservancia: Conservació
• Conticoneso: Tot i amb això
• Coqueta: Còmoda, moble
• Corba: Sofraja
• Corbilla / Corvilla: Corbella~
• Corca*: Corc~
• Corcar*: íd.
• Cordeta*: íd., corda fina d'espart verd
• Cordial: Dolç d'ametlla mòlta
• Cordonera: Cordó
• Cornazo: Cornada
• Cornijal: Racó
• Corrental: Got de vi
• Correntía*: íd.
• Cortao: Tallat~, precipici
• Coscaletas: Anar a coll-i-be
• Costillejas: Costelles de porc
• Costón*: Dic a la vora d'un riu
• Coyeron: Colleró~
• Cranco: Cranc~
• Crespillo: Crespell~
• Crilla: Creïlla~
• Crío*: Nen
• Crujío: Mastegot
• Cualo: Quin (en interrogació)
• Cuarsiquier: Qualsevol
• Cuasi: Quasi~
• Cucafera: íd., drac monstruós que es treia a Múrcia durant les festes del Corpus. N'hi ha constància en documents fins al 1604.
• Cucala: íd., cornella
• Cucarse: Cucar-se~ els llegums o altres aliments
• Cuñao: fam. Tractament habitual entre amics

D

• Danone: fam. Iogurt (per extensió)
• Dende: Des de
• Der: Del, d'ell.
• Desansiao: Decaigut, mancat d'ànim, entristit
• Desapartar: Apartar
• Desbrebao: Esbravat~
• Descambiar: Descanviar~
• Desenliar: Desembolicar
• Desipela: Erisipela, Inflamació de la dermis, caracteritzada pel color vermell
• Deslechar: Treure als cucs de seda les deixalles
• Desmayao: Mort de gana, arreplegat
• Despentolado: Espentolat~
• Desperfollar*: íd.
• Desroñar*: Esporgar els arbres (cf. cat. 'desronyar'~)
• Difensa: Defensa
• Dimpués: Després
• Dispierto: Despert
• Dista: Fins
• Doncel: Donzell~, planta medicinal que es fa servir com a tònic estomacal
• Dondorondón: fam. Personatge ridícul (insult)

E

• Educancia: Educació
• Ejraciao / Ejaciao: Desgraciat
• Embarajar: Barallar~ (les cartes)
• Embolicar*: íd.
• Embozar*: Embossar~
• Emperifollá: Molt mudada, maquillada
• Emperrarse: Encaparrar-se
• Empreño: Empreny~
• Emputecío: Propens a les prostitutes
• Encanarse: Esganyar-se~
• Encandilar: Enlluernar
• Encangrenao: Enrabiat
• Encarruchar: Dirigir, conduir, portar pel camí desitjat
• Encasquetar: Carregar a un altre la càrrega, feina o cosa no desitjable
• Encharcarse: Inundar-se
• Encomedio: Enmig de
• Endimás: A més a més
• Endiñar: Endinyar~
• Enflechado: Participi d'enflechar, anar com una fletxa
• Enfollonáo: Embriac
• Enfurruñao: Enfadat
• Enga: Vinga!
• Enjamás: Mai
• Enjugascarse: Enjogassar-se~
• Ennoviao: Enamorat
• Enrabietarse: Agafar una enrabiada~
• Enritao: Irritat
• Enritar: Excitar, causar ira. Irritar
• Enrobinao: Rovellat
• Enruna: íd. dipositada al fons de les séquies
• Ensalá: Amanida, embolic, merder
• Ensoñiscao: Endormiscat
• Entandar*: Atandar~
• Entavía: Encara
• Entrapizarse: Cobrir-se de pols la roba, de manera que no es pugui netejar encara que s'intenti
• Envacunar: Aplicar la vacuna
• Enviciao: Viciat
• Enza*: Inclinació, afició (cf. cat. 'enza'~)
• Equilicuá: Això mateix, exacte
• Esaborio: Dessaborit~
• Escacharrarse: Trencar-se
• Escalabrar: íd.
• Escaldufar*: Treure brou de l'olla que en té massa (cf. cat. 'escaldufar'~)
• Escarcuñar* / Escarcullar: Escorcollar~
• Escardar: íd.
• Esclafar*: íd.
• Esclafarse: Aclofar-se~, asseure's
• Esclatar: Id.
• Esclate: Esclat~
• Escorrata: var. Azarbe, a Oriola
• Escorreor: Escorredor~, comporta per aturar o deixar anar les aigües d'un canal o séquia
• Escrebior: Escriptor
• Escupinajo: Escopinada
• Escurecer: Enfosquir, fer-se de nit
• Escurrir: Esprémer (una llimona)
• Esfarar / Esfararse: Esvarar~, relliscar
• Esfaratar: Desbaratar~, desfer
• Esfarón: Relliscada (cf. cat. 'esvarar'~)
• Esfisar: Veure, mirar (cf. cat. 'esvisar'~)
• Esjarrón: Esquinçament
• Eslomar: Esllomar~
• Esmallao: Famolenc, pobre (cf. cat. 'esmallar'~)
• Esmuñir: Esmunyir~ (les branques dels arbres, les oliveres)
• Esnucar: Desnucar (cf. cat. 'esnucar-se'~)
• Esnúo: Nu
• Espantaburras: fig. a Múrcia abans, Guàrdia Municipal
• Espantajo: Espantall~
• Esparteña: Espardenya~
• Espatarragao: Espatarrat~
• Espeluzno: Esgarrifança
• Esperencia: Experiència
• Esplicaera: Explicació
• Espolsaor: íd.
• Espolsar: íd.
• Estera: Estora~
• Esternudar: íd.
• Esternudo: Esternut~
• Estijeras: Tisores
• Estilla: Estella~
• Estriar: íd. (destriar)
• Estrozar: Destrossar
• Estufío: Estufit~
• Esturriar / Esturriear: Escampar, dispersar
• Esturrie: Dispersió, esbarjo

F

• Falca*: íd.
• Falcar*: íd.
• Falluto: Fallit
• Faltriquera: íd., petit moneder
• Fangue: Fang~
• Farfulla: Trampa, engany (cf. cat. 'farfolla'~)
• Farfullero: Que fa trampes al joc
• Farruco: Fatxenda, perdonavides
• Fenás: Fenàs~
• Ferrija: Ferritja~
• Festear: Festejar~
• Fijo: De ben segur, cert
• Fiso: fam. Cel·lo, cinta adhesiva de cel·lulosa o plàstic
• Fito a fito: De fita en fita~
• Flamar: íd.
• Flamará: id. (cf. val. 'flamarà', flamarada)
• Flin: fam. Insecticida
• Flor: col. Òrgan sexual femení
• Floricol: íd.
• Follá: Gràcia, simpatia
• Follao: Ràpid
• Follón: Embolic, pet
• Follonero: Persona que molesta, pesada
• Fosca: Basca~, calor sufocant
• Fosco: Fosc~
• Fregao: Embolic
• Fregaza: Fregassa~, fregarada
• Friegar: Fregar
• Friolenco: Fredolic (cf. cat. 'fredolenc'~)
• Fulero: Matusser, embuster
• Fulibán: Futbol
• Furular / Furrular: Funcionar, especialment una màquina
• Fuste: Gràcia, sentit

G

• Gachas: Farina cuita amb aigua i sal o amb aigua, llet i mel
• Gachasmigas*: Espècie de migas fetes amb farina en comptes de pa esmicolat
• Galapatero: Caragol bover (helix aspersa)
• Galera: ìd. (carro o cotxe gran de quatre rodes)
• Galillo: Gola (cf. cat. 'gallet'~)
• Galipote*: Quitrà (cf. cat. 'galipot'~)
• Gallá / Gallao: Gaiata~, gaiato~
• Gallete: Gallet~ (beure a gallet)
• Gallineta: id. (joc de la gallineta cega)
• Galúa: Caluga~
• Gamburrino: Gambutzí, animal imaginari
• Gambusino: De campusino 'camperol', certa varietat de perera
• Garba*: íd.
• Garbera*: íd.
• Garbillo*: Espart llarg i escollit
• Garraspera: íd.
• Garrofa: íd.
• Garrofero*: Garrofer~
• Garrucha: Garrutxa~
• Gavina: íd.
• Gaviola: var. Gavina
• Gayao / Gayata: Gaiato~, gaiata~
• Gelepa: Una mica d'alguna cosa
• Gemecar: Gemegar~
• Giñar: Defecar
• Girar: Dirigir-se a
• Glea: Gleva~
• Gomitar: íd.
• Gorlita*: Nus, torcedura que es fa a les cordes i impedeixen que aquestes s'estirin correctament
• Grabiel: Gabriel, nom propi
• Gramacia: Gramàtica
• Grapá: Grapada~, grapat
• Grillao: Grillat~, boig
• Gritaera: Cridòria, enrenou
• Guajerro: Tràquea
• Guantá: Guantada~, cop que es dona amb la mà oberta
• Guiscar: Amoïnar per fer enfadar, molestar (cf. cat. 'guiscar'~)
• Guita: íd. (cordellet de cànem)
• Guizque*: Agulló de certs animals
• Gurullo*: Pasta de farina, aigua i oli, que s'esmicola formant unes boletes o grans
• Gusarapo: Cap-gros

H

• Habemos: En som. (ex. "Habemos diez personas")
• Habichuela: Mongeta
• Hartá: Fartada~
• Helor: Gelor~
• Hincha: Inxa~, tírria
• Hincia: Cap a
• Hocete*: Falçó
• Hormigón: Formiga gran
• Hule: Estovalles de plàstic
• Humar: Fumar~

I

• Icir: Dir
• Indición: Injecció
• Inritar: Irritar
• Intérvalo: Interval

J

• Jalar: íd.
• Jalufa: Fam
• Jamanza: Pallissa
• Jaquetona: Persona gran, grossa
• Jarapa*: Teixit gruixut fet amb tires de roba de diferents colors i procedències, per a fins diversos
• Jeja: Xeixa~
• Jelepa: Dosi petita, poc
• Jeta: Cara
• Jetazo*: Bufetada
• Jiñera: Por
• Jipar: Guipar~
• Jracia: Gràcia
• Jubete: Joguina
• Judío: col. Cruel (ex. "¡Qué judío eres!")
• Juegar: Jugar
• Julay: col. Home homosexual
• Juma: Fulla del pi
• Jumera: Xumera, gatera
• Juntamento: Ajuntament

L

• Lambrija*: Persona molt prima (cf. cat. 'llambritja~)
• Lamparón: Llàntia, taca
• Largaria: Llargària~
• Largavistas: Llargavistes~, prismàtics
• Lebeche: Llebeig~
• Lebrilla: Llibrella~, gibrell
• Legón: Llegó~
• Leja: Lleixa~
• Lenjos: Lluny
• Licera: Llicera~
• Ligero: Ràpid
• Lladre: íd.
• Llampar: Freturar (cf. cat. 'llampar'~)
• Llampear: Llampegar~
• Llampo: Llamp~
• Llampuga: íd.
• Llanda: íd., safata de llauna per a cuinar al forn
• Llantera: Plorera
• Llengua: íd.
• Lletra: íd.
• Llibro: Llibre
• Lloriscar: Plorisquejar
• Llosco: Llosc~
• Lluego: Després
• Llus: Lluç~
• Lobarro / Llebarro: Llobarro~
• Lomera: Llomera~
• Lomismico: Igual
• Lúbrica: Rúbrica

M

• Madroñero*: Arboç
• Maere: Mare~
• Malencia: Malaltia
• Mamellas: Mamelles~
• Mampirlán*: Mamperlà~
• Mañaco: Manyac~
• Mandao: Enviament, encàrrec
• Mandurria: íd (Mandúrria)
• Manifacero*: Manifasser~
• Manís: Rajola
• Marimacho: Cavallot
• Marinera: Amanida russa servida sobre una rosquilla coronada amb una anxova
• Marranear*: Embrutar
• Marranera: Cort de porcs
• Marrano*: Porc, persona bruta
• Marujo: Home a qui li agraden els embolics, xafarderies, etc.
• Matachín: Matancer
• Matujo: Matull~
• Melecina / Medecina: Medecina~
• Melguizo*: Bessó
• Melogotón: Préssec
• Melón de agua: Meló d'aigua~
• Melón de año: Meló de tot l'any~
• Melopea: Gatera, pet
• Melsa: íd.
• Menchero: Encenedor
• Mengajo*: Estrip o tros de la roba que va arrossegant o penjant
• Meque: Cop de puny
• Merancho: Canal major de drenatge d'una séquia
• Merla: íd.
• Mermurar: Murmurar
• Mesmicamente: això mateix!
• Mesmo: Mateix
• Mester: Menester
• Miaja: Poc, escàs. Mica.
• Michirones: Plat de faves
• Milocha: Milotxa~
• Minchar: Menjar~
• Mindango*: Mandangues~, despreocupat, gandul
• Mindanguear*: Fer el gandul
• Minina: Penis dels nens
• Minso: Mans
• Misino: Gat (cf. val. 'mixino'~)
• Misto: íd., llumí
• Mistol: fam. Rentaplats (per extensió)
• Mojar: Sopar
• Mojete*: Salsa de qualsevol guisat
• Moleja*: Pedrer
• Molla: íd.
• Molondra*: Cap gros
• Mona: Brioix dolç per a esmorzar (cf. cat. 'mona'~)
• Moniato: íd.
• Moñiga: Excrement de vaca
• Moquero: Mocador~ de butxaca
• Morca: íd.
• Morciguillo: Muricec, ratpenat
• Moro: Sense batejar
• Mote: Malnom, nom
• Mu: Molt
• Mujereta: Home efeminat
• Muncho: Molt
• Murrio: Murri~
• Múrsica: Música

N

• Nano: fam. íd.
• Nene / Nenico: fam. Nen~
• Nengún: Cap
• Nenguno: Cap
• Nispolero*: Nespler~
• Noviaje: Noviatge~, prometatge
• Nublos: Núvols~
• Nuevecico: Nou, per estrenar
• Nulo: Ennuvolat
• Núo: Nus
• Nus: Ens
• Nusotros: Nosaltres

Ñ

• Ñora: Nyora~. Nòria

O

• Obispa: Vespa
• Ojosol: Insolació
• Oliscón: Tafaner
• Olisquear: Tafanejar
• Oliva*: íd.
• Olivera*: íd.
• Oraje: Oratge~
• Ostión: Cop, trompada, "hostiot"
• Ovedado: Laringe

P

• Pacencia: Paciència
• Paece / Paice: Sembla
• Paecer: Semblar
• Paere: Pare~
• Paine: Pinta
• Pajuato: Ximple, babau
• Pajuz: Pallús~, rebuig de la palla llarga
• Palante*: Cap endavant
• Palera*: íd. (figuera de moro)
• Palluelas: Varicel·la
• Palometa: íd.
• Pamplina: Camàndula, afalac
• Pandorga: íd. (simbomba)
• Panizo*: Panís~
• Panocha*: Panotxa de blat de moro
• Panocho*: Pertanyent o relatiu a l'horta de Múrcia
• Pansío: Pansit~
• Panzá: Panxada~, fart de menjar o de treballar
• Paparajote: Postres de massa fregida sobre fulla de llimoner. Cobriment, infart (cf. cat. 'paparotes')
• Parabla: Paraula~
• Parablero: Diccionari
• Paralís: íd.
• Parar*: Posar alguna cosa o algú dret o en posició vertical
• Pardal: íd.
• Parella: Genoll / Drap per netejar
• Pareta: Paret, mur que protegeix
• Parmera: Palmera
• Partior: Partidor~ d'una séquia, lloc on l'encarregat de la séquia reparteix l'aigua
• Parvá: Gran quantitat o munió
• Pava: Coliflor
• Pavor: Calor humida que desprèn qualsevol cosa
• Payo: Paio
• Pegaloso: Apegalós~
• Pegamín: Cola
• Pelotas: Pilotilles~, mandonguilles
• Pelufa: Borrissol de la roba
• Pepino: Nyanyo
• Pera: Bombeta
• Perdices: Cabdells d'enciam amanits
• Perero: Perer~
• Pereta*: íd., mena de pera petita i primerenca
• Peretero*: Arbre que produeix peretes
• Perfa: Pet
• Perfolla*: Pellorfa, fulla que cobreix el fruit del blat de moro, especialment quan és sec
• Perifollo: Guarniment
• Perigallo: Escala de peu
• Peripuesto: Mudat, tocat i posat
• Périto: Pèrit~
• Pero: Poma
• Perol: Cap
• Perola: íd.
• Perputa: Palput~, puput
• Perranía: Pedania
• Perras: Diners
• Pesambre: Disgust
• Pescatero: Pescater~
• Pésol*: íd. (Pèsol)
• Piazo: Tros, part
• Picaza*: Aixada o llegó petit que serveix per cavar (cf. cat. 'picassa'~)
• Picoesquina: Cantonada dun habitatge o edifici
• Picoleta*: íd.
• Picoso: Picant, que pica
• Pijá: Molt, extens, llarg
• Pijo*: Falca sense sentit obscè
• Pimentonar: íd.
• Piojera: Escassetat, plaga
• Pitera*: íd.
• Pitorro: Penis
• Platera: íd.
• Platicar*: Conversar, parlar
• Poblema: Problema
• Pofesional: Professional
• Pograma: Programa
• Poique: Perquè
• Pollizo: Pollís~
• Polsaguera: Polseguera~
• Porcel*: Nyanyo, porcí
• Porchá: Porxada~
• Porculero: col. Persona amoïnosa
• Pos: Doncs
• Postizas*: Postisses~
• Potra: Sort, bona sort
• Pozal: Poal~
• Predonar: Perdonar
• Prejudicar: Perjudicar
• Presidiór: President
• Probe: Pobre
• Puncha: Punxa~
• Punchoso: Punxant~

Q

• Quebrao: Herniat (ex. "El pobrecico está quebrao")
• Quemao: Cremada
• Quitao: Tret~ (ex. "Quitao eso lo demás os lo podeis llevar" 'Tret d'això tota la resta us la podeu endur')

R

• Rabiculao: col. Fer alguna cosa amb promptitud i lleugeresa
• Raiguero: Raiguer~
• Raijo*: Brot
• Rampa: íd., paràlisi transitòria de certs músculs
• Reblir: íd.
• Rebuche: Rebuig~
• Rebunche: Rebuig~
• Recalcar: íd. (també quan es colpeja una articulació i queda adolorida)
• Recincho*: Cenyidor d'espart
• Recio: Gran
• Recochineo: Regodeig
• Recogerse: Tornar a casa després d'haver sortit de passeig (cf. cat. 'recollir-se': retirar-se, entrar en lloc protegit)
• Refajo: Faldilla llarga de drap, brodada o no
• Refunfuñao: Enfadat
• Regalicia: Regalèssia~
• Regle: id., llistó dels paletes
• Regoldar: Reglotar~
• Regomello / Regomeyo*: Regomell~, disgust que no es revela, malestar físic que no arriba a ser dolor
• Regüeldo: Reglot~
• Reguera*: íd.
• Reluzángano: Lluerna
• Remijón: Remitjó~
• Remor: íd. (en murcià, també amb el sentit de nosa)
• Rempujar / Arrempujar: Empènyer
• Repelar: Escurar
• Repitajo: Tros insignificant d'una cosa
• Repizcar: Pessigar
• Repizco: Pessic
• Replaceta: íd., plaça petita
• Retratar: Fotografiar
• Retratista: Fotògraf
• Retrato: Fotografia
• Retruque: Retruc~
• Revenío: Ranci, aliment fet malbé (cf. cat. 'revingut'~)
• Rigión: Regió
• Rilera: Fila
• Rinrán*: Espècie de samfaina composta de pebrots, tomàquets, patates i bacallà o tonyina
• Roal: Rodal~, racó, porció de terreny. Tros. taca rodona
• Robín*: Roví~
• Rodá: Rodera
• Rodancha: Rodanxa~
• Rodrejo*: Dit de la fruita que no arriba a madurar
• Rujiar*: Ruixar~
• Rular: Rodar
• Rumbar*: Grunyir, especialment dit d'un gos (cf. cat. 'rumbar`)
• Rumbo: Grunyit de gos
• Rustir*: Menjar fent soroll (cf. cat. `rostir'~)

S

• Sais: Sis
• Salsear*: Ficar-se en els assumptes dels altres, fer-ne salsa
• Salsero*: Manefla
• Sanagustín/Salagustín: Llagost
• Sape: Veu per espantar els gats
• Saque: Capacitat d'ingerir grans quantitats d'aliment
• Sarpichío: Erupció lleu i passatgera a la pell
• Sarria*: íd.
• Sentir: íd. (en el sentit d'oïr)
• Sera: Recipient gran de pleita
• Serón: Albarda de pleita per a carregar-hi terra o pedra
• Ses*: íd.
• Seta: Bolet; col. Òrgan sexual femení.
• Setón: Tranquil, calmós
• Sigún: Segons
• Sirre: Xerri~
• Sisca*: íd.
• Soflama: íd., discurs exaltat
• Solaje: Solatge~
• Solanera: Solana~
• Somanta: Sumanta~
• Sopar: Tafanejar (cf. cat. 'sopar'~)
• Sopero: Curiós, tafaner
• Sumidor: Bononera
• Súpito: Sobtat
• Sus: Us (ex: "¿sus quereis callar?")
• Suspensar: Sospesar

T

• Tabacote: Cavalló, sotrac
• Tabla: Taula~ de conreu, divisió dels bancals
• Tablacho: Taula de fusta amb agafador per dividir aigües a les séquies (cf. cat. 'taulatxo'~)
• Tahúlla*: Tafulla~
• Tajá: Tall~
• Tápena*: Tàpera~
• Tapenera: Taperera~
• Tartaja: Quec
• Tati: Estigues (ex: "Tati quieto nenico")
• Telo: Tel~
• Tempranear: Dit de la fruita; madurar aviat
• Tericia: Sensació desagradable quan, per exemple, un guix fa soroll a la pissarra. Dentera (cf. cat. tiricia~)
• Terraje: Terra (cf. cat. 'terratge'~)
• Terratremo: Terratrèmol~
• Tina: íd.
• Tinajero*: Lloc on es tenen les gerres, càntirs, gerres i altres atuells per al servei de l'aigua potable
• Tío: Tractament de respecte a la gent gran, en àmbit rural (cf. val. "tío")
• Tirar: íd. (anar, dirirgir-se a; ex: "Tira p'anca tu tía")
• Tirria*: íd.
• Toballa: Tovallola~
• Toico: Diminutiu de tot
• Toña: Tonya~, coca rodona
• Toñina: Tonyina~
• Torrar: íd.
• Tortada: Pastís d'aniversari
• Tosera: Tossera~
• Tostón: Pesadesa, avorriment
• Tostones: Crispetes
• Trajilla: Atifell per a arrossegar terra
• Trajín: Embolic, merder
• Trajinar: Obrar, treballar, atrafegar-se
• Tramuso: Tramús~
• Traviscorneao: Es diu de quan dues peces o més no estan ben encaixades (ex: "Se me ha traviscorneao el hombro")
• Trebajar: Treballar~
• Trebajo: Treball~
• Trempano: Primerenc
• Tresmalle: Tresmall~
• Trola: Mentida
• Trolero: Mentider
• Tronaera: Molts trons, tempesta (cf. val. 'tronaera'~)
• Truje: Vestit, vaig portar
• Tusturrío: Molt passat de fregit
• Tutuvía: Cogullada (ocell)

U

• Ubio*: Jou per a llaurar (cf. arag. yubo)
• Uro: Euro
• Uséase: O sigui

V

• Vafada: Bafada~
• Vale: Breu descans (ex. "vamos a echar un vale y después seguimos")
• Varraco: v. Barraco
• Ventano: Porticó (cf. cat. 'finestró'~)
• Vidriola: Guardiola~
• Vira*: íd. (ratlla prima, vió d'una roba)
• Visco*: Visc~, vesc
• Viso: Roba interior femenina (cf. cat. 'bis'~)
• Vusotros: Vosaltres

Y

• Yesaire: Guixaire~
• Yubio: v. Ubio

Z

• Zafa*: Safa~
• Zagal*: Noi, jove
• Zamarrazo: Samarrada~
• Zamarro: Pinxo (cf. cat. 'samarro'~)
• Zanguango: Jove babau
• Zarangollo*: Fritada de carbassó, ceba i ou, als quals es poden afegir altres ingredients
• Zarzo: Prestatge o lleixa de bona mida, fet de canyes lligades
• Zenia: Molí fariner d'aigua situat a la llera d'un riu (cf. cat. 'sènia'~)
• Zikitrake: Joguina farcida de pólvora que en caure a terra produïa una petita explosió
• Zumbir: Amussar, incitar algun animal perquè ataqui
• Zuro*: Suro~
• Zurraera: Surra~
• Zurrío: So, soroll
• Zurrir: Sonar
• Zurrusco*: Vent fred molt penetrant

Referències

Fonts

• García Morales, A.; Sánchez López, I. Voces murcianas no incluidas en el vocabulario de García Soriano (en castellà). Madrid: RDT RAD Pop. I., 1945. 
• García Soriano, Justo. Vocabulario del dialecto murciano : con un estudio preliminar y un apéndice de documentos regionales (PDF) (en castellà). Madrid: C. Bermejo, 1932. 
• Ruiz Marín, Diego. Vocabulario de las hablas murcianas (en castellà). Múrcia: Consejería de Presidencia de la Región de Murcia, 2000. 
• Sánchez Máiquez, Ángel. El vocabulario del riego tradicional en el dialecto murciano (Revista) (en castellà). Múrcia: Azarbe, 2006. 
• Sevilla, Alberto. Vocabulario Murciano. Precedido de una introducción (en castellà). Múrcia: Sucesores de Nogués, 1919. 
• Vela Urrea, José María. Así se habló en Murcia: vocabulario murciano con ejemplos referenciados y dos vocabularios (murciano-castellano y castellano-murciano) (en castellà). Múrcia: Autoeditat, 2002. 
• Estudios de dialectologia murciana (PDF). Universitat de Múrcia (um.es), 16/7/2003.