Llista de vocabulari pallarès

Aquesta llista de vocabulari pallarès recull una mostra significativa de lèxic propi del pallarès, un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc occidental de la llengua i parlat al Pallars.

La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Referències.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

Abidriar: albirar
Abuixar: aquissar -llançar el gos contra algú- cf. aüixar: espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça
Açò: això
Adés: suara, fa poc
Antosta: envà
Aguell,-a: aquell,-a
Aguest,-a [aguet], aguestos,-es: aquest,-a
Aïna: qualsevol utensili de cuina per a contenir líquids
Aixalaus: deixalles de la cuina a la Vall d'Aneu
Aixalda: espurna de foc
Aixecar: eixugar, assecar
Apariar: adobar, reparar, arranjar
Arguila: argila
Arrullader: dit del sender de difícil accés
Arrullar, arrullar-se: deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall
Artic: artiga
Astí/ací: aquí
Atarterar: amuntegar
Aubricoc: albercoc
Aulesa: dolentia
Auvella: ovella
Avorar(-se): acostar(-se), atansar(-se), arrambar(-se)

B

Bagadeu, baladreu, balagueu: gamarús
Bandole(jar): es diu dels nens a qui agrada molt córrer, jugar...
Barbeiar: afaitar algú
Barruler: aranyoner
Baser, basera: lloc encimbellat, intransitable entre precipicis
Baürta: brossa, plantes de bosc baix
Batistiri: bateig
Batolla: bastó curt per batre la llet
Bedre: devesa en un pendent cobert d'arbres
Bengala: bastó corbat al cap per on l'agafen els ancians per ajudar-se a caminar
Berena [brena]: passacamí en rossellonès, menjar que hom porta per anar de camí o fora de casa
Blat de moro: en català nord-occidental milloc, panís
Bocafoscant (a): a entrada de fosc, a boca de nit
Boixeguer: camp de boixos
Borda: masia
Bordisc
Bornal: precipici
Borruscall: volva de neu
Broma: núvol
Brom: adj. ennuvolat
Buricec: v. Muricec
Buscalla: soca
Buscallada: cop de buscall

C

Cabrer, cabret?: gamarús
Cabusseta: tombarella
Cambuleta: capgirell, capitomba
Canaula: canyaula, collar de fusta per a estacar el bestiar, especialment vaques i bous
Cancarulla: vora, límit o marge en el qual se situa algú o quelcom i que perilla o està a punt de caure
Cardarnella: carxofa salvatge. També a Andorra
Centre: càntir, cànter
Carrereta: cama-sec
Carriscle: espinada, columna vertebral
Cascarres: boletes d'excrement, de brutícia, enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals
Catxapó: llorigat, conill xic
Cauba: balma
Cavall de serp: espiadimonis
Clavar: tancar amb clau la porta
Claviller: turmell, clavillar
Clop: pollancre
Cóm: recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, especialment del porc
Corniol: campaneta, flor primaveral
Cospí (i cospinera): fruit esfèric d'algunes plantes i que s'enganxa a la roba
Cullereta: capgròs, capbou, capdebou

D

Damont: damunt
Descurt, -a: despullat, -ada
Desfargat: amb la camisa fora del pantaló
Destacar: deslligar, deixar anar
Deu hores (les): menjar o refrigeri entre l'esmorzar i el dinar
Devontes: llavors, aleshores

E

Eixarravar: rentar superficialment
Eixir/ixir: sortir
Eixorrobit: eixerit
Emburna: albúrnia
Encamada: gambada, camada, passa llarga
Engarrapellar-se: enfilar-se
Enjovar: posar el jou a un parell de vaques, posar el collar i el jou a un parell d'animals
Enquitiar: molestar
Entrepussar: encepegar, entrebancar-se caminant
Esbalç: estimball
Escampa: escombra
Escarbonar: escarbotar els troncs i el carbó que hi ha en un foc per revifar-lo
Escarabat, -ada: que va ranc, que s'ha fet mal a la cama
Escarramar: eixarrancar
Escolrit,-ida
Escotofit
Escunçar: coincidir
Escurar: rentar plats
Esfarnegar
Esmolet: persona molt eixerida i llesta
Espassar-se (el temps): passar, cessar, el temps atmosfèric
Espatdaller: precipici
Espenallac: camamilla borda
Espergi: esquitx
Esporret
Espurlent: llampant, viu, brillant
Estacar: lligar, fermar
Estacader: estacador, cadena per estacar-fermar-les bèsties a la menjadora
Estoledor: resclosa
Estropat: endreçat, polit, ben adobat
Esvinçat: herniat

F

Faïna, fagina, fetgina: mostela, marta
Fargar-se: posar-se la camisa per dins
Farrat/ferrat: galleda v. Ferrada
Fato, -ta: beneit, -a
Fener: petit brollador d'aigua
Ferrada: galleda
Fonada: plana
Fraga: maduixa o fraula bosquetana
Freixera: freixe
Fuït: fugit
Fullat: fer fullats: tallar branques de freixe, que es conserven en bones condicions i són nutritives per a certs animals com vaques, conills... fins i tot alguns mesos després d'haver tallat l'arbre
Furro: esquerp, salvatge
Fust

G

Galapat: galàpet, gripau
Galeiar: celebrar una festa amb molt de soroll, salves d'escopeteria
Garganyot: nou del coll
Garrota: pastanaga
Gelamiques: fredolic
Gisca: aire molt fred
Goiat, -a: noi, minyó, xicot
Gormand, -a: persona a qui li agraden les llaminadures
Graire: gralla. instrument
Granussa: neu que cau amb flocs rodons
Greuler: boix grèvol
Grill: fil d'aigua que s'esmuny
Grius, esgrius, grífia, grífios de fred: esgarrifances de fred

J

Jaïlla: jeia. Tenir mala jaïlla
Jonquillo: 'jacint' és un gal·licisme que ha reemplaçat aquest castellanisme estès abans a tot Catalunya

L

Lego: castellanisme per aviat, d'hora
Leleiar: desvariejar
Llémets, llémens: llémena
Llera: galleda per a munyir
Lleu: prompte/aviat; de pressa o en poc temps
Llosat: teulat de lloses
Llossa: cullerot, cullera grossa per a servir
Lluent: llangardaix

M

Mai tant: no n'hi ha per tant
Maití: matí
Maitinar: matinar
Manxiula
Mascara: taca a la roba o la pell, amb carbó o estalzí
Matafaluga: anís
Medrar: créixer
Milloc: blat de moro, blat dindi
Moixarró: moixernó
Molla: adv. gens, gota
Molletes: a íd.
Monter: munt
Moscosa: llenega
Mosso: braç giratori acabat en anella per anar al foc
Murga: múrgola
Muricec: ratpenat, ratapinyada, ratapenera

N

Nyaupir: lladrar
Nyaupit: lladruc
Nyau-nyau: fer el

O

Orc: esquerp; estrany; lleig, dolent, repulsiu; beneitot, orni. "Fer l'orc" fer el beneit, fer coses irracionals
Ossa: os bru

P

Palpanear
Pana-rat: ratpenat, ratapinyada, ratapenera
Paniquella: mostela
Pantigana: llagost gros i verd
Penal: precipici
Pentipella: mallerenga
Perna: cuixa del ruc i, per extensió, d'un quadrúpede
Pernada: natjada o clatellada amb la mà o amb una espardenya
Pimentó: pebrot
Pletiu: plana on pastura el bestiar
Popa: pit, sina
Popar: mamar
Posella: relleix, prestatge, i esp. cavitat en una paret per a posar-hi utensilis
Préssic: préssec
Pior: pitjor
Pota de perdiu: cama de perdiu
Pota de rata: peu de rata
Potxó: petó, bes
Pui: puig

R

Rapat: grapat
Recossirar: recercar, procurar insistentment trobar algú o quelcom
Redó, -ona: rodó,-ona
Rellasca: corriol de pedres menudes
Remeiera
Retjo: fort; rígid
Rogle: rotllana
Roi, -ora: roig,-oja
Roïgó: tros de pa sec, rosegó
Ruella: rosella, roella

S

Sarnalla: sargantana
Sarramball: terrabastall, tabustoll
Saltigó, saltiretxo: saltamartí
Segall: cabrit d'entre sis i dotze mesos
Singratalla: sargantana
Siroll: soroll
Sirro: llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada
Supo-supo (fer): sortir al pas, seguir de prop

T

Talarany: teranyina, tela aranyina
Taleia: atalaia
Taleiar-se: adonar-se
Tamarro: animal imaginari que ix a la nit
Tarter / tartera: munt, gran nombre d'alguna cosa
Tintimpeira: mallerenga
Tremolina: vent arremolinat; esgarrifança?
Trepussar: encepegar, entrebancar-se caminant
Tribulossi: daltabaix; tripulació o soroll causats per l'excés de gent, de moviment, etc
Trincola: campaneta, esquelleta semblant a les que duen els muls i les cabres
Truitada: truita d'ous

V

Videllet
Vola: papallona
Volandreta: oreneta
Voliac: ratpenat, ratapinyada, ratapenera
Voliaina: papallona, esp. petita; aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt
Voliana: papallona

X

Xauar: ximar, xumar. beure molt de vi
Xolís: embotit fet amb la millor carn del porc
Xinar: estirar els cabells
Xiulit: xiulet, el so
Xurrac: xerrac
Xurracar: fer servir el xurrac

Referències

Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007.
El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.