Llistes satèl·lit àrabs
Les llistes satèl·lit àrabs eren partits polítics àrabs israelians formats amb el propòsit de donar suport electoral al Mapai (i més tard al Partit Laborista), tot i que també n'hi hagué una del Mapam, entre 1948 i mitjans dels anys setanta.[1][2][3][4] Entre les eleccions de 1949 i les eleccions de 1969, la major part del vot àrab israelià es va dividir entre els partits comunistes israelians Maki i Rakah (una escissió de predomini àrab del Maki el 1965, reconegut per la Unió Soviètica com el partit comunista oficial) i les llistes satèl·lit àrabs. Segons Rebecca Kook, Maki i Rakah eren considerats els únics partits que representaven realment els interessos àrabs fins que la Llista Progressista per la Pau obtingués dos escons a les eleccions de 1984.[2]
L'existència de les llistes àrabs es va produir, en part, perquè els àrabs van tenir prohibida la pertinença al Mapai fins al 1973.[5] A diferència dels partits polítics normals, aquests no estaven actius entre les eleccions.[6] La majoria de les llistes van sobreviure a més d'una elecció i totes van seguir les polítiques del seu mecenes Mapai.[3]
Segons Ilana Kaufman, les llistes àrabs «No eren pròpiament partits, sinó creacions electorals ad hoc per a l'elecció d'àrabs a la Kenésset».[7] Majid Al Haj escriu que l'objecte de les llistes «no era la mobilització política de les poblacions àrabs, sinó la captació de vots àrabs».[8]
El Partit Laborista va retirar el seu suport de la seva última llista satèl·lit, la Llista Àrab Unida, abans de les eleccions de 1981. L'Alineació, una aliança del Partit Laborista i Mapam, va veure com la seva part del vot àrab es triplicava a les eleccions,[9] mentre que la Llista Àrab Unida no va superar el llindar electoral. El Partit Àrab Democràtic, creat el 1988 com a escissió del Partit Laborista, va ocupar efectivament el seu lloc en l'àmbit polític.[10]
Relació de llistes satèl·lit àrabs
[modifica]- Agricultura i Desenvolupament (Mapai)
- Llista Àrab de Beduïns i Vilatans (Partit Laborista)
- Cooperació i Germandat (Mapai, Partit Laborista)
- Cooperació i Desenvolupament (Mapai)
- Llista Democràtica dels Àrabs Israelians (Mapai)
- Llista Democràtica de Natzaret (Mapai)
- Bloc Àrab Popular (Mapam)
- Progrés i Desenvolupament (Mapai, Partit Laborista)
- Progrés i Treball (Mapai)
- Llista Àrab Unida (Partit Laborista)
Referències
[modifica]- ↑ Uzi Rebhun & Chaim Isaac Waxman (2004) Jews in Israel: Contemporary Social and Cultural Patterns, University Press of New England, p356
«Disminució gradual del poder electoral de les llistes satèl·lit, (és a dir, partits menors que s'alineen amb un gran partit per a formar un bloc) fins a la seva última desaparició a les eleccions de 1984. Els vots que anteriorment havien anat a aquests partits anar als partits sionistes o al Partit Comunista i als partits nacionals àrabs de nou format.» - ↑ 2,0 2,1 Rebecca Kook: «Per a les set primeres eleccions, a majoria dels vots àrabs es van repartir entre el partit comunista israelià (després Maki es va convertir en Rakach i més endavant es va convertir en Hadaix) i diverses llistes de satèl·lits de Mapai i Mapam. Aquestes eren les llistes formades pels dos principals partits d'esquerres encapçalades per candidats àrabs. Eren però, a tots els efectes, extensions dels partits líders en termes de posicions i alineació de la coalició, que normalment es descriuen com a llistes satèl·lit a causa de la relació de mecenatge entre ells i Mapai. El partit, tanmateix, va ser considerat durant molt de temps l'únic partit que va representar veritablement els interessos àrabs fins a l'aparició de la Llista Progressista per la Pau el 1984.»; in Israel in Comparative Perspective: Challenging the Conventional Wisdom, edited by Michael N. Barnett, p.214
- ↑ 3,0 3,1 As'ad Ghanem: «La majoria de les llistes van ser establertes pel Mapai sota el lideratge de Ben-Gurion. La majoria van durar més d'un mandat i totes depenien dels líders de Mapai".The Palestinian-Arab Minority in Israel, 1948-2000: A Political Study, As'ad Ghanem, p.41
- ↑ Israel at the Crossroads, editat per Efraim Karsh, Gregory S. Mahler, p.157
- ↑ Palestinian Citizens in an Ethnic Jewish State: Identities in Conflict, Nadim N. Rouhana, p.96
- ↑ Rael Jean Isaac, «Les llistes afiliades a Mapai no estaven actives entre eleccions, sinó que es van formar organitzacions ad hoc a la vigília de les eleccions per assegurar l'elecció de líders específics».; a Party and Politics in Israel: Three Visions of a Jewish State, p.173, Addison-Wesley Longman Limited, 1981
- ↑ Ilana Kaufman: «Les llistes àrabs, com el seu nom indica, no eren partits propis, sinó disposicions electorals ad hoc per a l'elecció dels àrabs a la Kenésset.»; a Arab National Communism in the Jewish State, p.82
- ↑ Majid Al Haj: «Fins a finals dels anys seixanta, les llistes satèl·lit àrabs a la Kenésset eren un dels instruments més eficients per a canalitzar els vots àrabs. Aquestes llistes de satèl·lits van ser iniciades i tenien el suport dels partits sionistes, principalment Mapai-Laborista, que va ser la principal força política fins al 1977. L'objectiu d'aquestes llistes no va ser la mobilització política de la població àrab sinó la captació de vots àrabs.»; a Immigration and Ethnic Formation in a Deeply Divided Society, p.64
- ↑ Bernard Reich & David H Goldberg (2008) Historical Dictionary of Israel, p. 45
- ↑ Ghanem, p. 42