Llorenç Delcasso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | d. 18 desembre 1739  la Cabanassa (Conflent) |
| Mort | ? |
 Diputat a la Convenció Nacional | |
| 13 d'agost del 1793 – 26 d'octubre del 1795 | |
| Diputat al Consell dels Cinc-Cents | |
| 13 d'octubre del 1795 – 20 de maig del 1797 | |
| Circumscripció | Pirineus Orientals |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | sacerdot catòlic, polític |
Denis Llorenç Delcasso (Sant Pere dels Forcats, 18 de desembre del 1739 [nt 1] - La Cabanassa, ?) va ser un religiós nord-català secularitzat que fou elegit diputat a la Primera República Francesa.[1]
Biografia
[modifica]Laurent Delcasso seguí els estudis eclesiàstics i es doctorà en teologia. Era jutge de pau i rector de Montlluís quan, el 4 de setembre del 1792, va ser elegit primer diputat suplent del departament dels Pirineus Orientals a la Convenció (per 23 vots sobre 153 d'emesos). La condemna a mort del titular Joan Bonaventura Birotteau li permeté d'ocupar el seu lloc. Es casà al cap de poc. L'agost del 1793, el seu coneixement del terreny de la Perxa, on tenia propietats, li permeteren assessorar [2] Josep Cassanyes i el general Dagobert en la batalla del coll de la Perxa. El 12 de maig del 1794 [3] presentà una carta al Comitè de Salvació Pública, coincident amb una memòria similar del general Dugommier, que demanava l'annexió de Catalunya o, si més no, de la Baixa Cerdanya. Creia que els francesos es podien aprofitar de la tradicional animadversió entre castellans i catalans, i proposava de guanyar-se aquests darrers mitjançant l'ús del català i el record de les guerres passades entre uns i altres. La qüestió, però, es complicà quan es començà a debatre [2][Enllaç no actiu] el concepte dels aiguavessants, i de si no era més natural passar la Vall d'Aran a dominació francesa a canvi de traspassar l'Alta Cerdanya als espanyols; a la fi, res no se'n seguí. El 13 d'octubre del 1795 va ser elegit pel Consell dels Cinc-cents, d'on formà part fins que el 16 de maig del 1797 va ser nomenat "caissier de la Monnaie" [4] de Perpinyà. No havent pres possessió d'aquest càrrec, sembla que pel rebuig popular a un (ex)sacerdot casat, l'1 de març del 1798 hom el reemplaçà per Francesc Bonaventura Aragó, pare dels quatre germans Aragó, un dels quals també esdevindria "caissier" de Perpinyà posteriorment.[5]
La Cabanassa i Sant Pere dels Forcats li han dedicat sengles carrers.
Notes
[modifica]- ↑ Algunes fonts el fan nascut a Sant Pere dels Forcats, com la plana de l'Assemblea Francesa; altres, com la GREC, a la veïna Cabanassa (i amb una data de naixement diferent, el 1740); vista la fiabilitat per a les dades de la Catalunya del Nord d'una font i de l'altra, sembla més versemblant la primera, a falta de més confirmació. Una plana particular [1] Arxivat 2010-01-22 a Wayback Machine. dedicada a La Cabanassa també n'indica aquest origen, però sense posar en què basa l'atribució.
Referències
[modifica]- ↑ «Llorenç Delcasso». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Les combats du col de la Perche, per Bernard Prats» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015]. citant Brousse, Emmanuel. La Cerdagne Française. Perpinyà: L'Indépendant, 1895.
- ↑ Vigo, Emili. «La carta de Delcasso». A: La Política catalana del Gran Comitè de Salut Pública. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1956, p. 34-35.
- ↑ «Notes sobre el nomenament a "caissier de la Monnaie"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Fitxa i biografia al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
 | ||
| ||