Llorenç Millo Casas

Llorenç Millo Casas
Biografia
Naixement	8 novembre 1924 ; el Villar (la Serrania)
Mort	10 febrer 1998 (73 anys); Hobart (Austràlia)
Activitat
Ocupació	advocat, escriptor

Lorenzo Millo Casas va ser un advocat, escriptor i gastrònom, que va nàixer a El Villar del Arzobispo (València) l'any 1924. Va morir a Hobart, Tasmània (Austràlia) l'any 1998.

Son pare va ser Lorenzo Millo Genovés, que era el secretari de l'Ajuntament d'El Villar en l'any del seu naixement. Sa mare, Aurora Casas, era mestra a les Escoles Públiques del mateix poble. Tanmateix, Lorenzo va passar quasi tota la seua vida a València, on la seua la família es va traslladar al poc temps de nàixer aquest. Va cursar els seus estudis de primària i batxillerat a l'institut Lluís Vives de València i es va llicenciar en Dret per la Universitat de València en 1958, especialitzant-se en Dret Alimentari.

Va començar la seua activitat professional com assessor de Dret Alimentari en l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, organisme dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Al mateix institut i al mateix temps, va començar la seua activitat docent com a professor de Legislació Alimentària, impartint cursos de Dret Alimentari en el màster sobre Ciència i Enginyeria d'Aliments en la Universitat Politècnica de València. També va impartir les seues classes en la Universitat de Salamanca i en la Universitat de La Serena (Xile) i a partir de 1988 va exercir com a assessor i professor en legislació alimentària en l'Institut Tecnològic Agroalimentari, AINIA, que acabava de ser creat.

Va treballar per a la FAO a la ciutat de Roma (Itàlia) on va dirigir els estudis comparats sobre la legislació alimentària per a Llatinoamèrica i entre 1976 i 1978 va exercir com a consultor en l'elaboració del Codex Alimentarius. També va publicar la Legislació Alimentària Espanyola, així com nombrosos articles en revistes especialitzades, nacionals i estrangeres sobre aquesta matèria.

L'any 1973 va publicar els seus dos primers llibres Divagaciones sobre la gastronomía clásica: los peces i Divagaciones sobre la gastronomía clásica: la caza y las carnes. En aquests dos llibres, que son reculls dels articles que havia anat publicant a la premsa local, Millo trau a la llum les arrels hel·lèniques i romanes de la gastronomia mediterrània.

Durant la seua estada a Roma va escriure Roma paseada, una guia curiosa sobre alguns racons de la capital italiana.

Degut al seu interès i coneixement en el món de la gastronomia, va publicar nombrosos articles sobre el tema en diverses revistes i periòdics, sent reconegut amb el premi Rupert de Nola que se li va atorgar l'any 1982.

L'obra magna de Millo, que el consagra com al major expert en gastronomia Valenciana de l'època és Gastronomia de la Comunitat Valenciana, publicat en 1992. En aquesta obra d'investigació culinària, l'autor recull els usos i costums del poble valencià en la taula i receptes de diferents especialitats. Després d'aquesta obra encara va escriure algunes més relacionades amb la cuina valenciana com Arroces, Cocina Valenciana, Técnicas tradicionales de cocina, Gastronomia Valenciana, una obra monogràfica sobre La Paella i la seua obra pòstuma Cocina Regional Valenciana.

Lorenzo Millo també va escriure llibres en la seua llengua vernacla. Així en 1984 publica La taula i la cuina, que va rebre el Premi Nacional de Gastronomia en 1985, sent la primera vegada que el Ministeri d'Indústria i Comerç atorgava aquesta distinció a una obra no escrita en castellà. També escriuria en valencià les obres El trinquet, Carrers i racons de València, El joc de la pilota o Els veïns de dalt.

Des de 1959 fins a l'any 1976 va tindre una secció setmanal al periòdic Las Provincias de València titulada La partida del dissabte, on feia la crònica de les partides jugades cada dissabte al Trinquet de Pelayo i acostava al lector aficionat els resultats i l'anecdotari del món de la Pilota.^[1]

Va ingressar en l'Acadèmia Espanyola de Gastronomia l'any 1989, on, després de la lectura del seu discurs de recepció, va passar a ocupar la butaca de Josep Pla, al qual considerava un mestre i el llibre del qual El que hem menjat va ser fins al final el seu llibre de capçalera.

Lorenzo Millo va ser un gran gastrònom i va exercir com a tal fins al final dels seus dies, ja que va morir a bord del Queen Elizabeth II, a l'illa de Tasmània en les mars del Sud, el 10 de febrer de 1998, quan preparava el llibre La vuelta al mundo de un gastrónomo.^[2]

Publicacions

Divagaciones sobre gastronomía clásica: la caza y las carnes, València, Prometeo, 1974 (reed. El banquete de la caza y los asados, Sant Sebastià, 1995)
Divagaciones sobre gastronomía clásica: los pescados, València, Prometeo, 1974 (reed.
El banquete del mar, Sant Sebastià, 1995)
El Trinquet, València, Prometeo, 1974
Legislación Alimentaria Española, Madrid, Editoriales de Derecho Reunidas, 1976
Roma paseada, València, Prometeo, 1978
Carrers i racons de València: guia d'aquesta ciutat per a passejants ociosos i parsimoniosos, o amb pocs diners, València, Nacher, 1980
El joc de pilota, València, Eliseu Climent, 1982
Septem coquiorum convivium: El banquete de los siete cocineros, Barcelona, Laia, 1983
La taula i la cuina, València, Diputació Provincial, 1984
Els veins de dalt, València, Bullent, 1987
Técnicas tradicionales de la cocina, València, Associació de Científics y tecnòlegs d'Aliments d'Alacant, Castelló i València, 1990
Gastronomía, manual y guía para uso de yuppies y ejecutivos perplejos o incautos, Madrid, Pirámide, 1990
Gastronomía, Madrid, Pirámide, 1990
Arroz, Madrid, El País-Aguilar, 1992
La gastronomía de la Comunidad Valenciana, Castelló, Prensa Valenciana, 1992
Cocina Valenciana, Madrid, Everest, 1995
La paella, Sant Sebastià, R&B, 1997
Introducción al Derecho alimentario, València, Universitat Politècnica, 1997
Naturalmente frutos secos, Burgos, Berceo, 1997
Gastronomía Valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, 1997
Die beliebtesten spanischen Gerichte, León, Everest, 1998
Alicante y la Costa Blanca, Barcelona, ONCE, 2000; amb F. Esteve Ramírez i R. Duro, Alicante: Costa Blanca y comarcas del interior, Madrid, Anaya Touring Club, 2000.

Bibliografia

F. Signes, “La Valenciana ha estat sempre una cuina pobra”, en Las Provincias (València), Secció cultural (1974)
V. L. Simó Santonja, Diccionario gastrosófico Valenciano, València, Artes Gráficas Soler, 1978, pàgs. 37, 73, 78-81 y 91-93
O. Real, “Lorenzo Millo y su Roma paseada”, en Levante (València), 21 de octubre de 1978
R. Bellveser, “La Valencia de Lorenzo Millo”, en Las Provincias (València), 1980
J. Fuster, “La ciutat de Lorenzo Millo”, en Semanal La Glorieta (València), 1980
A. Vergara, Comer en el País Valencià, València, Penthalon, 1981, pág. 49
F. G. Seijo Alonso, La cocina Valenciana, Alacant, Ediciones Seijo, 1981, pàg. 41
C. Viadel, Croniques gastronomiques, València, Ajuntament, 1987, pàgs. 28-42
A. Colman, Cocina Catalana, Barcelona, Ediciones Martínez Roca, 1989, pàgs. 13, 42, 210 y 322
Cronistas Gastronómicos, Madrid, Imagen Uno Comunicación, 1989, pàgs. 50-51
V. Abad, Historia de la Naranja, Prensa Valenciana, 1991, pàgs. 441-459
A. Vergara, España Dulce: Valencia, Madrid, El País-Santillana, 1996, pàgs. 12-13, 19 y 22
A. Ureña i I. Guerrero, Menjar i gaudir a la Vall d'Albaida, vol. I, Ontinyent (València), Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, 1997, pàg. 136
O. Romero, “La Paella es la principal aportación de los Valencianos a la gastronomía universal”, en Levante (València), Cultura, 2 de juliol de 1997, pàg. 65
R. Marí, “Las editoriales apuestan por la gastronomía, La cocina Valenciana de Lorenzo Millo”, en Las Provincias (València), 26 de octubre de 1999
“Perez Casado, ex alcalde de València presenta el libro póstumo de Lorenzo Millo La cocina Valenciana”, en Levante (València), 23 d'octubre de 1999
R. Mármol, Los sabores del Arroz, València, Florazar, 2000, pàgs. 7 y 15-17
E. Piera, La Cocina Valenciana, València, Bromera, 2002, pàgs. 19 y 95
El gran libro de la Cocina Española; León, Everest, 2003, pàgs. 286- 288 y 927
M. Sen, Nuestra Cocina: Comunidad Valenciana, vol. III, Barcelona, Ciro Ediciones, 2004, pàg. 6
A. Vergara, Anuario Gastronómico de la Comunidad Valenciana 2004-2005, València, Gratacels Edicions, 2004, pàgs. 127 y 179
Q. Dacosta, Arroces contemporáneos, Barcelona, Montagud Editores, 2005, pàg. 15
C. Millo, Dónde comer bien en la Comunidad Valenciana, León, Everest, 2005, pàg. 86
A. Vergara, Anuario Gastronómico de la Comunidad Valenciana 2006, València, Gratacels Edicions, 2005, pàgs. 168, 188 y 250
A. Vergara, Anuario Gastronómico de la Comunidad Valenciana 2007, València, Gratacels Edicions, 2006, pàg. 44
Guías gastronómicas de la Comunitat Valenciana. La cocina comarca a comarca, Barcelona, Ciro Ediciones, 2007, t. I, pàgs. 17-18, t. II, pàg. 61, t. IV, pàg. 62, t. VIII, pàg. 7, t. IX, pàg. 9, t. XVI, pàg. 65, y t. XVIII, pàg. 6
A. Vergara, Anuario de la cocina de Comunitat Valenciana 2008, València, Prensa Valenciana, 2007, pàgs. 262-265.

Referències

↑ «La partida del dissabte». Pilotaviu.com. [Consulta: 28 juny 2023].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Lorenzo Millo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 juny 2023].

[1] «La partida del dissabte». Pilotaviu.com. [Consulta: 28 juny 2023].^{[Enllaç no actiu]}

[2] «Lorenzo Millo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 juny 2023].

[1]

[2]