Vés al contingut

Lluís Estañ Alfosea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Estañ Alfosea
Biografia
Naixement21 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Callosa de Segura (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Callosa de Segura (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Popular de la República Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Lluís Estañ Alfosea (Callosa de Segura, 21 de febrer de 191710 de desembre de 2010) va ser un valencià, ex lluitador republicà, exiliat i supervivent dels camps de concentració nazis.[1]

En esclatar la guerra civil espanyola es va allistar voluntari a l'Exèrcit Popular de la República. Va ingressar a l'Escola d'Oficials i va obtenir el grau de tinent d'intendència. Aleshores fou destinat a Catalunya, on el va sorprendre el final de la guerra.

Durant la retirada va travessar la frontera i fou internat al camp d'Argelers. En esclatar la Segona Guerra Mundial va ingressar a les companyies de treballadors de l'exèrcit francès. La seva companyia fou capturada per la Wehrmacht després de la batalla de Dunkerque. Fou conduït amb la seva unitat al Stalag XII-D a Trier (Alemanya), però el 25 de gener de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen, on li fou adjudicat el número de pres 4375. Hi va romandre fins a gener del 1945, quan fou traslladat al camp de Gusen, on hi va romandre fins a l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945.

A França es va casar amb María Guilló, originària de Callosa de Segura, amb qui va tenir dos fills. Cap el 1950 van tornar a Espanya.[2]

El seu testimoni fou recollit per Montserrat Llor Serra al llibre Vivos en el Averno nazi,[3] on recull els testimonis d'una vintena de supervivents dels camps. Ell i els altres dos supervivents valencians de Mauthausen, Francesc Aura Boronat i Francesc Batiste Baila, van rebre el premi a la millor contribució cívica als XIV Premis Turia.[4]

Des de 2005 té un carrer dedicat a Callosa de Segura.[5]

Referències

[modifica]