Lluís Ferrant i Llausàs
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Lluís Ferrant i Llausàs 6 novembre 1806  Barcelona | ||
| Mort | 29 juny 1868 (61 anys) Madrid | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Art | pintura | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Moviment | Costumisme | ||
| Alumnes | Manuel Nao, Alejandro Ferrant y Fischermans i José María López y Pascual | ||
| Família | |||
| Germans | Ferran Ferrant i Llausàs | ||
Lluís Ferrant i Llausàs (Barcelona, 6 de novembre de 1806 - Madrid, 29 de juny de 1868) va ser un pintor català establert a Madrid. Membre d'una important dinastia d'artistes, va ser germà del pintor Ferran Ferrant i Llausàs i oncle i mestre d'Alejandro Ferrant y Fischermans. Va estar sota la protecció de l'infant Sebastià de Borbó i, més tard, va ser pintor de cambra de la reina Isabel II.
Biografia
[modifica]Va néixer a Barcelona el 6 de novembre de 1806, fill de Lluís Ferrant i Vallès i de Gaietana Llausàs i Anguita.[1] La seva família estava molt vinculada amb el món artístic,[2] i possiblement va tenir contacte amb l'art en el taller del seu oncle, l'escultor i dissenyador de mobles Adrià Ferrant, a Palma, on s'havia traslladat la família vers 1811 i d'on va retornar a Barcelona el 1821.[3]
Va iniciar estudis artístics amb Juan Antonio Ribera i a les classes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[4] Va finalitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Pintura, el curs de 1830-1831.[2] Acabada l'etapa formativa, va rebre una pensió de 10.000 rals de l'infant Sebastià Gabriel de Borbó per continuar estudis a Itàlia,[1] que va compartir amb el seu germà Ferran, i que va rebre anualment durant deu anys. El 1842, el rei Ferran II va fer-lo acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols.[4]
Torna a Espanya a finals de 1843,[1] va continuar sota la protecció de l'infant Sebastià, i el 1848 va ser nomenat pintor de cambra honorari d'Isabel II, i professor auxiliar d'estudis elementals de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran,[2] ascendit a numerari el 18 de març de 1857.[4] El 1848 també col·laborà amb altres pintors en el projecte de José de Madrazo de la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, amb una representació del rei Sanç IV de Castella.[2] El 1861 va guanyar la plaça de professor supernumerari a l'Escola Superior de Pintura. També va ser membre de Reial Acadèmia de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia d'Arqueologia i Geografia del príncep Alfons.[4]
En l'àmbit personal, va casar-se amb la vídua del seu germà i es va convertir en tutor del seu nebot Alejandro,[2] també pintor, a qui es va encarregar de formar amb detall.[3] Lluís Ferrant va morir a Madrid el 29 de juny de 1868,[3] víctima d'una inflamació del fetge.[4]
Obres
[modifica]- Pintures religiosas
- La negació de Sant Pere
- La Verge
- Sant Joan i les Tres Maries al peu de la Creu
- Sant Sebastià
- Santa Cristina
- Tobies i el seu pare amb l'àngel
- Adam i Eva davant del cadàver d'Abel
- Pintures històriques
- Miquel Àngel i el papa Urbà
- Cervantes fet presoner i conduït a Alger
- Pintures literàries
- Cervantes escrivint el Quixot
- Mitològiques
- Mercuri endormiscant Argos
- Pintures costumistes
- Gaiters napolitans
- Italianes en oració
- Al·legories de caràcter oficial
- Retrats
- Diferents membres de la família reial d'Isabel II
- Els seus nebots Alejandro i Luis
- Sanç IV el Brau, rei de Castella (depòsit del Museu del Prado a la Capitania General de Barcelona)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Padilla Blanco, Blanca María «Luis Ferrant, artista de época isabelina». Cuadernos de arte de la Universidad de Granada, vol. 36, 2005, pàg. 168-169.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ferrant y Llausás, Luis» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 González Zymla, Herbert. «Luis Ferrant y Llausás» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ossorio Bernard, Manuel. Galería biografica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta de Ramón Moreno, 1868, p. 242-244.
