Vés al contingut

Lluís Maria Saumells i Panadés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís Maria Saumells Panadés)
Plantilla:Infotaula personaLluís Maria Saumells i Panadés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Gironella (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1999 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRobert Saumells Panadés Modifica el valor a Wikidata

Lluís Maria Saumells i Panadés (Gironella, 12 de març de 1915 - Tarragona, 11 de juny de 1999) va ser un pintor, dibuixant i escultor català. És un dels artistes de la renovació catòlica posterior a la Segona Guerra Mundial, continuador de l'esperit de les avantguardes.

Va exposar a Catalunya, a Castella, França, Suïssa, Alemanya, Suècia i l'Amèrica del Nord. Va ser premiat en diversos certàmens i actualment té obres en nombrosos museus. L'any 1958 fou seleccionat a la 41a Mostra Internacional patrocinada per la fundació Carnegie, a Pittsburgh.[1]

Biografia

[modifica]

Lluís M. Saumells va néixer a Gironella el 12 de març de 1915. Era el cinquè de sis germans, fills de Salvador Saumells Marimon, mestre nacional, i de Joana Panadés Terré, també mestra nacional, de Tarragona. El matrimoni Saumells havia arribat a Gironella per fer-se càrrec de les escoles de nens i nenes de la vila cap a 1907, i hi visqueren fins cap a 1925.[2] Després la família es va traslladar a Reus, i més endavant, als 16 anys, a Tarragona, fins al 1935, quan va tornar a Barcelona. Va passar la Guerra Civil a Gironella, i quan va acabar va tornar a Tarragona. Entre 1946 i 1948 va ser a París, per ampliar estudis i donar-se a conèixer.[3]

Monument a la Batalla de l'Ebre, Tortosa, de Lluís Maria Saumells

El 1954 fou nomenat director de l'Escola-taller d'Art de Tarragona, on exercí la tasca docent. Va rebre, entre d'altres, els premis Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (1958) i el Ciutat de Barcelona d'escultura (1970). De les seves obres, cal destacar el monument de Jaume I, a Salou.[3] i el monument a la Batalla de l'Ebre, a Tortosa (1966): El 27 de novembre de 1962, l'escultor, llavors director de l'Escola Taller d'Art de la Diputació, va ser convocat pel governador civil a una reunió, amb el president de la diputació i l'alcalde de Tortosa, en la qual se li va encarregar la maqueta del futur monument franquista a la batalla de l'Ebre. Sis dies més tard la maqueta estava conclosa i fou portada pel governador civil a Madrid[4]

Obra pública en museus i altres institucions

[modifica]

Els següents museus i institucions disposen d'obra pública de Lluís M. Saumells:[1]

  • Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Crucifix i Sant Ramon de Penyafort (relleu), en bronze (1959)
  • Frankfurter Kunstkabinett Hanna Bekker vom Rath. Frankfurt Göteborgs Konstmuseum
  • MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
  • Museu Abelló (Mollet del Vallès)
  • Museo de Arte Contemporáneo de Madrid
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao
  • Museu Fundació Juan March de Palma
  • Museo Provincial de Huesca
  • National Temple of Washington. Diversos crucifixos
  • Església de la Porciúncula, Palma. (Crucifix)
  • Panteó-cripta de la família March, Palma. (Crucifix 1967). (Crucifix vista anterior i posterior)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Baixeras Sastre, Enric. «Saumells». Museu d'Art Modern de Tarragona. [Consulta: 3 abril 2016].
  2. Busquets i Castella, Josep; edició a cura d'Antoni Caselles i. L'Església de Santa Maria de Bassacs : cinquantè aniversari (1962-2012). 1ª ed. 2ª reimp.. [Gironella, Barcelona]: Parròquia de Santa Maria de Bassacs, 2012. ISBN 978-84-89751-99-6. 
  3. 3,0 3,1 «Lluís Maria Saumells i Panadès». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Cosme, Publicado por Mª Ángeles Muñoz. «LA POLÉMICA ESTÁ SERVIDA» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Baixeras Sastre, Enric. Lluís Maria Saumells. 1915-1999. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2007, p. 148. ISBN 978-84-95835-61-1.