Vés al contingut

Lluís Rigalt i Farriols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís Rigalt)
Plantilla:Infotaula personaLluís Rigalt i Farriols

Ramon Vives i Ayné, Retrat de Lluís Rigalt i Farriols (1840), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1814 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1894 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Lloc de treball Barcelona (1829–1894) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artpintura, dibuix i gravat de paisatge
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Obres destacables

Ruïnes, exposat al MNAC

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894 [1]) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Biografia

[modifica]

Fill de Maria dels Angels Farriols i Pau Rigalt, professor de perspectiva i paisatge de l'escola oficial de la Llotja de Barcelona, es formà allà i a Madrid, amb Pérez Villaamil. Successor del seu pare a l'escola de Llotja (1845), de la que arribaria a director entre 1871 i 1877 i director interí entre 1880 i 1887. També en fou professor, entre 1850 i 1893,[2] conegué la França de l'escola de Barbizon1. L'etapa més activa com a pintor s'esdevingué entre 1850 i 1860, quan viatjant per tot Catalunya dibuixà els seus paisatges i monuments. Va morir a Barcelona el 1894, pocs mesos després d'esdevenir soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc. Casat amb Maria Anna Cortiella varen ser pares d'Agustí Rigalt i Cortiella, també es dedicaria a la pintura.

Obra

[modifica]

Fou l'autèntic patriarca del paisatgisme romàntic català, juntament amb Josep Planella, en olis minuciosos i elegants que reelaborava idealitzant el paisatges originals. La seva obra com a dibuixant és ingent (només a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que ell fou membre, ja n'hi ha vora set-cents) i és fruit dels seus viatges, sobretot estivals, per Catalunya i pel sud de França; el resultat fou un retrat fidelíssim del país i d'una gran qualitat.

Publicà obres didàctiques i un eclèctic Album enciclopédico-pintoresco de Industriales (1857). És també representat al MNAC de Barcelona, al Museu d'Història de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i a altres museus de Martorell, Mataró, a la Fundación Santander, la Biblioteca de Catalunya -on a més de dibuixos s'hi conserven matrius seves d'aiguafort-, etc.

Com a decorador, decorà les habitacions de la reina Isabel amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1845 i el teatre de la Vila de Gràcia el 1850.

A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[3]

Publicacions

[modifica]
Paisatge (Rigalt).
  • 1857 - Álbum enciclopédico de las artes industriales
  • 1863 - Cartipacio de dibujos
  • 1884 - Álbum gráfico de artes y oficios

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Defuncions.Any 1894.Registre núm.3282.Jutjat "Lonja".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 18-04-1894. [Consulta: 26 febrer 2020].
  2. ↑ «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
  3. ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.146. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Rigalt i Farriols
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Rigalt_i_Farriols&oldid=32932482»