Lluís Sagnier i Nadal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1830  Barcelona |
| Mort | 28 maig 1913 (82/83 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, jurista |
| Gènere | Història |
| Família | |
| Fills | Enric Sagnier i Villavecchia, Joaquim Sagnier i Villavecchia |
| Parents | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, net Manuel Sagnier i Vidal-Ribas, net Ignasi Sagnier i Vidal-Ribas, net Josep Maria Sagnier i Sanjuanena, net |
Lluís Sagnier i Nadal (Barcelona, 1830 - Barcelona, 28 de maig de 1913)[1] fou un jurista i literat català.
Biografia
[modifica]Va seguir la carrera de lleis a la seva ciutat, conreant alhora els estudis d'erudició clàssica i la música, i va destacar especialment en el coneixement de la llengua grega. Va ser deixeble del Josep Balari, catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona, seguint, com a oient, gairebé tots els cursos que va explicar aquell hel·lenista durant la seva llarga vida acadèmica.
Aquests coneixements va acumular Sagnier i Nadal amb aquesta assídua aplicació, va poder donar les seves notables versions castellanes de Xenofont, Anacreont i Dimitros Vikelas, publicades successivament a Barcelona el 1889-91 i 1896. L'hel·lenista Lluís Segalà, en la seva obra El Renacimiento Helénico en Cataluñya (Barcelona, 1916; discurs inaugural de curs 1916-1917), va elogiar la traducció de la novel·la Lukis Laras de Vikelas feta per Sagnier.[2] Vikelas va ser un dels autors grecs més detscats de finals del segle xix, i Lukis Laras, la seva obra més difosa, traduïda a deu llengües.[3]
Va ser president del Reial Conservatori de Música del Liceu d'Isabel II, i durant vint-i-dos anys consecutius va formar part de la Junta Directiva de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, de la qual era president en ocórrer la seva mort.[4]
Afiliat al partit conservador, fou considerat sempre a Barcelona com un veritable home representatiu de totes les virtuts cíviques i de totes les abnegacions ciutadanes. Va formar part del famós Ajuntament anomenat «dels notables que el 1865 va nomenar el capità general de Catalunya, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (comte de Cheste), per donar exemple de moralitat administrativa i d'austeritat públic». Va figurar després a tots els Ajuntaments de la Reial ordre que es van constituir a Barcelona després d'èpoques d'anarquia o desordre. L'any 1911, amb motiu del 50è aniversari de la seva primera entrada a la Junta de la Caixa d'Estalvis de Barcelona, aquesta entitat li va retre un homenatge públic.
La família Sagnier
[modifica]Lluís Sagnier i Nadal era d'ascendència francesa per part de pare: el seu avi, Louis Sagnier, era de l'Alvèrnia i va establir-se a Barcelona a mitjans del segle xviii.[4] La seva mare, Rosa Nadal i Dodero,[5] va aportar a la família un patrimoni notable, fruit de l'herència dels seus pares i dels seus tres marits: Lluís Sagnier i Vidal,[6] Josep Maignon i Bonfil i Erasme Gassó i de Janer. Ell va casar-se amb Clementina Villavecchia i Busquets i van tenir vuit fills. Un d'ells, Enric Sagnier, nascut el 1858, va ser un reconegut arquitecte. Un altre, Joaquim Sagnier, va ser alcalde de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de defunció de Lluís Sagnier i Nadal» (en castellà). FamilySearch, 28-05-1913. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Segalá i Estalella, Luis. El Renacimiento Helénico en Cataluña - Discurso inaugural curso 1916-1917 (pdf) (en castellà). Universitat de Barcelona, 2016 [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ Gestí, Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2015) (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 9788449059742 [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Roca-Cusachs, Lluís; Roca Moreso, Helena. Casa Sagnier: Història i arquitectura (pdf), 2011 [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Luis Sagnier Vidal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 1239. (ISBN 84-239-4552-9)