Vés al contingut

Lluís Serrahima i Villavecchia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Serrahima i Villavecchia
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 2020 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (agrup. 4a, Via Sant Josep, tomba menor 184)[1] 
Activitat
Ocupacióescriptor, compositor, poeta, activista cultural Modifica el valor a Wikidata
GènereNova Cançó Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRemei Margarit i Tayà Modifica el valor a Wikidata
PareMaurici Serrahima i Bofill Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 2032904 Modifica el valor a Wikidata

Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 19 d'agost de 1931[2] - 26 de juliol de 2020[3]) fou un escriptor català, promotor del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó catalana.[4] Fill de Maurici Serrahima i Bofill i de Carme Villavecchia i Dotti, es va llicenciar en dret. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment.[3]

Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar Jo soc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: Miquel Porter i Moix (Soc un burgès), Els 4 Gats (Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), etc.

A mitjans de la dècada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la cançó en totes les seves manifestacions,[5] sent nomenat el 1986 cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.

El novembre de 2018, Edicions de 1984 publica Què volen aquesta gent? Llegat poètic[6] que recull els seus poemaris Com el mar (1962) i Torno a salpar (2004) així com el llibre inèdit Figures en assaig, amb edició literària i pròleg de Glòria Soler Giménez.

Referències

[modifica]
  1. Ubicació
  2. «Sardanes escrites». Porta Sardanista. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2020. [Consulta: 26 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 «Mor Lluís Serrahima, pioner de la nova cançó i autor de "Què volen aquesta gent?"». 324, 26-07-2020 [Consulta: 26 juliol 2020].
  4. «Lluís Serrahima i Villavecchia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 260
  6. «Què volen aquesta gent? Llegat poètic». Edicions de 1984. [Consulta: 26 juliol 2020].

Enllaços externs

[modifica]