Lluís Simarro Lacabra
Nom original | (es) Luis Simarro Lacabra |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 gener 1851 Roma |
Mort | 19 juny 1921 (70 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 17″ N, 3° 38′ 08″ O / 40.421469°N,3.635436°O |
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques | |
1907 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | neuròleg |
Ocupador | Universitat Central |
Membre de | |
Participà en | |
7 novembre 1918 | Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres |
Família | |
Pare | Ramon Simarro i Oltra |
Lluís Simarro Lacabra (1851-1921), fou psicòleg i metge; fill del pintor de Xàtiva, Ramon Simarro i Oltra nasqué a Roma durant un viatge de treball d'aquest darrer.
Després de la prompta i dramàtica mort dels seus pares Lluís fou internat en un col·legi, primer a Xàtiva i després a València. Allí Simarro fou expulsat del col·legi de frares on estudiava quan aquestos li descobriren un exemplar de L'origen de les espècies de Darwin. Després el seu republicanisme el va obligar a emigrar a Madrid per acabar els seus estudis. Allí es convertí, a principis de segle xx, en el primer professor universitari de psicologia a l'Estat Espanyol.
Actualment hi ha un IES a Xàtiva amb el seu nom.
Bibliografia
[modifica]Luís Simarro i la psicologia científica a Espanya, Universitat de València, 2003.
Precedit per: Miguel Morayta Sagrario |
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol 1917-1921 |
Succeït per: Augusto Barcia Trelles |