Vés al contingut

Augusto Barcia Trelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAugusto Barcia Trelles
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
A Veiga (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Estat
19 de febrer de 1936 – 19 de juliol de 1936
  President de Govern
10 de maig de 1936 – 13 de maig de 1936
  Ministre de la Governació
19 de juliol de 1936 – 19 de juliol de 1936
  Ministre d'Estat
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936
  Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitIzquierda Republicana
Membre de
Família
GermansCamilo Barcia Trelles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Diputat a les Corts republicanes

22 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Almeria
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Acció Republicana

30 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Almeria
Modifica el valor a Wikidata

Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.

Biografia

[modifica]

Doctor en Dret i advocat, va ser germà de Camilo Barcia Trelles, catedràtic de Dret Internacional, que va tenir com a deixeble a Adolfo Miaja de la Muela. Va ser autor de diverses obres de caràcter jurídic-polític i històric. Va ser elegit diputat pel Partido Reformista del també asturià Melquiades Álvarez a les Corts entre 1916 i 1923. Després de l'adveniment de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, s'afilia a Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña, sent diputat en les legislatures de 1933 i 1936, i encapçalant-la a les Corts de 1935.

Co-fundador l'11 de febrer de 1933 de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica. Va defensar Lluís Companys i altres membres del govern de la Generalitat de Catalunya per la seva participació en la proclamació de l'Estat Català a l'octubre de 1934.

Després de la victòria, el febrer de 1936, del Front Popular, és nomenat ministre d'Estat als successius governs de Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrio i José Giral, a més d'actuar per un breu període de dos dies (entre l'11 i el 13 de maig de 1936) com a president del govern després de la dimissió de Manuel Azaña en haver estat elegit president de la República. Transcorregut aquest temps, Azaña va nomenar Santiago Casares Quiroga president del govern.

Va ser l'últim president de la Comissió de Compres d'Armament a París, càrrec que va abandonar en saber de la caiguda de Catalunya a mans franquistes, exiliant-se a Amèrica. Va actuar, ja després del final de la Guerra Civil, com a Ministre d'Hisenda en els dos primers governs de la República en l'exili de José Giral.

Obres

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Homenaje en Memoria de don Augusto Barcia Trelles. Centro Asturiano, Buenos Aires 1962.

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Simarro Lacabra
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol

1921-1922
Succeït per:
Enrique Gras Morillo
Precedit per:
Enrique Gras Morillo
Sobirà Gran Comanador

1928 - 1933
Succeït per:
José María Rodríguez y Rodríguez
Precedit per:
Joaquín Urzaiz Cadaval
Ministre d'Estat

1936
Succeït per:
Justino de Azcárate y Flórez
Precedit per:
Manuel Azaña
President de Govern

1936
Succeït per:
Santiago Casares Quiroga
Precedit per:
Joan Moles i Ormella
Ministre de la Governació

1936
Succeït per:
Sebastián Pozas Perea
Precedit per:
Justino de Azcárate y Flórez
Ministre d'Estat

1936
Succeït per:
Julio Álvarez del Vayo
Precedit per:
Francisco Méndez Aspe
Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili

1945-1947
Succeït per:
Fernando Valera Aparicio