Lluís Urpinell i Jovani
 A Jökulsarlón, Islàndia, Juliol del 2015  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1953 (71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Lluís Urpinell-i-Jovani[1] (Barcelona, 14 de febrer de 1953)[2][3] és un poeta català que pertany a la Generació Literària Catalana dels Anys 70.[4]
La crítica l'ha descrit, sovint, com un escriptor «clàssic» –sobretot per la factura dels seus versos–; l'introductor, a Catalunya, conjuntament amb el poeta Gabriel Ferrater i Soler, de la «intertextualitat» –com palesa, ja, el seu primer llibre, Exili forçós al Walhalla, que fou guardonat amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit / Banca Mora, a Andorra la Vella, l'any 1975–; un outsider; un iconoclasta; un goliardesc, i un nihilista, però també s'ha dit que és «el poeta amb més talent i més menystingut del país».[5]
Promotor de la cultura catalana i, concretament, de la poesia catalana, d'ençà del 2017 ha anat organitzant i dirigint, mensualment, recitals poètics anomenats Llupolies (Llúpol + Poesia), en què es marida la lírica amb la cervesa i que se celebren en una cerveseria artesana de Barcelona.[6]
Començà a involucrar-se en el món de la poesia i a escriure’n, cap als 17/18 anys, per, amb Salvador Espriu, «salvar els mots», durant el franquisme, i, alhora, conjuntament amb els altres cofundadors i codirectors de la revista Tarotdequinze, mirà de recuperar de l'oblit els poetes –que encara vindica– J. V. Foix, Josep Palau i Fabre i Joan Vinyoli, que havien romàs força eclipsats, després de l'ensulsiada republicana, per Carles Riba, Salvador Espriu i per la poesia anomenada «realista social».[7]
Ha donat formació a l'Institut de Ciències de l'Educació (Universitat de Barcelona) i, com a lingüista, ha exercit de corrector-redactor de publicacions al Parlament de Catalunya.[2][8]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Exili forçós al Walhalla (Col. Cristalls, núm. 8. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1976), obra guardonada amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit[2] (Andorra la Vella, 1975). ISBN 978-8473061582
- Lerwick (Col. Poesia, núm. 9. Ed. Tafal. Ciutat de Mallorca, 1981). ISBN 978-8485841011
- March/Arthur (Col. Poesia, núm. 33. Ed. Columna. Barcelona, 1985). ISBN 978-8486433116
- Tractat d'Ofiologia (Col. Óssa Menor, núm. 171. Ed. Proa. Barcelona, 1995), obra finalista del Premi Carles Riba de l'any 1993.[2] ISBN 978-8482560342
- Poemes de Lluís Urpinell-i-Jovani (Antologia) (Col. Poesia de Paper, núm. 88. Servei de Publicacions i Intercanvi Científic de la Universitat de les Illes Balears. Ciutat de Mallorca, 1999). ISBN 978-8476325148
- Naips Nous (Col. Alabatre, núm. 6. Labreu Edicions. Barcelona, 2007). ISBN 978-8493539122
- Neons (Col. El Taller de Poesia, núm. 199. Ed. Emboscall. Tordera, 2012). ISBN 978-8492563562
- Tankes de París (Edicions Anglo-catalanes, SA. Barcelona, 24-II-2018). ISBN 978-8486520045
Referències
[modifica]- ↑ «Lluís Urpinell i Jovani». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Urpinell-i-Jovani, Lluís. Poemes. Ciutat de Mallorca: Editorial Universitat de les Illes Balears, 1999. DL: PM/732-1999.
- ↑ «NAIPS NOUS. Lluís Urpinell». LaBreu Edicions, 2007. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Cònsul, Isidor «Poesia i poetes del setanta». Crítiques i articles d'Isidor Cònsul.
- ↑ Castillo, David «Urpinell i Vicenç». El Punt Avui, 18-02-2018.
- ↑ «Lupolia 1. Recital amb Víctor Obiols». Associació d'escriptors en llengua catalana, 06-02-2017. [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ Urpinell, Lluís «Sobre poesia i sobre la meva poesia». Els Marges [Barcelona], Primavera 2009.
- ↑ Broch (director), Àlex. Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 1023. ISBN 978-84-412-1823-9.
- ↑ «Qui és qui. Índex d'autors». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 23 abril 2018].