Lluís de Requesens i de Zúñiga
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Luis de Requesens y de Zúñiga 25 agost 1528 Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Mort | 5 març 1576 (47 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Sepultura | Capella de la Mare de Déu de la Victòria (Barcelona) |
| Governador dels Països Baixos espanyols | |
| 1573 – 1576 ← Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel – Joan d'Àustria → | |
| Governador del Ducat de Milà | |
| 8 desembre 1571 – 1573 ← Álvaro de Sande – Antonio de Zúñiga y Sotomayor → | |
.svg){kind=small} Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
| 1561 – 1562 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Terç |
| Rang militar | general |
| Conflicte | batalla de Lepant |
| Altres | |
| Títol | Governador del Ducat de Milà |
| Fills | Mencia de Requesens-Zúñiga i de Gralla |
| Pares | Juan de Zúñiga-Avellaneda y Velasco i Estefania de Requesens i Roís de Liori |
Lluís de Requesens i de Zúñiga (Molins de Rei, 25 d'agost de 1528 - àrea metropolitana de Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[1]
Biografia
[modifica]Família
[modifica]Segon fill del comanador major de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, Juan de Zúñiga-Avellaneda y Velasco, i d'Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per un acord matrimonial. Es va casar amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Desplà i de Guiomar d'Hostalric. Va ser el pare de Mencia de Requesens-Zuñiga i de Gralla,[2][3] comtessa de Benavente i senyora de Martorell.
Carrera
[modifica]Va ser patge de Felip II quan aquest era príncep. El 1546 va morir el seu pare i l'emperador Carles I d'Espanya el nomenà comanador major de Sant Jaume i residí una temporada a Flandes. Retornà a Barcelona el 1549. El 1563 va aconseguir el favor reial per convertir-se en el seu representat a Roma. Va destacar en la seva lluita contra els pirates berberiscos el 1568 i contra la sublevació dels moriscos a la Rebel·lió de les Alpujarras entre el 1569 i el 1570, sempre al costat de Joan d'Àustria. Aquest fet propicià la seva participació en la batalla de Lepant (1571) contra l'armada turca com a lloctinent de Joan d'Àustria. Posteriorment fou designat governador del Milanesat entre el 1572 i 1573, on topà amb l'arquebisbe Carles Borromeo.
Felip II es va adonar cada cop més que la línia dura del duc d'Alba era contraproduent als Països Baixos i el nomenaren Governador dels Països Baixos per rellevar-lo, entre els anys 1573 i 1576 en plena , on va exercir una política moderada i mirà de dominar el motí de les tropes espanyoles que hi havia a Anvers, tot i que finalment hi hagué de pactar. Arribà a Brussel·les el 17 de novembre del 1573, havent estat enviat als Països Baixos espanyols per prosseguir amb una política més conciliadora després de la política de repressió desastrosa del Duc d'Alba. Requesens va atorgar un perdó generalitzat, urgint la dissolució del Tribunal dels Tumults i l'abolició de les taxes sobre les vendes. Felip II, però, va defugir qualsevol negociació en els punts essencials que l'afectaven amb els rebels i d'altra banda els holandesos tampoc no estaven per gaires conciliacions. Així, encara que Requesens publiqués el perdó generalitzat el 5 de juny del 1574 i oferís intercanviar taxes sobre vendes a canvi de subvencions, va haver d'inclinar-se per la via militar amb un èxit considerable. Fou derrotat a Middelburg i al setge de Leiden, tenint com a mestre de camp i home de confiança Francisco Valdés, però va vèncer a la batalla de Mook el 1574.[4] La campanya militar va estar marcada pels motins de les tropes les quals, sovint mal pagades, represaliaven la població civil.
Lluís de Requesens morí exhaust el 5 de març de 1576 a Brussel·les intentant restablir l'ordre, si bé les seves restes foren traslladades a Barcelona el 1577 i s'enterraren a la capella de l'antic Palau Reial Menor.
Referències
[modifica]- ↑ Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
- ↑ «Mencia DE REQUESENS I DE ZÚÑIGA I DE GRALLA». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
- ↑ «Mencía de Requesens Zúñiga y Gralla». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ Yonge, Charlotte Mary. Cameos from English History: England and Spain (en anglès). 2. Macmillan, 1883, p. 160.
Bibliografia
[modifica]- The New Encyclopaedia Britannica, Vol. 9, MICROPAEDIA, pg.1035-1036 15th edition, Chicago
Podcasts
[modifica]