Vés al contingut

Luci Postumi Albí (cònsol 173 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluci Postumi Albí (cònsol 173 aC))
Plantilla:Infotaula personaLuci Postumi Albí
Nom original(la) L. Postumius A.f.A.n. Albinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 216 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 168 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
173 aC – 173 aC
Juntament amb: Marc Popil·li Lenat
Pretor
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPostumi Albí Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansEspuri Postumi Albí Pàulul
Aulus Postumi Albí Modifica el valor a Wikidata

Luci Postumi Albí (llatí: Lucius Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà d'època republicana. Formava part de la gens Postúmia, una antiga família romana d'origen patrici.

Era germà d'Espuri Postumi Albí Pàulul i d'Aulus Postumi Albí. Nomenat pretor l'any 180 aC, va obtenir la província d'Hispània Ulterior. El seu mandat es va perllongar un any més. Va sotmetre els vacceus i els lusitans i va retornar a Roma el 178 aC on va rebre els honors del triomf per les seves victòries.

Va ser cònsol l'any 173 aC junt amb Marc Popil·li Lenat, i tots dos van ser encarregats de dirigir la guerra a Ligúria. Però prèviament van enviar Luci Postumi Albí a Campània per separar les terres de l'Estat de les terres dels particulars, i com que això el va ocupar fins finals d'estiu, ja no va poder arribar a Ligúria. Durant el seu consolat va establir un dret de peatge als aliats per viatjar per territori romà i va restaurar el festival de la Floràlia, que s'havia interromput uns anys abans.

L'any 171 aC era un dels ambaixadors enviats a Masinissa I i als cartaginesos per demanar forces contra Perseu de Macedònia. El 169 aC va fracassar en les seves aspiracions a ser censor. L'any 168 aC va servir amb Emili Paule a Macedònia i va dirigir la segona legió a la batalla contra el rei macedoni. Després va ser enviat a saquejar el país dels enis (aenii) i ja no se'l menciona més.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 91-92.