Lluer encaputxat
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Spinus magellanicus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 13,3 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720383 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Spinus |
| Espècie | Spinus magellanicus (Vieillot, 1805) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Fringilla magellanica |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El lluer encaputxat[1] (Spinus magellanicus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).
Descripció
[modifica]- Fa uns 14 cm de llarg.
- Mascle amb color general groc o groc verdós. Cap negre. Ales negres amb una banda groga. Cua negra amb groc a la base.
- Femella amb cap groc i menys notable el groc de la base de la cua i les bandes alars.
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita sabanes, matolls de muntanya, ciutats i conreus del sud-est de Veneçuela, Guyana i adjacent nord del Brasil, Andes des del sud-oest i est de Colòmbia, cap al sud, a través de l'Equador i el Perú, fins al nord de Xile i terrenys menys alts de Bolívia, centre i est de Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord i centre de l'Argentina.
Subespècies
[modifica]- S. m. alleni (Ridgway, 1899). Sud-est de Bolívia, oest de Paraguai i nord-est de l'Argentina.
- S. m. boliviana (Sharpe, 1888). Sud de Bolívia.
- S. m. capitalis (Cabanis, 1866). Des del centre de Colòmbia cap al sud, a través de l'Equador fins al nord-oest de Perú.
- S. m. hoyi (König C, 1981). Andes centrals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. icterica (Lichtenstein 1823). Est i sud de Paraguai i sud-est de Brasil.
- S. m. longirostris (Sharpe, 1888). Sud de Veneçuela, oest de Guyana i nord de Brasil.
- S. m. magellanica (Vieillot, 1805). Uruguai i est de l'Argentina.
- S. m. paula (Todd, 1926). Des del sud de l'Equador fins al sud-oest de Perú.
- S. m. peruana (Berlepsch et Stolzmann, 1896). Perú central.
- S. m. santaecrucis (Todd, 1926). Bolívia central.
- S. m. tucumana (Todd, 1926). Andes occidentals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. urubambensis (Todd, 1926). Sud de Perú i nord de Xile.
Referències
[modifica]- ↑ «Lluer encaputxat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluer encaputxat