Llum de peu TMC

Llum de peu TMC

Creador	Miguel Milà i Sagnier
Creació	1960
Material	Acer, Metacrilat
Mida	169 () × 30 () × 41  () cm
Col·lecció	Museu del Disseny de Barcelona, Barcelona

El Llum de peu TMC és un llum dissenyat per Miguel Milà i Sagnier. El llum TMC, sigles que signifiquen “tram mòbil cromada”, no és sinó un moment d'un llarg procés de disseny i redisseny del mateix principi on les variacions afecten els diversos elements que el componen. Tipològicament, estava completament resolta el 1960, però no va ser fins al 1961, quan va obtenir el Premi Delta d'Or, que es va donar a conèixer. Com han dit dissenyadors de la generació següent -Jordi Mañá Delgado, Òscar Tusquets–, amb aquest i altres llums seus Miguel Milá va canviar completament la idea d'allò que és un llum. L'argument pel qual se li va concedir el 1986 el premi ADI FAD als 25 anys va ser: “per la renovació conceptual d'aquest tipus d'objecte que avui continua sent totalment vigent i actual”. Però a més a més, tal com destacava Federico Correa “allò que converteix aquest disseny en extraordinari és que pot estar en qualsevol lloc”. I així és. Des de 1961, TMC il·lumina moltes llars de ciutat, cases d'estiueig, locals públics, despatxos, sales d'espera, etc. Pràcticament no ha deixat de produir-se mai, i sempre s'han mantingut constants les vendes de les diverses versions.

Història

Tal com l'autor ha explicat diverses vegades, l'any 1956 la seva tia Núria Sagnier, de professió escriptora, li va encarregar que li dissenyés el despatx, i Milá va voler posar-hi un llum de peu TMC. Després, quan Milá ja treballava pel seu compte, va seguir intervenint en el llum. Va provar materials per a l'estructura i la pantalla, i va investigar com tractar el fil elèctric, a més dels mecanismes de l'interruptor. El 1957 va fer-ne una nova versió “amb un contundent peu –explica Milá– compost de dos taulons de fusta de noguera, i una pantalla de metacrilat que llisca entre els dos taulons frenada per un paral·lelògram elàstic”. Aquest llum tenia el cable elèctric vist i ja tenia la base de metall pintat en forma de creu. Un any més tard va aparèixer el llum que es produiria com a TMC.

El 1983, junt amb l'arquitecte Pep Bonet Bertran de BD Ediciones de Diseño, la van redissenyar i en van simplificar alguns aspectes i millorar els mecanismes. Als anys noranta, sempre amb BD, n'han sortit noves versions, com la de llautó daurat. Amb aquest llarg procés de disseny i redisseny, el llum TMC és un model molt depurat, però ja ho era el 1961. S'han simplificat al màxim tots els mecanismes de funcionament: el lliscament de la pantalla per un muntant, que és un únic perfil d'acer cromat; la subjecció, mitjançant una nansa articulada que entra en uns orificis distribuïts cada 10 cm en aquest perfil; el peu d'acer pavonat de color negre soldat a una base formada per dos perfils creuats en una x asimètrica i un interruptor incorporat al mateix cable elèctric. Tot hi és asimètric i compensat orgànicament malgrat que la impressió que dona és que s'han respectat les formes geomètriques simples. La pantalla, que sembla un cilindre regular, té en realitat forma de pera. Això evita que es deformi a causa del mateix pes. Les versions posteriors han millorant sobretot allò que no es veu però que s'aprecia quan es fa servir. Han variat els materials: el ferro pintat al foc ha deixat lloc a l'acer pavonat; o al llautó daurat, o a l'alumini; i el llautó cromat a l'acer. També s'ha perfeccionat el mecanisme de l'interruptor sense que això hagi introduït cap complicació innecessària.

Ara bé, malgrat tots els canvis, el llum de peu TMC continua sent el mateix. Té personalitat pròpia. Essencialment és un gest, el gest de dos dits que estiren un cable fins que se sent un clic i després el deixen anar amb la mateixa suavitat. Per això ha aconseguit consolidar-se com un veritable clàssic

Característiques

Aquest llum va ser dissenyat per permetre variar l'alçada del punt lluminós segons la voluntat, és a dir, perquè tingués una pantalla que es desplacés verticalment per un eix de suport de manera que pogués ser còmoda quan s'està assegut i quan s'està dret.

Val la pena seguir el raonament de Milá: “Va néixer el que pròpiament seria la TMC, inicialment de tub quadrat de ferro d'una peça i pintat de negre amb el peu asimètric per equilibrar el desplaçament de la pantalla. Aquesta era de planxa de metacrilat blanc translúcid i podia pujar i baixar segons el que calgués al llarg del tram superior, i la seva posició podia fixar-se mitjançant uns forats en què s'introduïa la nansa, que actuava de trava. Més endavant, per evitar que el desplaçament de la pantalla fes malbé la pintura, es va pensar a cromar la meitat del tub per on lliscava la pantalla. A més, la brillantor del cromat alleugeria l'aspecte del peu.” En un altre context, Milá afirmava que la idea de dividir l'estructura en dues parts responia també a la voluntat de simplificar-ne l'embalatge.

Presència a col·leccions

El Disseny Hub Barcelona en conserva un exemplar d'acer i metacrilat, de 1962, que s'exposa des de l'any 1995 al Museu de les Arts Decoratives. Actualment es mostra a l'exposició permanent "De l'objecte únic al disseny de producte". Aquesta peça va entrar a formar part de la col·lecció del Museu de les Arts Decoratives el 1994, gràcies a una donació de la Família Campi Valls.

Bibliografia

• Casanova, Rossend. Llum de peu TMC. Col·lecció de disseny industrial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Museu de les Arts Decoratives, 2008, p. Catàleg en format digital. ISBN 978-84-9850-132-2. 
• El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. 75 anys. 1932-2007. Ajuntament de Barcelona, Museu de les Arts Decoratives, Josep Capsir i Maíz. Barcelona, 2008. p. 188
• “Lámparas”. Cuadernos de Arquitectura. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, núm. 38 (quart trimestre 1959), p. 38-39.
• BASTARDES, Albert: “Galeria de dissenyadors industrials. Miquel Milà i Sagnier”. Serra d'Or, Barcelona: Òrgan de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, núm. 10 (octubre 1960), p. 25-26.
• ADI/FAD. Barcelona: ADI/FAD, 1961.
• ADI-FAD (1960/2006) Diseño Industrial, Josep M. Fort. Barcelona, 2007, p. 060
• ”Exposición ADI / FAD”. Cuadernos de Arquitectura, Barcelona: Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, núm. 46 (quart trimestre 1961), p. 33-37.
• AGULLÓ, Esteban: “La iluminación”. Hogares Modernos, Barcelona: Hogares Modernos, núm. 2 (juliol 1966), p. 39-42.
• “La exposición de Miguel Milá”. Hogares Modernos, Barcelona: Hogares Modernos, núm.26 (juliol 1968), p. 67-73.
• J.M.E.: “Miguel Milá diez años de diseño”. Temas de diseño, Madrid: Miguel Duran Lóriga (ed), núm.1 (1972), p. 29-33.
• GIRALT MIRACLE, Daniel: “Miguel Milá, historia de un diseñador autóctono”. Hogares Modernos, Barcelona: Hogares Modernos, núm. 95 (novembre 1974), p. 74-78.
• ESCRIBÁ de ROMANÍ, Manuel: “Entrevista con Miguel Milá”. Hogares Modernos, Barcelona: Hogares Modernos, núm. 152 (juliol 1966), p. 65-69.
• MAÑÀ, Jordi: “Diseño Industrial”. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, 1970-1972. Separata temática. Madrid: Ed. Espasa-Calpe, 1980, p. 420
• Diseño, Di$eño. Madrid: Ministerio de Industria y Energía, 1982, p. 39
• CORTÉS, Ramón: “...y me dijo: “tú eres diseñador industrial”. Entrevista con Miguel Milà”. De Diseño, Madrid: El Croquis Editorial SA, núm. 1 (enero 1984), p. 46-49.
• Diseño en España. Madrid: IMPI, Fundación BCD, Ed. CG. Creaciones Gráficas, SA, 1985, p. 29, 71-105
• Catálogo de productos seleccionados para los premios Delta 1986. Barcelona: Fundación BCD, 1986, p. 108, 110
• 25 años de diseño industrial: los Premios Delta. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, SA, 1986, p. 32, 174
• CAMPI VALLS, Isabel: Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, (Col·lecció Massana),1987, p. 199
• GIRALT-MIRACLE, Daniel: “Miguel Milá: Between Sobriety and Elegance”, Design in Catalonia. Barcelona: Departament d'Indústria i Energia. Generalitat de Catalunya,1988. p.118-123.
• “Todos los Premios Delta de ADI FAD”. Ardi, Barcelona: Editorial Formentera, núm. 11 (setembre-octubre 1989), p.196-199.
• CAROL, Màrius: Cien años de diseño industrial en Cataluña. Barcelona: ENHER, 1989a, p. 78
• Premios Nacionales de Diseño 1987. Barcelona: Instituto de la Pequeña y Mediana Empresa IMPI i Fundación BCD, 1989, p. 83, 85.
• DENT COAT, Emma: Spanish Design and Architecture. Londres: Studio Vista, 1990, p. 177
• Catalonia 90’s. Born in Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990, p. 13
• “Diseño español, signo de modernidad”. El arte del siglo XX. Barcelona: Salvat Editores SA, Vol 4, 1990, p. 735
• CAPELLA, Juli; LARREA, Quim: Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 1991, p. 46, 51
• JULIER, Guy: New Spanish Design. Londres: Thames & Hudson, 1991, p. 193
• ZABALBEASCOA, Anatxu: “Milá, cuatro décadas diseñando”. Diseño interior, Madrid: Globus Comunicación SA, núm. 29 (octubre 1993), p. 10-13.
• Arts Decoratives a Barcelona: col·leccions per a un Museu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1994, p. 197
• “Miguel Milá. La fuerza de los principios”. Diseño interior, Madrid: Globus Comunicación SA, núm. 42 (1995), p. 78-79.
• ARIAS, Juan: Maestros del Diseño Español: Identidad y diversidad. Madrid: Experimenta Ediciones de Diseño, 1996, p. 54-66
• CORREDOR-MATHEOS, José: “El disseny industrial”. Art de Catalunya. Disseny. Vestit. Moneda i Medalles. Barcelona: L'Isard, 1997, p. 30, 40
• ÚBEDA, Ramon: “La lámpara de la Tía Nuria. Crece la família de lámparas TMC y TMM diseñadas por Miguel Milá”. Diseño Interior, Madrid: Globus Comunicación, núm. 64 (1997), p. 124-127.
• AROLA, Antoni; PIBERNAT, Oriol: “Breve diccionario de lámparas en España”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, Madrid: Experimenta, SL, núm. 20 (1998), p. 151-158.
• CALVERA, Anna: “Entrevista a Miguel Milá, un chico que hacía lámparas en la Via Layetana”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. El diseño del mueble en España 1902-1998, Madrid: Experimenta S.L. núm. 20 (març 1998), p.115-119.
• CAMPO BAEZA, Alberto: “Lámparas TMC y TMM”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo: Diseño del mueble en España 1902-1998, Madrid: Experimenta SL, núm. 20 (març 1998), p 111-113.
• Ddaa. Diseño Industrial en España. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Plaza & Janés, 1998, p. 189. ISBN 978-84-8026-107-4. 

• FORT, Josep M.: “El nacimiento de la profesión en la década de los 60”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo: El diseño del mueble en España 1902-1998, Madrid: Experimenta SL, núm.20 (abril 1998), p. 79-86.

• “Historia de una lámpara de pie”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo: Diseño del mueble en España 1902-1998. Madrid: Experimenta SL, núm. 20 (març 1998), p 114.

• SAMANIEGO, Fernando: “El diseño industrial entra en el Museo”. El País. Babelia. Madrid: Prisa (9 de maig de 1998), p. 22-23.

• TELLERÍA, Alberto: “Muebles reeditados de españoles…, y por españoles. La segunda oportunidad”. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. El diseño del mueble en España 1902-1998, Madrid: Experimenta, SL, núm. 20 (abril 1998), p. 65-74.

• MARTÍ FONT, Josep M. Introducció a la metodologia del disseny. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona (1999). p. 298-299.

• PATÓN, Vicente: “Mueble, industria y cultura en España”. Cuadernos Hispanoamericanos, Madrid: AECI Agencia Española de Cooperación Internacional, núm. 591 (1999), p. 49-57.

• NAROTZKY, Viviana: “A Different and New Refinement. Design in Barcelona, 1960-1990”. Journal of Design History, Oxford: Design History Society, Oxford University Press, vol. 13, núm. 3 (2000), p. 227-243

• CORREDOR-MATHEOS, José: Miguel Milá. Barcelona: Santa & Cole, Edicions UPC, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2001. p. 6-7

Enllaços externs

• Col·lecció de Disseny Industrial del DHUB Barcelona Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine.