Vés al contingut

Llutxent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llutxentí)
Plantilla:Infotaula geografia políticaLlutxent
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 56′ 33″ N, 0° 21′ 23″ O / 38.9425°N,0.3564°O / 38.9425; -0.3564
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Vall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
CapitalLlutxent Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.324 (2023) Modifica el valor a Wikidata (58,1 hab./km²)
Gentilicillutxentina, llutxentí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície40 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud280 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Dades històriques
Festa patronalMoros i Cristians
Darrer cap de setmana d'abril
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataXaro Boscà Aranda Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46838 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46150 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46150 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webllutxent.es Modifica el valor a Wikidata

Llutxent ([ʎuˈtʃent]) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida. Té 2.367 habitants (INE 2017).[1]

Etimologia

[modifica]

Llutxent és un antropònim llatí, que denota l'existència d'un poblament romà, d'una villa Luciana (vil·la de la llum) o d'un pagu Lucianu (pagus de la llum).[2]

Geografia

[modifica]

Localització i termes limítrofes

[modifica]

Llutxent es troba 80 km cap al sud de València, a 20 km a l'oest de Gandia i a 110 km al nord d'Alacant.[3] El terme del poble ocupa la major part de la zona nord-oriental de la comarca de la Vall d'Albaida, en una zona de transició en direcció cap a la conca hidrogràfica de la comarca de la Safor, cap a on es dirigixen la major part de les seues aigües. El seu terme ocupa un territori de 40 km², i l'altitud del poble és variant, la mitjana se situa en els 280 m.[3]

El terme municipal de Llutxent fita amb els municipis següents:

Comarca de la Vall d'Albaida Comarca de la Safor
Quatretonda Pinet Gandia
Quatretonda Rosa dels vents Ròtova
La Pobla del Duc - Castelló de Rugat - Aielo de Rugat Benicolet Almiserà - Ador

Relleu

[modifica]
Vista de Llutxent des de la Costa del Calvari

El relleu és constituït per una conca de materials eocènics i miocènica, en forma d'arc obert cap al sud-occident. Per la part del nord i de l'est n'hi ha una successió de plecs muntanyosos ibèrics, que s'orienten de nord-oest cap al sud-est, en els quals predominen els materials calcaris del Cretaci.

A la part septentrional es troba una penetració dels últims contraforts de la serra del Buscarró, d'on baixa el riu de Pinet, amb monts com ara l'Escollà (494 m), la Lloma Llarga (463 m) i el Bon Mojal (451 m). A la part oriental s'alça la serra Marxuquera, que té com a el mont més elevat el Puig Agut (593 m). No obstant això, el punt més alt del terme es troba a l'Alt de la Lletrera (720 m), al Surar.

Rius

[modifica]

El riu Vernissa travessa Llutxent durant part del seu recorregut cap a Gandia. Durant l'estiu el cabal sol ser nul.[4] D'altra banda, durant la travessia per Llutxent rep l'aportació del seu afluent, el riu Pinet.[5]

Història

[modifica]

Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar, va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moriscos sublevats. El 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent, formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle xiv, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la baronia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins a l'abolició, en el segle xix. A mitjan segle xvii les rendes senyorials descansaven en els censos emfitèutics en diners, regalies i terç delme.

Economia

[modifica]

L'economia rau bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produïx albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, fraula i, més recentment, taronja. La indústria del poble es basa en l'agricultura, la construcció, el transport i la manufactura de palets, a més a més d'un sector servicis d'àmbit per les comarques centrals valencianes.[6]

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors d'Unitat per Llutxent (UxLL: EUPV-Socialistes-Independents) i 5 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Llutxent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Unitat per Llutxent Xaro Boscà Aranda 765 56,75% 6 ()
Partit Popular Teresa Benavent Salvador 568 42,14% 5 (+1)
Altres candidatures[a]   0 ( -1)
Vots en blanc 15 1,11%
Total vots vàlids i regidors 1.348 100 % 11
Vots nuls 26 1,89%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.374 75,91%**
Abstenció 436* 24,09%**
Total cens electoral 1.810* 100 %**
Alcaldessa: Xaro Boscà Aranda (UxLL) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots d'UxLL[7])
Fonts: JEC,[8] JEZ Gandia,[9] M. Interior,[10] Periòdic Ara.[11]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Llutxent és Xaro Boscà Aranda d'Unitat per Llutxent (UxLL), coalició electoral integrada per Esquerra Unida del País Valencià, el Partit Socialista del País Valencià i independents.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Honorio Estornell Canet PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Honorio Estornell Canet PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Honorio Estornell Canet IU 30/06/1987 --
1991–1995 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Miguel Aranda Orts PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Miguel Aranda Orts PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Miguel Aranda Orts PP 11/06/2011 --
2015–2019 Pep Estornell Català UxLL[b] 13/06/2015 --
2019-2023 Xaro Boscà Aranda UxLL 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[12]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
2.435 2.358 2.392 2.377 2.378 2.412 2.456 2.512 2.526 2.571 2.508

Edificis d'interés

[modifica]
Monestir del Corpus Christi.

Quant al patrimoni llutxentí:

  • Castell de Xiu. Islàmic. Abandonat després de l'expulsió dels moriscos, manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
  • Església de l'Assumpció. La seua construcció data de mitjans del segle xix, quan va substituir a l'antiga església gòtica que es trobava en estat ruïnós. L'església manté els cànons de l'estil clàssic, és de planta de creu llatina amb nau central i dues laterals i cúpula de mitja esfera sobre petxines. L'altar major conté un retaule amb forma de templet amb columnes corínties i la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció al mig. El campanar data de l'any 1925 i fou sufragat pels veïns. L'església va ser parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939. Conserva peces i elements de gran valor històric i artístic, com la creu processional d'argent del segle xvi, l'arqueta icona de Santa Faç, així com calzes, reliquiaris i altres objectes propis de la litúrgia.
  • El Convent (monestir de Corpus Christi). Erigit pels dominics el 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells el Corpus Christi, del segle xvii en estil gòtic. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys.
  • Castell-palau de Llutxent. Alçat entre els segles XV-xvi pels Pròxita. Després de passar per diversos propietaris particulars, és propietat municipal des del 1994.
  • Ermita de la Consolació. Segle XVIII.
  • La Costa. Camí empedrat realitzat el 1580 que unia el convent amb la parròquia el qual s'utilitzava en romeries.
  • Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social utilitzaven les diverses associacions llutxentines.
  • Forns de calç i barraques de pedra escampats per tot el terme. Alguns d'ells formen part de la ruta dels forns de calç.
  • La Font, situada a la plaça Indalecio Ribelles, construïda en honor de l'alcalde que va portar l'aigua en 1911.

Paratges

[modifica]
Vista del paratge del Surar

En relació a la natura, Llutxent compta amb diverses zones visitables:

  • El Surar. Reserva de sureres que inclou els punts més alts del terme de Llutxent: l'Alt de la Lletera i els Miradors. També compta amb una reserva d'amfibis anomenada la Bassa del Surar i amb altres punts d'interés com poden ser el Cap de l'Ase, la Barraqueta de Pedra i diversos avencs i coves.
  • Puig-Agut. Un dels punts més alts del terme. Amb vistes a la Safor.
  • Pla dels Arenals. Paratges amb bones vistes i bones sendes.
  • Penya Llarga. Muntanya amb un relleu diagonal amb bones vistes del terme i algunes arbredes.
  • Cuco del Frare. Quan el riu Pinet baixa ple es forma un salt d'aigua que acaba formant un toll natural.
  • Cava de l'Esbarzer. Cava amb aigües cristal·lines i naturals.
  • El Rafal. Font natural d'aigua. Inclou una piscina.

Festes

[modifica]

L'última setmana d'abril Llutxent celebra les Festes de Moros i Cristians en honor del Miracle dels Caporals.[13]

Gastronomia

[modifica]

La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs: paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps; també hi ha un bon mostrari de dolços: la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos, farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.

Fills il·lustres

[modifica]
  • Toni Canet (Llutxent, 1953 - València, 2018) és un director, productor i guionista de cinema valencià.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Gent de Llutxent (GdLL), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé el regidor obtingut el 2015.
  2. ↑ UxLL són les sigles d'Unitat per Llutxent, coalició d'EUPV, PSPV-PSOE i independents.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Institut Nacional d'Estadística, en castellà.» (en castellà). [Consulta: 10 abril 2018].
  2. ↑ «Història del poble». Ajuntament de Llutxent, 23-07-2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «On estem?». Ajuntament de Llutxent, 23-07-2015.
  4. ↑ «riu de Vernissa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2018].
  5. ↑ «Localización» (en castellà). Pinet, 24-12-2010.
  6. ↑ «Axesor.es, empreses de Llutxent, en castellà.» (en castellà). [Consulta: 10 abril 2018].
  7. ↑ Castellar Camarasa, Carles (Secretari). «Acta de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament», 15-06-2019.
  8. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.446 [Consulta: 29 abril 2020].
  9. ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 132. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020 [Consulta: 25 juliol 2019].
  10. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  11. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Llutxent», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  12. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llutxent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  13. ↑ «Festes». Ajuntament de Llutxent, 29-07-2015.

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Llutxent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llutxent
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llutxent&oldid=33428415»