Vés al contingut

Joaquim Rubió i Ors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lo gaiter del Llobregat)
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Rubió i Ors
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1818 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1899 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vell (Barcelona) (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 356) 
Rector de la Universitat de Barcelona
1899 – 1899
← Manuel Duran i Bas – José Ramón de Luanco Riego →
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1878 – 1889
← Manuel Milà i Fontanals – Gaietà Vidal i de Valenciano →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLo Gayter del Llobregat Aben Abulema
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, catedràtic d'història universal i rector de la Universitat de Barcelona 1899-1899
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeElisea Lluch i Garriga Modifica el valor a Wikidata
FillsAntoni Rubió i Lluch Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg: 53583


Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899),[1] també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Biografia

[modifica]

El seu pare, Josep Rubió, era impressor i llibreter. La seva mare es deia Agnès Ors. Estudià filosofia al seminari, i física i francès a l'escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter. Conservador, va exposar la filosofia tomista a Catalunya escrivint contra John William Draper. Escriptor vinculat al Romanticisme, després de la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, es pot dir que la Renaixença catalana no va començar veritablement fins que Joaquim Rubió va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el pròleg a una recopilació de poemes seus publicats sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest pròleg valora el passat medieval de la nació i el contraposa al present; posa a la palestra la poesia trobadoresca; exposa els seus ideals a favor de la llengua catalana i fa una crida a la seva dignificació.[2] La intenció de Rubió era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència". Malgrat citar explícitament només a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni i Alphonse de Lamartine, va escriure en la revista palmesana La Fe, el 1844, una denúncia de la narrativa i la lírica en castellà inspirada en la literatura estrangera, que oferien «una barreja d'escepticisme i religió, de vaguetat, d'agitació i tristesa, que és el caràcter del nostre segle». La seva obra és força àmplia. Va fer col·laboracions amb les empreses editorials de Roca i Cornet. Després de fer oposicions, el 1847 fou nomenat catedràtic a Valladolid.

El 1854 es va casar amb Elisea Lluch i Garriga, cosina germana seva, després de fer un viatge a Roma per aconseguir la dispensa necessària. Ella va morir el 5 d'abril de 1892. Foren pares d'Antoni Rubió i Lluch, i avis de Jordi Rubió i Balaguer. A petició pròpia, fou traslladat a la càtedra d'història universal vacant a la Universitat de Barcelona. El 1896 fou nomenat vicerector i, molt poc abans de morir, rector. Va morir de pulmonia el 7 d'abril de 1899.[3]

Publicacions

[modifica]
  • Rubiò y Ors, Joaquim. Lo Gayté del Llobregat. Barcelona. En la estampa de Joseph Rubio. 1841.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Joaquim Rubió i Ors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9
  3. ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, número de registre 4761.

Bibliografia

[modifica]
  • Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona. Edicions 62. 1992. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Aguiló, Tomas. Correspondència. volum I (1844-1844) / Tomàs Aguiló i Forteza, Joaquim Rubió i Ors; a cura de Joan Mas i Vives amb la col·laboració d'Antoni-Lluc Ferrer. [Palma]. Estudi General Lul·lià. 1999. Disponible a : Catleg de les biblioteques de la UB
  • Jordán de Urríes y Azara, José. Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. José Jordán de Urríes y Azara el día 25 de febrero de 1912. Apèndix amb la relació d'algunes obres literàries en castellà de D. Joaquín Rubió y Ors (1818-1899) p. 41-54. Barcelona. Imp. de la Casa Prov. de Carida. 1912. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rubió i Lluch, Antoni. Milá y Fontanals y Rubió y Ors : discursos escritos para la solemne sesión conmemorativa del centenario del nacimiento de dichos ilustres profesores, celebrada por la Universidad de Barcelona el dia 29 de junio de 1919. Barcelona. Impr. de Pedro Ortega. 1919. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Garriga, Ramón Manuel. Semblanzas literarias ó bosquejo de caracteres al Sr. D. Joaquín Rubió y Ors con motivo de su ascenso .... Barcelona. [s.n.]. 1900 (Tip. de la Casa provincial de Caridad). Diponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sesión pública inaugural celebrada el dia 12 de enero de 1902 / Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona. Casa Provincial de Caridad. 1902. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Rubió i Ors
Vegeu texts en català sobre Joaquim Rubió i Ors a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Càrrecs públics
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla I
1844-1899 		Succeït per:
Josep Franquesa i Gomis (electe)
Josep Daurella i Rull (electe)
José Jordán de Urríes Azara
Precedit per:
Manuel Duran i Bas 		Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona
1899-1899 		Succeït per:
José Ramón de Luanco Riego
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Rubió_i_Ors&oldid=33109288»