Loch Tay
Tipus | llac | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País de la conca | Regne Unit | |||
Entitat territorial administrativa | Perth i Kinross (Escòcia), Stirling (Escòcia) i Kenmore (Escòcia) (en) | |||
| ||||
Afluents | River Dochart (en) Acharn Burn (en) Allt Mhucaidh (en) Allt Coire Phadairlidh (en) Lawers Burn (en) Allt á Choire Chireinich (en) Allt an Tuim Bhric (en) Burn of Edramucky (en) Allt a' Mhoirneas (en) Allt Tir Artair (en) Achianich Burn (en) Achmore Burn (en) Ardeonaig Burn (en) | |||
Efluent | Tay | |||
Característiques | ||||
Profunditat | 150 m | |||
Dimensió | 2,5 () × 23 () km | |||
Superfície | 26,4 km² | |||
Mesures | ||||
Volum | 1,6 hm³ | |||
El Loch Tay (en escocès Loch Tatha) és un llac d'aigua dolça situat a Perth and Kinross, als Highlands escocesos.
El llac té una longitud de 23 km (14 milles) i d'1,5 a 2,5 km d'ample. Segueix la vall, del sud-oest cap al nord-est. És el sisè llac més extens d'Escòcia. La seva profunditat màxima és de 150 m. A la seva riba septentrional, s'hi troba Ben Lawers, el sisè cim de les illes britàniques, i el més alt del grup de set munros.
Les principals ciutats prop del llac són Killin, al començament, i Kenmore, a la desembocadura del riu Tay. El Dochart i el Lochay acaben igualment dins el llac, així com un bon nombre de cursos d'aigua més petits.
A l'edat del ferro, els habitants de la regió es reagrupaven en crannogs, mena d'illes artificials fàcils de defensar. Actualment, un exemplar de crannog ha estat reconstituït al Scottish Crannog Centre.